L'etapa de la dominació musulmana havia estat fatal per la pervivència dels monestirs, que en época visigòtica s'havien estès per tot el territori. Moltes esglésies havien persistit amb grans dificultats, però les comunitats monàstiques, situades fora dels conjunts poblacionals, varen anar desapareixent.
Ha de pasar un període de pau, després de l'alliberament de la dominació sarraïna, perquè es multipliquin les fundacions monàstiques que proliferen arreu, a Carcassona, Rasés, Caunes, Agda, etc, impulsades totes elles per Sant Benet. No és així al nostre territori que sembla que es recuperen més tard i més a poc a poc. La primera fundació que data de finals del segle VIII, la trobem a Arles de Tec al Vallespir. Vindran més tard Sant Andreu de Sureda i Sant Genís les fonts al Rosselló, el de Banyoles a Girona, el de Sant Pere d'Albanyà a la Garrotxa...totes elles d'iniciativa particular, probablement abats d'antics monestirs visigòtics que s'havien vist obligats a fugir en temps passats. No intervenen de moment les cases comtals i menys el rei. Això durarà tot el segle IX.
Amb l'enfortiment del poder comtal, tornaran a surgir monestirs que perduraran al llarg dels segles. Eixalada-Cuixà (840) protegit pel comte Miró, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses anomenat antigament Sant Joan de Ripoll o de Ter, ambdos fundats per Guifré, i Guinedella, comtes de Cerdanya, Urgell, Osona, Girona, Barcelona i Conflent.
Ripoll fundat pels comtes entre el 879, moment en que s'ocupa el Ripollès i la Plana de Vic, i el desembre del 880 que ja funciona amb tota normalitat i que es tractava d'un edifici molt humil, no és fins el 888 que es consagra l'església de Sta Maria, pròpiament monasterial, i dos anys més tard la de Sant Pere amb caràcter parroquial.
Els comtes lliuraren l'església de Sta Maria al bisbe de Vic, Gomar, juntament amb un calze i una paterna d'or, un Missal, un serf i un alou a la Cedanya, Llus, ratificant així el seu caràcter de patrons. També hi lliuraren el seu fill Radulf amb tota la seva herència. L'església de Sant Pere també consagrada pel bisbe de Vic, fou encomanada a l'abat Daguí i als monjos de Ripoll.
L'altra església pojectada a Ripoll, la de Sant Joan, fou construida a un parell d'hores riu amunt (a cavall s'enten) i els comtes Guifré i Guinedella la dedicaren a una nova fundació monasterial, aquesta de caràcter femení, probablement amb motiu del naixement d'una filla, pels voltants del 880.
El 26 de juny de 885 els comtes hi lliuraren la seva filla, Emma, la dotació d'aquesta i cinc serfs i encomanaren a uns sacerdots la direcció de la casa monasterial mentre va durar la minoria d'edat de la futura abadessa.
El 24 de Juny de 887 el bisbe de Vic, Gomar, la consagrà i li concedí atribucions parroquials. Dotada de bens i de terres limitades a llevant per la carena que separa els comtats d'Osona i Besalú, al nord pel riu Ter, a ponent per la serra d'Arçamala i per la serra de Sta Magdalena a Vallfogona del Ripollès al sud, va contribuí a la repoblació dels territoris de la Catalunya central.
Després de la mort del comte l'estiu del 897 la poderosa Emma ja com abadessa desenvolupà una gran activitat econòmica al llarg del seu abaciat, sembla però que la majoria d'escriptures de compra, més de cent, les fa en nom propi i no pel monestir. El patrimoni n'obstant passarà a àquest a la seva mort.
Amb l'enfortiment del poder comtal, tornaran a surgir monestirs que perduraran al llarg dels segles. Eixalada-Cuixà (840) protegit pel comte Miró, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses anomenat antigament Sant Joan de Ripoll o de Ter, ambdos fundats per Guifré, i Guinedella, comtes de Cerdanya, Urgell, Osona, Girona, Barcelona i Conflent.
Ripoll fundat pels comtes entre el 879, moment en que s'ocupa el Ripollès i la Plana de Vic, i el desembre del 880 que ja funciona amb tota normalitat i que es tractava d'un edifici molt humil, no és fins el 888 que es consagra l'església de Sta Maria, pròpiament monasterial, i dos anys més tard la de Sant Pere amb caràcter parroquial.
