Una sopa de peix molt original que combina la presència de diverses verdures amb l'aportació aromàtica que fan les diferents espècies que porta.
Segons el gastrònom Jaume Fàbrega, coautor al costat del xef Enric Herce del fantàstic llibre editat per Viena, "L'Odissea Culinària" a Tunísia, és on millor es fa la cuina del peix de tot el món àrab. La gran varietat de sopes que es fan, quasi sempre picants, condimentades amb la famosa harissa i molt substancioses, caracteritzen la gastronomia d'aquest petit país musulmà banyat per la Mediterrània i ocupat pel desert del Sàhara.
Cartago, Qartaj o Carthage, és la colònia fenicia més important de tota la Mediterrània central fundada per habitants de Tir cap el segle VIII ane i destruida pels romans, l'any 146, al final de la tercera guerra púnica.
Els més escèptics consideren que qualsevol referència a Cartago anterior al segle V ane és lejenda, com ho és també el mite de la seva fundació quan la princesa Elissa, vídua del seu oncle i sacerdot Acherbas, va haver de fugir de Tir, a la mort del seu pare i rei, Mattan I que li havia volgut deixar el tro a ella i al seu germà Pigmalió i el poble s'hi havia oposat. Aquest últim, artífex de la mort del seu cunyat i oncle que era un personatge molt poderós, ric i el seu rival més aferrissat, es va apropiar de totes les seves riqueses, la qual cosa, va obligar a la germana i a uns quants "princeps" tirs fidels al gran clergue a iniciar una diàspora que els va portar a fer parada i fonda a l'illa de Xipre on se'ls va afegir el gran capellanot d'Astarté qui va posar la condició que allà a la terra que anaven a colonitzar, els sacerdots fossin escollits entre membres de la mateixa família. També es varen endur de l'illa, 80 nenes amb l'excusa d'assegurar la continuïtat de la religió fenícia a Occident, convertin-les en prostitutes sagrades...
A l'arribada a les costes africanes, Dido, l'errant, com se l'anomena i el seu seguici van ser ben rebuts pels indígenes, el rei dels quals, Iarbes, els va vendre el terreny que poguessin cobrir amb la pell d'un bou, Elissa, molt astuta, la va tallar en tires finíssimes amb les que va poder delimitar tot el turó de Byrsa, on quedà emplaçada Qart-hadasht, la primera Cartago. Però, en no tenir prou, el reietó va voler casar-se amb la princesa, sota amenaça de guerra i aquesta fidel al seu primer marit, es va immolar llançant-se a una foguera.
Els més escèptics consideren que qualsevol referència a Cartago anterior al segle V ane és lejenda, com ho és també el mite de la seva fundació quan la princesa Elissa, vídua del seu oncle i sacerdot Acherbas, va haver de fugir de Tir, a la mort del seu pare i rei, Mattan I que li havia volgut deixar el tro a ella i al seu germà Pigmalió i el poble s'hi havia oposat. Aquest últim, artífex de la mort del seu cunyat i oncle que era un personatge molt poderós, ric i el seu rival més aferrissat, es va apropiar de totes les seves riqueses, la qual cosa, va obligar a la germana i a uns quants "princeps" tirs fidels al gran clergue a iniciar una diàspora que els va portar a fer parada i fonda a l'illa de Xipre on se'ls va afegir el gran capellanot d'Astarté qui va posar la condició que allà a la terra que anaven a colonitzar, els sacerdots fossin escollits entre membres de la mateixa família. També es varen endur de l'illa, 80 nenes amb l'excusa d'assegurar la continuïtat de la religió fenícia a Occident, convertin-les en prostitutes sagrades...
A l'arribada a les costes africanes, Dido, l'errant, com se l'anomena i el seu seguici van ser ben rebuts pels indígenes, el rei dels quals, Iarbes, els va vendre el terreny que poguessin cobrir amb la pell d'un bou, Elissa, molt astuta, la va tallar en tires finíssimes amb les que va poder delimitar tot el turó de Byrsa, on quedà emplaçada Qart-hadasht, la primera Cartago. Però, en no tenir prou, el reietó va voler casar-se amb la princesa, sota amenaça de guerra i aquesta fidel al seu primer marit, es va immolar llançant-se a una foguera.
Brudu Bil Hut
Ingredients:
- 2 kg de peix de roca (escórpora, aranya, nero)
- 12 llagostins
- 2 tomàquets
- 1 ceba
- 1 porro
- 1 cabeça d'alls
- 1 branqueta d'api
- 2 pastanagues
- 2 naps
- 2 patates
- 2 carbassons
- Llorer
- Julivert
- Harissa
- Safrà
- Oli d'oliva, mantega, sal i pebre
Elaboració:
- Netegeu el peix, separant espines i caps.
- Peleu els llagostins, reserveu els caps.
- Sofregiu la ceba i el porro tallats fins en una olla amb oli d'oliva. Incorporeu la cabeça d'alls partida en dos, l'api i la fulla de llorer. Quan tot sigui ben daurat, afegiu els caps dels llagostins i tot seguit els tomàquets a trossos.
- Tireu-hi les espines i els caps dels peixos i cobriu-ho amb 2 litres d'aigua freda. Ha de coure 30 minuts.
- Peleu les pastanagues, les patates i els naps i feu-ne trossos. Feu el mateix amb els carbassons sense pelar. Coeu-ho tot en el brou i reserveu la meitat.
- Afegiu els talls de peix al brou, unes fulletes de julivert i uns brins de safrà i ho coeu tot junt i ho tritureu. Tasteu de sal i pebre.
- Salteu els llagostinets i les verdures que hem reservat en mantega o oli d'oliva.
- Poseu el brou en un plat afegiu les verduretes i els llagostins i decoreu amb unes gotetes de salsa harissa, vigileu que pica molt.
 |
| Brudu Bil Hut |