diumenge, 28 de setembre de 2014

CUSCÚS DE POLLASTRE



Quan era petita el meu pare tenia un petit talleret mecànic, però es va arruïnar, llavors vam anar a viure a França, a Meudon, molt a prop de París. Allà vivien uns tiets de la meva mare que havien emigrat per motius personals desprès de la Guerra Civil i van buscar-li una bona feina al meu pare.
Com era d'esperar, la meva mare no es va adaptar a viure al nou País i maleta de cartró dur, lligada amb cordill a una mà, i jo de tres anys a l'altre, va comprar els últims bitllets que quedaven, aquells que no deuen tenir dret a cadira i vam tornar cap a Barcelona, ah! i menys mal de la maleta perquè a sobre de ella vam viatjar tot el camí.

La tieta de França, la tieta Non, feia aquest cuscús que avui us explico, en dies especials perquè li donava molta feina. Com que a França els tiets s'hi van guanyar bé la vida i a l'Espanya de Franco s'hi passava molta gana, sovint ens hi presentàvem, a vegades gairebé sense ser convidats i tot, ens havíem arribat a reunir al voltant de la taula més de 25 persones. La tieta anava a mercat cada dia dos cops per poder alimentar aquella tropa de trapinyaires, afamats de coses bones. Ella però, estava contenta de tenir-nos allà, no podia tornar a Catalunya...

Primer en una gran cassola rostia el pollastre amb mantega, l'oli d'oliva a França era molt car. Tants trossos com persones anessim a menjar aquell dia.
Quan estava una mica ros hi afegia cilantre, un bon manat, tallat a trossos i totes les espècies: gingebre, cardamom, cúrcuma, comí (ho podeu substituir per Ras el Hanout o espècies preparades per a cuscús, jo les trobo a Perpinyà). Tallava ceba, 1 per cada 2 persones, hi posava tomàquet, amb pell i tot que desprès ja la treia i ho cobria amb aigua. Amb tot això anava fent un brou, afegia pastanaga, carbassó, (hi ha qui també hi posa patata, la tieta Non mai).





A vegades cap al final també afegia alguna fruita seca com orellanes o prunes. Quan el brou estava fet (1h o 1,30), en treia una mica i en una cuscussera bullia a la part de baix: carabassa, 1 canonet de canyella i cigrons cuits (si voleu els podeu fer bullir, només remullats en l'altre olla, afegits quan el brou ja bull). A la part de dalt hi feia el cuscús, al vapor, (previament li posava una mica d'aigua perquè augmentés de volum). L'abocava 3 vegades en un perol i el separava amb una forquilla. I quedava molt esponjós.





Si no teniu cuscussera podeu fer servir un colador, vigilant que quedi ben tapat perquè no s'escapi el vapor.
Quan ho servia posava una mica de brou per acompanyar i salsa Harissa, que picava moltíssim, jeje.
La Harissa és una salsa a base de pebrots picants que la podeu fer vosaltres o comprar-la ja feta.

Us poso com la faig jo, que no és ben bé la verdadera, però així no pica tant i també està molt bona.
Trituro un pebrot escalivat, 2 alls, sal marina, comí, 2 caienes sense les llavors i oli d'oliva.




Us poso una foto de la tieta Non, és germana de la Júlia, la de les receptes, que es la meva iaia. La Non també cuinava molt bé, deu ser cosa de família.
Guaiteu l'aire de francesa que tenia.




dilluns, 22 de setembre de 2014

MANDONGUILLES DE PERNIL CUIT AMB PRUNES I PINYONS


Amb aquest plat em presento al 3er concurs de blogaires de la revista CUINA i en sóc finalista.

Ingredients per a 2 persones:

  • 200 grs de pernil cuit La Selva
  • 2 ous
  • Farina de galeta
  • Farina blanca


Pel sofregit: 1 ceba tendra, 1 all, 3 tomàquets sense pell ni llavors, 1 canonet de canyella, vi dolç o ranci, 150 grs de prunes sense pinyol, 50 grs de pinyons.

Femcuinetes:

Per a fer les mandonguilles he passat el pernil per una picadora domèstica, l'he afegit els ous i una mica de farina de galeta i he fet boletes amb les mans. Queden tovetes, així que s'ha d'anar en compte. Enfarinades per sellar-les i fregidetes en oli d'oliva.


El sofregit....d'allò més tradicional. La ceba trinxada, a mitja cocció afegim l'all, un poc més tard la tomata, el canonet de canyella i quan el sofregit estigui sec, molt sec, el vi bo. Les prunes...els pinyons...volta i volta i les mandonguilles, res poqueta estona. Ho deixem reposar perquè les mandonguilles agafin el gust del sofregit.








