Fa un parell de dissabtes una colla d'amics bloguers capitanejats pel Jordi Canals i L'Anna de Retalls de Cuina, ens vam trobar a la població d'Artés per a fer-hi una visita.
Situada a l'extrem oriental del Pla de Bages, dins de la zona natural de la Vall de la Gavarresa, es dedica principalment a la vinya, el cereal i la olivera.
El nucli original neix dalt d'un puig, on hi trobem les restes d'un antic castell que posteriorment es va transformar en una masia particular i que formava part del recinte enmurallat que protegí el poble durant l'edat mitjana.
Cal destacar el jaciment de Matacans.
Vam pujar fins el nucli antic, i a la Plaça Vella vam gaudir d' una visita guiada al Museu de la Història d'Artés, amb pujadeta al campanar vell inclosa.
El museu exposa la història del municipi des dels inicis fins a l'actualitat. Dues tombes romanes al bell mig de la sala dedicada a l'arqueologia, m'han traslladat a temps enllà quan vaig acabar d'estudiar a la universitat i anava cap aquí, cap allà fent treballs d'excavació.
Els romans enterraven els seus morts, per higiene, fora dels límits de les ciutats (llei de les XII taules) en necrópolis situades als dos cantons de carreteres i camins. La mort era un aconteixement important i s'havia de plorar, però també celebrar, a vegades amb festes i banquets que podien arribar a durar fins a nou dies.
Es rentava i empastifava el cos amb substàncies aromàtiques i se'l cridava (conclamatio) tres cops per asegurar-se que era mort.
Hi havia dos tipus d'enterrament: la inhumació i la incineració, aquesta última era la més habitual. Cremaven el mort en una pira, dipositaven les cendres en una urna i les enterraven en una tomba o mausuleu.
Cap el segle II, amb l'expansió del cristianisme es generalitza el costum d'enterrar el cos sense alterar, en forats a terra.
Depenent dels calerons, això no canvia! trobem làpides, esteles o fins i tot estàtues funeràries que recordaven episodis de la vida del difunt. Els més pobrets eren enterrats en caixes de fusta, com ara, dels que sovint només hem trobat els claus.
La tomba en caixa, i la de doble vessant, com les que hem pogut veure al museu, juntament amb unes caixes fetes d'obra, eren les més habituals. Pels enterraments infantils s'utilitzaven àmfores.
El museu exposa la història del municipi des dels inicis fins a l'actualitat. Dues tombes romanes al bell mig de la sala dedicada a l'arqueologia, m'han traslladat a temps enllà quan vaig acabar d'estudiar a la universitat i anava cap aquí, cap allà fent treballs d'excavació.
Els romans enterraven els seus morts, per higiene, fora dels límits de les ciutats (llei de les XII taules) en necrópolis situades als dos cantons de carreteres i camins. La mort era un aconteixement important i s'havia de plorar, però també celebrar, a vegades amb festes i banquets que podien arribar a durar fins a nou dies.
Es rentava i empastifava el cos amb substàncies aromàtiques i se'l cridava (conclamatio) tres cops per asegurar-se que era mort.
Hi havia dos tipus d'enterrament: la inhumació i la incineració, aquesta última era la més habitual. Cremaven el mort en una pira, dipositaven les cendres en una urna i les enterraven en una tomba o mausuleu.
Cap el segle II, amb l'expansió del cristianisme es generalitza el costum d'enterrar el cos sense alterar, en forats a terra.
Depenent dels calerons, això no canvia! trobem làpides, esteles o fins i tot estàtues funeràries que recordaven episodis de la vida del difunt. Els més pobrets eren enterrats en caixes de fusta, com ara, dels que sovint només hem trobat els claus.
La tomba en caixa, i la de doble vessant, com les que hem pogut veure al museu, juntament amb unes caixes fetes d'obra, eren les més habituals. Pels enterraments infantils s'utilitzaven àmfores.
Vull destacar la visita al celler cooperatiu d'Artés. Em va encantar! Tant per la història d'aquesta cooperativa que sortosament ha superat uns quants contratemps, com per l'amabilitat de les persones que la comanden i sense cap mena de dubte pels seus vins, vermuts i caves que em van semblar bons, boníssims.
DO pla de Bages. Vam tastar:
- Picapoll Artium, un blanc jove (11,5º) molt aromàtic.
- Fumet, un rosat elaborat amb cabernet, sumoll i mandó de 12,5º
- Caprici, un jove merlot 100 % de 14 º
- Roques Albes, un reserva cabernet també de 14º amb el que he cuinat el pollastre.
- I per acabar un brut nature molt digne preu/qualitat de macabeu, xarel·lo i parellada.
Per amanir-ho us preparo un plat que el xef Diego Alías, considerat el millor cuiner de l'any 2015 propietari de Ca l'Amador a Josa del Cadí, ha elaborat amb productes dels productors de Terra de Profit que impulsa Mengebages i vins de la Cooperativa.
Cuixes de pollastre guisades amb ceba valenciana de gra, cabernet criança i pebrots de la república.
Ingredients:
- Un parell de cuixes de pollastre per persona (8)
- Quatre cebes valencianes de gra (la típica marró per cuinar)
- Un pebrot de la república (neix lila, es torna groc i acaba vermell)
- Cabernet reserva (150 cc)
- Oli d'oliva, sal i aigua (200 cc)
Preparació:
- Marquem les cuixes en oli d'oliva i les reservem.
- En el mateix oli fregim uns 10 minuts les cebes tallades en juliana i una mica de sal.
- Afegim les cuixes i el vi i esperem que redueixi.
- Hi posem l'aigua i esperem que s'evapori i les cuixes quedin ben guisades.
- Tallem el pebrot finet i li posem per sobre, li donarà un sabor picantet.
- Servim amb el vi que hem fet servir per cuinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada