MACGENICULINARI-UN BANQUET-ES NIU

Aquest dissabte vaig tenir el gran plaer de participar en una trobada bloguera organitzada per la Laura Solanilla, convidats pel Museu d'Arqueolgia de Catalunya a la seu de Barcelona, on es fa una exposició arqueològica sobre les sis innovacions que han marcat la nostra cuina. 
EL GENI CULINARI n'és el nom i us la recomano enormement a tots aquells que us agrada la cuina com a mi.

Vam tenir la sort que el comisari de l'exposició, en Lluís Garcia Petit, paleoarqueòleg, especialitzat en ossos d'ocell i el seu consum ens va fer una visita guiada d'allò més interessant. 

Més tard els d'Arqueolític ens van apropar a unes quantes tècniques de cóm es cuinava a la prehistòria i de cóm els homes des de ja fa molt temps aprofitant tots els recurssos de què disposen, em va recordar a algunes experiències pròpies que en una altra ocasió ja us explicaré.

Entre les dues activitats...una grata sorpresa, en Ferran Adrià que visitava l'exposició amb un grup de col·laboradors, es va apropar per explicar-nos "la importància que té conèixer els orígens de la cuina per a entendre el que es fa actualment" 
Els que em seguiu, aprofito per donar-vos les gràcies, ja sabeu com m'agrada rebuscar en receptes antigues i trobar-ne els orígens.

En Lluís també ens va fer cinc cèntims d'un Banquet al Mas Castellar de Pontós, jaciment que vaig tenir el plaer de visitar acompanyada per l'arqueóloga i prehistoriadora Enriqueta Pons, ja fa molt temps.
A la sitja excavada (FS 362) s'hi van trobar entre d'altres els ossos d'un bou sencer, tres porcs, dos ovelles, una cabra, dinou peixos i 584 restes òssies d'aus entre gallines, pollastres, ànecs cullerot, perdius i tudons. Sorprèn la manca de troballes d'ossos de la cuixa de les aus, prova que s'haurien conservat per menjar en una altra ocasió.
Així mateix es van trobar nombrosos fragments de ceràmica tant de recipients pel consum com els èscifs, com atuells per l'emmagetzematge on alguns podien contenir fins a 200 litres de vi.

I quin plat millor per a fer un banquet que Es Niu, emblemàtic, saboròs, barroc, que sovint ens en parla Josep Pla en els seus escrits, de l'Empordà, on van arribar grecs i romans, "popularitzat" per Pere Bahí de La Xicra de Palafrugell.

Ingredients:

• Colomí o tord
• Morro de bacallà
• Sípia
• salsitxes
• peixopalo
• Tripa de bacallà
• Patates
• Ceba, all i tomàquet, vi negre pel sofregit
• Farina
• Allioli
• Ou dur per a decorar

Elaboració:

1. El peixopalo i la tripa de bacallà s'ha de posar en remull uns dies abans, separats i canviant-li l'aigua cada dia.
2. Fregirem en oli d'oliva, els ocellets, el bacallà enfarinat i la sípia. Ho reservem.
3. En aquest oli farem el sofregit. Hi posarem una cullerada de farina i farem un roux.
4. Afegim aigua i quan bulli en aquest ordre anem introduint: el colomí, la sípia, el peixopalo i la tripa. Que cogui mitja hora.
5. Ara hi posem les patates i les salsitxes. Rectifiquem de sal i pebre.
6. Quan faltin 5 minuts hi posem el bacallà.
7. Afegim l'allioli i tanquem el foc.
8. Que no faltin els ous durs, queden bé.

Com podeu bé observar, he canviat alguns ingredients. Pros i contres de viure amb dos llepafils.