RISOTTO DE BACALLÀ A L'OLI DE SOBRASSADA. RISOTTO DE BACALAO AL ACEITE DE SOBRASADA.

Aquest arròs és molt senzill de fer. Només heu de tenir cura de remenar-lo tota l'estona, així deixa anar tot el midó que conté i queda amb la textura pastosa que el caracteritza. Podeu substituir la sobrassada per un xoriço tendre que també fregireu, el que més us agradi.

INGREDIENTS:

70 grs d'arròs Vialone Nano o Carnaroli per persona
1 tall gruixut de sobrassada
1 ceba
1 all
1 llom de bacallà
brou vegetal
Parmesà
sal i oli

PREPAREM:

-Sofregim la sobrassada en una mica d'oli d'oliva a foc molt baix perquè deixi anar tot el greix. En aquest greix nacarem làrròs, més endavant.
-Fem un brou vegetal (amb 1 ceba, 1 cabeça d'alls, 1 safanòria, 1 fulla d'api) també el podeu comprar fet.
-Fem un sofregit lent amb la ceba tallada a foc molt baix, a mitja cocció hi afegim l'all trinxat.
-Ratllem el Parmesà.
-Esmicolem el bacallà.

ARA JA HO TENIM TOT PREPARAT, QUE NO PODREM DEIXAR DE REMENAR L'ARRÒS!!!!!

FEMCUINETES:

1-Sofregim l'arròs en l'oli que ha deixat anar la sobrassada i sense deixar de remenar anirem afegint poc a poc el brou.
2-A mitja cocció afegirem la ceba fregideta amb l'all.
3-Cap el final afegirem el bacallà.
4-Rectifiquem de sal, amb compte! penseu que el bacallà ja en porta, la sobrassada té un sabor potent i el parmesà també.
5-I ara el Parmesà i remenem.


Podem afegir la sobrassada que li donarà més color al plat.



Este arroz es muy sencillo de hacer. Sólo debes tener cuidado de remover el todo el tiempo, así suelta todo el almidón que contiene y queda con la textura pastosa que lo caracteriza. Puedes substituir la sobrasada por un chorizo ​​tierno que también se pueda freír, lo que más te guste.

INGREDIENTES:

70 grs de arroz Vialone Nano o Carnaroli por persona
1 trozo grueso de sobrasada
1 cebolla
1 ajo
1 lomo de bacalao desalado
caldo vegetal (250 cc por ración de arroz)
Parmesano
sal y aceite

PREPARAMOS:

-Freimos La sobrasada en un poco de aceite de oliva a fuego muy bajo para que suelte toda la grasa y no se queme. En esta grasa anacaramos el arroz, después.
-Hacemos Un caldo vegetal (con 1 cebolla, 1 cabeza de ajos, 1 zanahoria, 1 hoja de apio) también se puede comprar hecho.
-Hacemos Un sofrito lento con la cebolla cortada a fuego muy bajo, a media cocción añadimos el ajo picado.
-Rallamos el queso Parmesano.
-Desmenuzamos el bacalao.

AHORA YA LO TENEMOS TODO PREPARADO, NO PODREMOS DEJAR DE REMOVER EL ARROZ !!!!!

FEMCUINETES:

1-Sofreímos el arroz en el aceite que ha soltado la sobrasada y sin dejar de remover iremos añadiendo poco a poco el caldo.
2-A media cocción añadiremos la cebolla sofrita con el ajo.
3-Hacia el final añadiremos el bacalao (si se cuece mucho rato queda seco).
4-Rectificamos de sal, con cuidado! pensad que el bacalao ya lleva, la sobrasada tiene un sabor potente y el parmesano también.
5-Y ahora el Parmesano rallado y removemos.

Podemos añadir la sobrasada que le dará más color al plato.






divendres, 19 de setembre de 2014

ELS CALAMARS FARCITS DE LA IAIA JÚLIA



Quan s'acostava Nadal, tot era una festa. Aquella família de "triperos" es podia passar 2 dies gairebé sense ni aixecar-se de la taula.
Alguns anys recordo que els avis i el tiet Quimet, el Tete com l'anomenavem la meva germaneta i jo, s'havien traslladat a casa a passar tots els Nadals, tot i que viviem a 10 minuts a peu els uns dels altres.
Com era d'esperar el dia de Nadal no faltava ni la sopa de galets amb pasta mooooolt grossa i molt cuita, cosa que la deixava tova com una mala cosa ( a mi m'encantava així i encara m'agrada ara), la carn d'olla, el rostit de pollastre amb prunes i pinyons, els torrons.....
Però i per Sant Esteva!! ui encara era molt millor.
De la immensa safata de carn d'olla que sortia a taula el dia de Nadal i no penseu que quedava gaire i del poc pollastre que també quedava, la meva pobre iaia, que per a ella Nadal volia dir hores a la cuina, en feia uns canelons que despertaven les pedres. I no satisfeta i per por que ens quedesim amb gana també feia CALAMARS FARCITS.