Els comtes lliuraren l'església de Sta Maria al bisbe de Vic, Gomar, juntament amb un calze i una paterna d'or, un Missal, un serf i un alou a la Cedanya, Llus, ratificant així el seu caràcter de patrons. També hi lliuraren el seu fill Radulf amb tota la seva herència. L'església de Sant Pere també consagrada pel bisbe de Vic, fou encomanada a l'abat Daguí i als monjos de Ripoll.
L'altra església pojectada a Ripoll, la de Sant Joan, fou construida a un parell d'hores riu amunt (a cavall s'enten) i els comtes Guifré i Guinedella la dedicaren a una nova fundació monasterial, aquesta de caràcter femení, probablement amb motiu del naixement d'una filla, pels voltants del 880.
El 26 de juny de 885 els comtes hi lliuraren la seva filla, Emma, la dotació d'aquesta i cinc serfs i encomanaren a uns sacerdots la direcció de la casa monasterial mentre va durar la minoria d'edat de la futura abadessa.
El 24 de Juny de 887 el bisbe de Vic, Gomar, la consagrà i li concedí atribucions parroquials. Dotada de bens i de terres limitades a llevant per la carena que separa els comtats d'Osona i Besalú, al nord pel riu Ter, a ponent per la serra d'Arçamala i per la serra de Sta Magdalena a Vallfogona del Ripollès al sud, va contribuí a la repoblació dels territoris de la Catalunya central.
Després de la mort del comte l'estiu del 897 la poderosa Emma ja com abadessa desenvolupà una gran activitat econòmica al llarg del seu abaciat, sembla però que la majoria d'escriptures de compra, més de cent, les fa en nom propi i no pel monestir. El patrimoni n'obstant passarà a àquest a la seva mort.
 |
| Als arxius dels monestirs s'han conservat molts documents que ens han ajudat a conèixer la nostra història |
Tota aquesta història i un parell
més que vindran, són per il·lustrar la magnífica #kedadastjoan17 que una bona
colla d'amics bloguers hem tingut la sort de gaudir capitanejats per l'Adriana
de Sugar Palace, a Sant Joan de les Abadesses, on el Pau d' Alt Ter ens ha fet
una explicació magistral i molt apassionada del monestir i totes les històries
que allà a dins hi passaren en temps ja molt llunyans.
Ho amanim preparant un postre que
malauradament ha caigut en desús, bo boníssim, que van popularitzar les monges
del monestir de Pedralbes i que podríem englobar dins del món de les cremes,
molt semblant a la ginestada, al menjar blanc o a la crema catalana.
Mató de monja
Del llibre "La cuynera catalana" anònim de 1835:
"Per fer menjar blanch ó mató de monja: A cada porró de
llet se hi posarán tres unsas de
farina de arros, y nou unsas de sucre; se posará en la olla ó cassola la farina
de arros se hi anirá tirant la llet poch à poch, remenant ab la cullera á fi de
no agrumullarse ab un trosset de escorsa de llimona, sucre, un pols de sal, y
un troset de canyella, se posarà al foch en brasas ben encesas, y remenantho
contínuament sens parar, hahent bullit un rato, se traurà la escorsa de llimona
y la canyella perque no hi done massa gust, després se fará la proba per saber
si te lo punt, prenent una gota ab la punta del gavinet se posarà á la bora de
un plat, y cuan sia freda, vehent que se desprèn del plat y no se apega en los
dits se podrá epartar del foch se abocará en una plata, se dexará refredar y se
podrà servir."
Ingredients:
- Un litre de llet sencera
- 200 grs de farina d'arròs
- 150 grs de sucre moré
- Un canonet de canyella
- La pell d'una llimona
- Uns brins de safrà
- Galetes per acompanyar
Preparació:
- Feu un bull amb la llet, el canonet de canyella i la pell de la llimona. Deixeu infusionar mentre es refreda i retireu la canyella i la llimona.
- Barregeu la llet amb la farina d'arròs i el sucre i porteu molt a poc a poc i amb foc molt suau a ebullició. No deixeu de remenar o se us faran grumolls.
- Afegiu uns brins de safrà i seguiu remenant fins que tota la crema agafi color groc.
- Disposeu en plats o motlles i deixeu refredar.
- Serviu acompanyat de galetes.
Que bereneu de gust!
 |
| #kedadastjoanab17 |
Gràcies per la historia i per la recepta, ben golosa.
ResponEliminaPetons
Gràcies Mon.
EliminaPetons