divendres, 22 de maig de 2015

ARRÒS DE MUNTANYA AMB BACALLÀ



Aquell matí caminava sense gaire esma cap a una trobada laboral obligatòria i de cop rebo un missatge d'un noi que tinc al facebock.
-si vols et puc apropar uns quants productes i em fas un plat.
-òndia, sí.
-ja anirem parlant.
Ja m'ha alegrat el matí aquest noi, penso jo!

Han passat uns quants dies... que aquest noi està molt ocupat, avui aquí, demà allà i per fí, ens trobem em passa unes fotos m'explica unes quantes coses i voilà!!! ja tenim plat.

I què millor que un arròs de muntanya, d'interior, d'aquells que amb 4 coses queden tan bons, clar que el producte en aquest cas és importantíssim.
I el producte és bo: De Can Rot-Xardà.




Una mica d'història de l'arròs:





ARRÒS DE MUNTANYA AMB BACALLÀ SEC, FAVETES I BOTIFARRA NEGRA

Ingredients: 70 grs d'arròs per persona, en aquest cas he fet servir el rodó perlat (18 minuts de cocció). 2 cullerades soperes de sofregit Can Rot-Xardà, pareu atenció a l'aroma que es desprèn quan obriu el pot. 1 tall de morro de bacallà sec sense dessalar. Botifarra negra a talls. Favetes en oli d'oliva. Aigua.



El bacallà l'heu d'escalibar al forn o al foc directament, després el renteu amb aigua per tal de treure-li la sal que hagi quedat, l'espenqueu i el tireu a la cassola on haureu posat una mica del sofregit, penseu que al pot hi ha tomàquet pebrot verd i all.
Afegiu l'arròs i nacareu, afegiu aigua ben bullent, uns 250 cc per cada racció d'arròs. A foc ben viu uns 8 minuts, a foc baix uns 7 minuts més i un parell de repòs.
Quan faltin uns 4 minuts afegiu la botifarra i les favetes.



Noi del Bon Tomàquet; espero que t'agradi aquest plat





dijous, 21 de maig de 2015

SOPA DE CEBA I VISITA A ANETO NATURAL



Ja veig la fàbrica, ja he arribat. Truco i m'obren la porta, pujo unes escaletes i quan arribo a dalt em trobo un cartell de benvinguda.
-Ala quina ilu que m'ha fet veure el meu nom, quina rebuda... 
-Penso: doncs m'estan esperant.






Una noia que es diu Anna, em convida a un cafè mentre esperem que arribi en Josep Casquet amb la Carolina Vittar, també bloguera.
Ens fan passar a una sala on ens presentem i coneixem a la resta del grup que visitarem aquest dia la fàbrica. La Núria Reixac, cap de marketing ens acompanya a fer la visita i que com em resulta coneguda ens passem força estona pensant on hem coincidit, jeje.




A l'entrar a les instal.lacions, després de vestir-nos apropiadament per l'ocasió i no posaré la foto, jajajaja, el primer que veig són 3 olles enormes on estan fent brou de pollastre que ens donen a tastar, mmmmmm que bo, acabat de fer, com el de casa.
També, en una altra sala hi ha un noi tallant verdures fresques, i quin salero que té !
I ara a on tasten, a on envasen, a on emmagatzemen....tota la fàbrica visitem. És força interessant.

Ens conviden a dinar, l'encarregada de fer-nos el dinar és la sra Glòria, ens ha preparat escudella i carn d'olla, amb CALDO de NAVIDAD ANETO, tot un luxe d'aquest brou només en fan per nadal, comencen la producció cap el novembre i s'acaba aproximadament per reis. Ens explica la Núria com l'elaboren, amb productes naturals: carn de vedella, costella de porc, pernil ibèric, gallina, tot rostit en uns gran forns que hem vist en una de les sales i forces verduretes: ceba, pastanaga, col, porro. També hi posen cigrons i patates.





Ens acompanyen també a l'hora de dinar; l'Alba, responsable de cuina i bloguera i el sr Joaquin Jimenez, director de l'empresa que ens fa passar una estona molt agradable interessant-se pels nostres blogs i trajectòries professionals.

Després del cafè amb galetes, em despedeixo de tots i marxo pitant que vaig a la feina. M'ho he passat molt bé, espero tornar-los a veure aviat.

Me'n vaig carregada, m'han regalat uns quants brous. El de ceba de cultiu ecològic encara no l'havia tastat. 