Ingredients:

  • 8 calamars
  • 1 ceba de Figueres
  • 2 botifarres 
  • 3 ous (2 per fer ous durs)
  • 4 anxoves
  • farina de galeta
  • farina blanca
  • brou
  • 8 tomàquets
  • xocolata a la pedra (una presa)
Femcuinetes:
  1. Netejo els calamars i els hi dono la volta. Separo les potes i les ales.
  2. Faig un sofregit amb la ceba, li afeigeixo les potetes i les ales tallades petites i res que fregeixin  2 minuts com a màxim.
  3. Ho poso en un bol juntament amb les butifarres crues, les anxoves tallades petites i 2 ous durs esmicolats. Ho remeno hi poso el 3er ou batut i una mica de farina de galeta, barreixo bé i ja està fet el farciment.
  4. Ratllo els tomàquets i els vaig fregint a foc molt baix.
  5. Farceixo els calamars amb una cullera,els tanco amb un escuradents, els enfarino i fregeixo en oli d'oliva, molt poca estona, perquè quedin sellats.
  6. Els poso amb el tomàquet, hi tiro el brou que just els cobreixi i deixo bullir uns 20 minuts aprox.
  7. Hi poso la xocolata a la pedra i que cogui uns 5 minuts més.
Queda molt més bo si reposa unes quantes hores.


RECETA EN CASTELLANO

 Ingredientes:

  • 8 calamares
  • 1 cebolla tipo Figueras
  • 2 butifarras crudas
  • 3 huevos, 2 duros
  • 4 anxoas 
  • harina
  • pan rallado
  • caldo
  • 8 tomates
  • chocolate a la piedra

preparación:
  1. Limpio los calamares y les doy la vuelta. reservo las alas y las patas.
  2. Sofrío la cebolla, le añado las patas y las alas cortadas muy pequeñas, que frían un par de minutos.
  3. Lo pongo en un bol, junto a las butifarras, las anchoas cortadas a trozos, los 2 huevos duros también cortados, lo mezclo todo y le añado un huevo batido y un poco de pan rallado. Ésto es el relleno.
  4. Rallo los tomates y los frío con un poco de aceite de oliva.
  5. Mientras voy rellenando los calamares con una cuchara pequeña, los cierro con un palillo, los enharino un poquito y los frío para que queden sellados.
  6. Los añado al sofrito de tomate, los cubro escasamente de caldo y que cuezan 20 minutos.
  7. Le añado el chocolate y 5 minutos más.
Si reposa...está más bueno.



dijous, 4 de setembre de 2014

ARRÒS AMB SÈPIA, POP I MUSCLOS






Aquest plat li vull dedicar a la Marina, la meva mare, que ens ha deixat. Li agradava molt l'arròs, sempre que en feia li guardava un platet. No va ser la millor mare del Món, però era la meva, la que em va tocar en sort i tenia bo i dolent com tothom.

INGREDIENTS:
  • 1 sèpia
  • 2 potes de pop
  • 8 musclos
  • 4 tassetes d'arròs bomba
  • 8 tassetes d'aigua de bullir el pop
  • 1 ceba tendra
  • 2 alls
  • 3 tomatas
  • 1/2 pebrot vermell
  • pimentó vermell (1/2 culleradeta de postre)
  • oli d'oliva, sal
FEMCUINETES:
  1. El pop: el posem 2 dies al congelador i el deixem descongelar 1 dia sencer a la nevera. El bullim en aigua salada, l'espantem, 2 o 3 vegades (l'entrem a l'aigua i el tonem a treure) i el deixem bullir 1 hora aproximadament. Que reposi uns 15 minuts a l'olla tapada. El tallem a rodantxes. 
  2. La sèpia ben neta, la tallem i la sofregim en oli dòliva.
  3. Piquem la ceba i la caramelitzem, afegim el pebrot tallat i un cop fregit, ratllem 2 alls i tot seguit posem les tomates sense pell ni llavors, ben fregits que perdin tota l'aigua. Afegim el pimentó vermell i remenem.
  4. Els musclos: els obrim al vapor i retirem una closca.
  5. Socarrem l'arròs en el sofregit, afegim l'aigua de bullir el pop, a foc fort durant 5 minuts, tastem i rectifiquem de sal, si cal.
  6. Afegim la sèpia, el pop i els musclos i ho posem al forn (previament escalfat) a 180 graus durant 12 minuts.
  7. Que reposi un parell de minuts i servim.