Josep Pla en "El que hem menjat" el va titllar de mòmia, encara que sovint parlava amb nostalgia de les parades de bacallà que hi havia als mercats i que un dels seus plats preferits, el niu, en porta.
Aviat el bacallà va a passar a formar part del receptari quaresmal i per tant d'abstinència, i malgrat era una mica el menjar dels pobres, avui en dia és un plat molt valorat i gens econòmic, si el vols de bona qualitat, esclar. És nutritiu, ric en vitamines i molt versàtil, doncs el pots preparar de mil maneres diferents, a quina més bona!
La meva iaia Júlia el feia molt bo amb cigrons i ou dur, al forn amb patates i el millor de tots, amb samfaina. El desalava ella mateixa, el posava 3 dies a la nevera, boca avall i tapat, després el rentava 3 vegades i sempre li quedava al punt.
Bacallà amb samfaina
Ingredients:
- Una ceba tallada molt, molt prima.
- Un pebrot verd de fregir tallat a tires gruixudes.
- Un pebrot vermell Ramiro també tallat com el verd.
- Mig pebrot groc tallat una mica més fi que els anteriors.
- Tres alls picats.
- Julivert picat.
- Tres tomàquets pelats i tallats a quarts.
- Una copa de vi ranci.
- Sal i oli d'oliva.
- Morro de bacallà desalat.
- Mitja albergínia tallada a rodelles.
- Mig carbassó tallat a rodelles.
- Farina i ou.
Elaboració:
- Poseu tots els ingredients junts per a fer la samfaina (la ceba, els pebrots, la tomata l'all i el julivert) en una cassola de fang que es pugui tapar. Com veieu és una manera ben diferent a com s'acostuma a explicar en els llibres de cuina.
- Quan estigui quasi tot ben sofregit afegiu la copa de vi ranci i deixeu la cassola destapada perquè evapori l'alcohol.
- Sequeu molt bé el bacallà l'enfarineu i el fregiu en abundant oli d'oliva verge extra, primer la banda de la pell. Només el girem una vegada. El deixeu refredar (molt important, així no se us desfarà).
- Poseu el bacallà a la cassola amb la samfaina que haurà quedat força seca i li afegim un parell de cullerades de l'oli de fregir el bacallà. Ho deixareu reposar.
- Ho podeu acompanyar amb albergínia i carbassó arrebossat, tallat prim.
Aquest es el meu plat favorit (be uns del 5), però m'entusiasma.
ResponEliminaBona diada!
La propera vegada, t'hi convido guapa.
EliminaUn plato sensacional que seguro que no deja indiferentes a los paladares mas exigentes, así que con tu permiso, me quedo con la idea. Besos
ResponEliminaEncantada Gnomito.
EliminaUn abrazo.