SOPA DE CEBA I OU ESCALFAT





Sofregiu ceba tallada en una olla, si és de fang millor, amb una mica de mantega i un raig d'oli d'oliva perquè aquesta no es cremi.

Afegiu CALDO NATURAL ANETO de CEBOLLA i feu bullir una estona. Tasteu de sal i empebreu una mica. Feu 1 ou escalfat per persona a la mateixa olla.
Emplateu, espolvareu de Parmesà i gratineu fins que estigui torradet.
Serviu amb llesquetes de pa.


Què bona que ha quedat, m'he cruspit tot el plat per esmorzar!





Fins aviat.

Montse femcuinetes






diumenge, 17 de maig de 2015

TASTAVILADECANS II-SOPA FREDA DE REMOLATXA




Dijous vaig participar a la divertidíssima JAM Gastronòmica organitzada per en Jordi Beumala d'expogestió i del blog Tot és bo el que l'olla cou dins de la mostra d'entitats de la 45 fira de sant isidre de Viladecans, on el Gremi d'Hostalaria de Viladecans i uns quants blogaires dividits en grups vam preparar plats de cuina creativa amb productes de proximitat. 

Jo, la Montse femcuinetes vaig participar al grup 1 on Jó Baixes del Resturant Follia, com si res, ens va guiar fins a fer unes Sardines marinades amb tresors de Viladecans. En aquest grup entre d'altres estaven l'Àgata Albero d' Espai Cuina'm, l' Anna Continente, que vam coincidir al Festast de Tortosa, de Retalls de Cuina.



Sardines marinades amb tresors de Viladecans


El grup de la Marga Pradas autora del llibre "l'hora del tàper" on també participava entre d'altres la Carme, una bloguera amb qui vaig coincidir al Dia Cuina a Manlleu al concurs de receptes amb pernil cuit La Selva, va presentar 2 plats, una Brandada de bacallà amb all negre i un Salmorejo amb cireres...boníssim.



Salmorejo amb cireres





































El grup de'n Jordi Beumala, el Jordi Canals,  la Luisa Ramos de Baco y Boca amb qui vaig coincidir al LACTIUM i en Mingo Morilla de Cal MIngo van ser els únics que van fer un plat pels carnívors com jo; Agredolç mediterrani de costella de porc que estava impressionant.



Agredolç mediterrani de costella de porc
     
                                     


I quan marxava en Jordi em diu:
-Això és per a tu.
Ala!!, quina sorpresa, i va i em regala una bossa plena de productes de l' Hortet del Baix i una samarreta #tastaviladecans.




A la bossa hi he trobat un manat de remolatxes i com que tinc convidats a sopar a casa, he fet una SOPA FREDA DE REMOLATXA, fàcil d'elaborar, amb pocs ingredients: uns 3/4 de kg de remolatxa pelada, 3 o 4 cebes i 2 iogurts, això sí, ha de bullir força estona, fins que la remolatxa estigui ben tova, en un brou vegetal que podeu comprar ja fet.













Fins aviat

Montse Femcuinetes



dimecres, 13 de maig de 2015

ARRÒS CALDERO. ARROZ CALDERO



Fa un parell d'estius vam anar a Múrcia, concretament a San Pedro del Pinatar, una petita població situada entre el Mediterrani i el Mar menor. Lloc de pescadors, li deu el nom a la construcció d'una ermita dedicada al culte a Sant Pere, per part dels franciscans, al s-XVII i a que originàriament es tractava d'una extensa masa forestal plena de pins. Destaquen les Salines i els Arenals de Sant Pedro del Pinatar, on en Jaume i jo ens vam empastifar d'arenes medicinals, però no posaré la foto, evidentment, jejejeje!
Sovint vam anar a menjar a una petita tasca que ens van recomanar uns senyores que vaig conèixer a l'hotel, es deia El Portuguès, regentat per un senyor que feia molts anys havia vingut de Portugal i s'havia establit a la població; Déu meu senyor....Quin menjar!. Si teniu ocasió no us ho perdeu, inmillorable els peixets fregits, el bacalao dorao i el arròs caldero que no el feia com avui us el presento sino molt més caldòs i amb el peix cuit a dins....exigències de tenir un marit tiquis-miquis amb el menjar.


Hace un par de veranos fuimos a Murcia, concretamente a San Pedro del Pinatar, una pequeña población situada entre el Mediterráneo y el Mar menor. Lugar de pescadores, le debe su nombre a la construcción de una ermita dedicada al culto a San Pedro, por parte de los franciscanos, en el s-XVII i que originariamente se trataba de una extensa masa forestal llena de pinos. Destacan las Salinas y Arenales de San Pedro del Pinatar, donde Jaume y yo nos embadurnamos de arenas medicinales, pero no pondré la foto, evidentemente, jejejeje!
A menudo fuimos a comer a una pequeña tasca que nos recomendaron unos señoras que conocí en el hotel, se llamaba El Portugués, regentado por un señor que hacía muchos años había venido de Portugal y se había establecido en la población; Dios mio .... Qué comida !. Si tenéis ocasión id, inmejorable los pescaditos fritos, el bacalao dorado y el arroz caldero que no lo hacía como hoy os lo presento sino mucho más caldoso y con el pescado cocido dentro .... exigencias de tener un marido "tiquis -miquis" con la comida.


El secret, crec jo, són les nyores (un parell per persona). Les haureu de fregir sense les llavors en un caldero o olla de ferro colat (d'on pren el nom), on desprès de retirar-les i en el mateix oli, fregireu els caps dels peixos que fareu servir (gallineta, dorada, llobarro), els reserveu i hi sofregiu uns quants tomàquets.
Un cop fregiu les nyores, les tritureu amb uns quants alls (ells n'hi posen molts, vosaltres segons us agradi) com si fessiu un mojo i això ho afegiu a l' arròs, que podeu nacarar una mica. Aboqueu-li un fumet que podeu fer un dia abans amb peixos de roca (coure com a màxim 20 minuts) i guardar-lo a la nevera (infusionant, així queda molt consistent).

Les mides de l'arròs: uns 70-80 grs per persona.
El fumet: 250 cc per mida d'arròs.
El peix: 1/2 dorada o llobarro per persona i uns quantes gambetes (jo avui les he posat pelades però no cal).

El peix el podeu fregir a part i posar-lo a l'arròs 2 minuts abans d'acabar de coure o servir directament en una safata. Ho podeu acompanyar amb allioli (ajo perete).





El secreto, creo yo, son las ñoras (un par por persona). Las tenéis que freír sin las semillas en un caldero u olla de hierro fundido (de donde toma el nombre), donde después de retirarlas y en el mismo aceite, freiréis  las cabezas de los pescados que utilizareis (gallineta, dorada, lubina ), los reserváis y sofreís unos cuantos tomates.
Una vez fritas las ñoras, las trituráis con unos cuantos ajos (ellos ponen muchos, vosotros según os guste) como si hicieseis un mojo y eso lo añadís al arroz, que podéis nácar un poco. Verter un caldo que podéis hacer un día antes con pescados de roca (cocer como máximo 20 minutos) y guardarlo en la nevera (infusionando, así queda más consistente).

Las medidas del arroz: unos 70-80 grs por persona.
El caldo: 250 cc por racción de arroz.
El pescado: 1/2 dorada o lubina por persona y unos cuantas camarones (yo hoy los he puesto pelados pero no es necesario).

El pescado lo podéis freír aparte y colocarlo en el arroz 2 minutos antes de terminar de cocer o servir directamente en una bandeja. Lo podéis acompañar con alioli (ajo Perete).





divendres, 8 de maig de 2015

EL MERCAT DE LA MERCÈ-KERALÀ DE POLLASTRE



-Bon dia Andrea, esperem a l'April i entrem.
Ens rep la Loli, cap de comunicació del mercat i ens presenta a la Judith d'atenció al client que molt amablement ens acompanya per totes les parades. Tothom ens mira, gairebé tots es volen fer fotos, alguns ens pregunten:
-i això perquè és?
-on sortirem?
-jo nooooo, què em fa vergonya! jeje.




Visitem unes quantes parades: de peix, de verdura, de salaons, de formatge, d'embotits, d'aviram....
Quins paradistes més amables, deixen automàticament tot el que estan fent en aquell moment per explicar-nos el que ens cal per anar coneixent el funcionament del mercat.





Ens aturem a conèixer en Jaume Vila. Quina parada més maca, mmmmm a mi m'encanten les salaons, totes, totes, el bacallà, les olives, la tonyina....i quin pastís de marisc!




En Miquel Sobrevia ven verduretes i ens explica l'eslògan que el seu pare sempre feia servir:  "de la planta al plat" que encapçala la seva parada.




El Rei del Peix i Peixos Natàlia, on jo compro, doncs encara que no sóc del barri, visc força aprop. Hi vinc sovint i llavors m'emporto de tot: sípia, rap, lluç.... 




Anem caminant pels passadissos l'Andrea, amb la que ens coneixem des de que erem molt jovenetes quan jo vaig començar a anar al Mercat del Guinardó i li comprava el pollastre, ens va presentant a tothom; la Carme de Collita Pròpia (J.Vidal), l'Àngels de peix frecs i marisc Àngels, l'Anna que ven formatges, les noies guapíssimes de Fruites i Verdures Hortolà  Km 0, tot de proximitat. 

Finalment amb l'April escollim producte i ens dirigim a comprar-lo.
-Pollastre segur...
-Ja ho sé, un Rabionet. -Diu l 'April
-Perfecte. -Dic jo. Doncs cap a l'AVIRAM de la Mercè.




Allà ens despatxa la Sònia.
-2 Rabionets. -Li demanem, l'un per farcir i l'altre a "quartus" jeje.




Ens anem despedint de tots i marxem cap a casa cadesquna amb un pollastre sota el braç, a veure quin plat farem!



KERALA DE POLLASTRE AL CURRI

Jo he fet servir aquestes espècies, però podeu experimentar amb altres, és divertit a vegades tastar el resultat, -ah un consell- vigileu que a cops picaaaaaaa.
Pebre negra, cúrcuma, sal rosa de l'Himalaia, gingebre, all, coriandre en gra, chilly powder, anís en pols, cardamom, fulles de curri i fulles de coriandre, 

Marineu el pollastre amb les espècies un parell d'hores ben bones, a la nevera. 
Mentrestant feu un sofregit de ceba tendra, alls i gingebre ratllat. Poseu el foc molt baix i així la ceba va deixant anar aigua i queda molt amorosa. Ara li podeu afegir tomàquet, jo aquest cop no n'he posat, volia que quedés més sec.
Fregiu el pollastre amb força oli de coco i ho poseu en una cassola de ferro colat. Afegiu el sofregit de ceba, una mica d'aigua i les fulles de curri. El tapeu, baixeu el foc i que cogui 3/4 d'hora llargues. Espolvareu amb fulles de coriandre picadetes.
L'arros Thai és un acompanyament ideal.




I quina sorpresa l'April ha fet un Tagine, mmmmmmmm un dels meus plats preferits.


Fins aviat.

Montse Femcuinetes

dimecres, 6 de maig de 2015

ARRÒS PORTUGUÈS

Quan era petita vaig anar a viure a París amb els meus pares, allà hi havia molts portuguessos que com nosaltres havien hagut d'emigrar, pintaven les seves cases de colors molt característics, era habitual un blau pastel que nosaltres vam acabar anomenant blau portuguès.

Ara fa 2 nadals com que no sabiem on anar a dinar de tants llocs on ens havien convidat i per a no fer un lleig a ningú vam decidir visitar Portugal i com que els pares de'n Jaume són gallecs, ell s'hi va trobar com a casa.

País monumental, es nota que temps allà va ser una potència. Ara ho tenen tot molt net però una mica deixat, sembla que no hagin destinat cap caler a la conservació dels seus monuments i la veritat, és una llàstima perquè tenen verdaderes meravelles.

Uns 5000 kms amunt i avall gairebé ho vam veure tot: Porto, Braga, Guimaraes, on vam tastar les famoses i boníssimes francesinhes, Coimbra, Estoril, Sintra, Evora, Lisboa.....
Magnífic viatge, em va sobtar però l'amabilitat de la gent i alhora el seu posat trist, riuen molt poc.

A Lisboa vam anar a dinar a la Marisqueria Uma, un restaurant que havia guanyat el 1er premi al millor arròs de marisc. Era un lloc una mica tronat amb les parets alicatades fins dalt d'unes rajoles de color marró que estaven de moda quan jo era petita. Imagino que ho portava una família sinó no s'enten que aquells cambrers, que molt amablement ens van servir el menjar, poguessin encara cotitzar a la seguretat social doncs sumaven entre tots uns 500 anys d'edat. Vam dinar de meravella i per pocs diners. Un lloc molt bo i recomanable situat a la Rua de los Sapateiros. 




De Portugal vaig portar Piri-Piri, però en pols que per aquí jo l'he vist en alguna botiga en forma líquida. És una espècie molt picant, com una mena de xili que sembla va ser introduida pels habitants de les colònies d'Àfrica. Aquestes espècies tan picants se solen utilitzar en aquests païssos on fa tanta caloreta per a conservar millor els aliments.




ARRÒS PORTUGUÈS AMB PIRI-PIRI

Ingredients:
  • 1 Llamàntol (podeu posar un bou de mar tallat a trossos petits)
  • 300 grs de cloïsses de l'Atlàntic (podeu afegir altres closques com musclos, escopinyes...)
  • 70 grs d'arròs bomba per persona
  • 250 cc de fumet per ració d'arròs o podeu fer un sofregit de ceba, alls i tomata i un brou més lleuger.
  • Hi ha qui posa una fulla de llorer però a mi no m'agrada el sabor que deixa.
  • Podeu espolvorar amb cilantre picat.
  • Piri-piri al gust (que picaaaaaa)

Preparació:

Nacareu l'arròs i afegiu el fumet bullint, a foc fort 8 minuts i baix 7 minuts més. Quan baixeu el foc afegiu les pinces del llamàntol i quan faltin 3 minuts la cua tallada en 2 longitudinalment i les cloïsses. Ara espolvareu amb piri-piri i tasteu de sal. Tapeu la cassola i que reposi uns 2 o 3 minuts.



dimarts, 5 de maig de 2015

TERRINA DE FOIE-GRAS D'ÀNEC AL NATURAL AMB RANCI DE RIVESALTES. PAUL BOCUSE. COOKING THE CHEF



Ens ha deixat la tieta de França, era una dona amable i servicial que de jove va marxar cap a França fugint d’un matrimoni amb un home que tenia una forquilla a l’estòmag i per no treballar es dedicava a rampinyar tot el que podia de tothom, familia inclosa, s’havia malvenut fins i tot les tapadores d’alumini dels pots i les olles que la meva besàvia tenia a la cuina. El meu cosí preferit m'havia explicat també que un dia que els havia anat a visitar, els va desaparèixer un joc de coberts de plata que els seus pares li havien comprat amb motiu de la comunió.
La tieta era la segona filla, després de la meva iaia Júlia, la de les receptes, d’un matrimoni entre un home culte i una senyora de fer feines, que van tenir 5 fills, 3 noies i 2 nois. Van viure en temps de guerra i havien passat molta gana, sobretot els fills que van morir abans que tocava. El que menys li feia falta a la tieta era un marit gandul que mai guanyès diners. Tot i amb això van tenir una filla.
Al cap de poc temps la tieta va conèixer un home, també casat i amb filles, molt espavilat i ella se’n va enamorar.
Una matinada van marxar cap a França deixant marit, dona, filles, família....i no van poder tornar fins molts anys després, quan ja havia mort el dictador.

La meva tieta, amb la que vam viure quan jo era petita, quan el meu pare es va arruinar per poc destre i vam haver d’emigrar, era molt bona cuinera. Em va ensenyar a fer cuscús reial, un plat que m’encanta i també aquest foie que avui us presento.

Amb aquesta recepta participo al repte d'abril BOCUSE del blog cooking the chef.
Aquest cuiner nascut el 1926 a Collonges-au-Mont-d'Or prové d'una família que han fet de cuiners des del s-XVII. Li van concedir 3 estrelles Michelin i diversos premis d'honor. El 1987 va posar en marxa el concurs Bocuse d'Or.
Em va cridar l'atenció la seva recepta: Terrina de foie-gras de pato al natural perquè com he explicat al principi de l'entrada la meva tieta me l'havia ensenyat a fer encara que amb algunes variacions com per exemple que en Bocuse fa servir vi d'Oporto, gelatina i una barreixa diferents d'espècies.
Espero que la meva aportació us agradi.



INGREDIENTS:

1 fetge d'ànec
20 cc de vi ranci de Rivesaltes
3 grs de sal fina
1 gr de sal rosa de l'Himalaya
1 gr de sal blava de Pèrsia
1 gr de pebre negre acabada de moldre
1 polzim de canyella

FEMCUINETES:

Escalfeu el forn a dalt i a baix a 200 º
Mentres desenveneu el fetge, i feu-lo a trossets.
Barreixeu les espècies i la sal i feu reduir el vi perquè perdi l'alcohol.
Poseu el vi, les espècies i el fetge en un recipient que pugui anar al forn i alhora a la taula.
Introdui-lo al forn, apagueu el grill i baixeu-lo a 180 º, quan aparegui una capeta de greix uniforme per sobre, traieu-lo del forn i tapeu-lo.
Guardeu a la nevera 24 hores.




Fins la propera a tothom.

Montse Femcuinetes