La rivalidad por el trono, entre los
partidarios del visigodo Rodrigo, fallecido el 711 en la batalla de Guadalete,
y los seguidores de Vitiza, nieto de Ervigio, dio la oportunidad a los
musulmanes, comandados por un tal Tariq e instalados en el norte de África, no
sin dificultades, a intervenir en la Península. Apoyados por vitizianos, con la
ayuda de los judíos y la indiferencia de la población, conquistaron o someterieron,
lo que más os guste, en pocos años, a toda la Hispania visigoda (716) que pasó
a ser un emirato dependiente del Califato de Damasco hasta la llegada en 756
del Abd-al-Rahman, un omeya que se fue de la capital cuando tuvo lugar la
revolución abásida, a partir de la cual la residencia de los califas quedó fijada
en Bagdad.
El Emirato de Qurtuba (ciudad buena) o Qortebavendria (molino de aceite) fue
inicialmente un valiato dependiente del califato de Damasco hasta que en el año
773 pasó a ser independiente bajo el mandato del omeya Abd-al-Rahman que tuvo
que hacer frente a varias sublevaciones de los abásidas, poner fin a las
disidencias entre árabes, bereberes y sirios y sofocar algunas conspiraciones
de los propios familiares (estas son siempre las peores) y se desvinculó de
Bagdad a nivel político y económico aunque mantuvo el vínculo religioso. Hisham
I le sucedió el año 788 un hijo que tuvo con una esclava visigoda convertida al
islam.
El emirato independiente permaneció vigente hasta que, para acabar con los conflictos y revueltas en la Iberia musulmana que nunca
habían dejado de existir, Abd-al-Rahman III se autoproclamó califa, jefe
político y religioso de los musulmanes y sucesor de Mahoma, el año 929. El
califato duró oficialmente hasta el año 1031 en que fue abolido, dando lugar a
los Reinos de Taifas.
Destacar la importancia de la cocina
árabe y bereber en esta época y de cómo influyó en los platos que hoy todavía
comemos. Los primeros recetarios europeos de la Edad Media son escritos en
lengua árabe. Más de 46 libros se tradujeron en pocos años al catalán, al
hebreo y al latín. En los textos sobre medicina y agricultura incluían
explicaciones sobre el pan, las lentejas, las habas, el arroz, la cebada, el
sésamo y un largo etcétera de productos. Sorprende la gran cantidad de
coincidencias entre la cocina valenciana, catalana o mallorquina y la andalusí;
las empanadas, los pastelitos, los escabeches, algunos fritos y ni que decir de
las especias como la canela, el cilantro, el jengibre y todos los frutos secos
o frutas confitadas que tanto utilizamos en nuestros asados.
Esta civilización mucho más brillante que la cristiana, mucho más atrasada en algunos aspectos, marcó la primacía a toda la
cocina del Mediterráneo. Es a partir de la alta edad media que dos cocinas
interdependientes, la catalana y la italiana toman relevancia pero sin olvidar
que durante muchos años estuvieron influenciadas por la cultura culinaria
musulmana.
Ensaladilla de pimientos asados
Ingredientes:
- 1 kg de pimientos rojos
- AOVE #DopPpriegodeCordoba
- 1 cebolla tierna
- 150 grs de atún
- 3 huevos cocidos
Preparación:
- Cocer los pimientos en el horno a 180º durante 30 minutos.
- Dejar que se enfríen en su propio jugo, pelarlos y quitarles las pepitas. Colar el jugo y reservarlo.
- Cocer los huevos unos 8 minutos como máximo, dejar enfriar y pelar.
- Cortar la cebolla en juliana, mezclarla con los pimientos, el atún y los huevos cortados por la mitad.
- Aliñar con un poco del jugo que hemos reservado, sal y aceite de oliva virgen extra.
La rivalitat pel tron, entre els partidaris del visigot Roderic, mort el 711 a la batalla de Guadalete, i els seguidors de Vitiza, net d' Ervigi, va donar l'oportunitat als musulmans, comandats per un tal Tariq i instal·lats al nord d'Africa, no sense dificultats, d'intervenir a la Península. Recolçats per vitizians, amb l'ajuda del jueus i la indiferència de la població, van conquerir o sotmetre, el que més us agradi, en pocs anys, a tota la Hispània visigoda (716) que va passar a ser un emirat dependent del Califat de Damasc fins l'arribada l'any 756 de l'Abd-al-Rahman, un Omeia que va poder fotre el camp de la capital quan va tenir lloc la revolució abassida, a partir de la qual la residència dels califes queda fixada a Bagdad.
L'emirat de Qúrtuba o Córdova va ser inicialment un valiat dependent del califat de Damasc fins que l'any 773 passà a ser independent sota el mandat de l'omeia Abd-al-Rahman que va haver de fer front a diverses sublevacions dels abassides, posar fi a les dissidències entre àrabs, berbers i siris i sufocar algunes conspiracions dels propis familiars (aquestes són sempre les pitjors) i es desvinculà de Bagdad a nivell polític i econòmic encara que va mantenir el vincle religiós. Hisham I el va succeir l'any 788 era fill seu i d'una esclava visigoda convertida a l'islam.
L'emirat independent va romandre fins que per acabar amb els conflictes i revoltes a la Ibèria musulmana que mai havien deixat d'existir Abd-al-Rahman III es va autoproclamar califa, cap polític i religiós dels musulmans i successor de Mahoma l'any 929. El califat va durar oficialment fins l'any 1031 en que fou abolit, donant lloc a els Regnes de Taifes.
Cinc cèntims de la importància de la cuina àrab i berber en aquesta època i de còm va influir en els plats que avui encara mengem. Els primers receptaris europeus de l'edat mitjana són escrits en llengua àrab. Més de 46 llibres es van traduir en pocs anys al català, a l'hebreu i al llatí. En els textos sobre medecina i agricultura s'incloïen explicacions sobre el pa, les llenties, les faves, l'arròs, l'ordi, el sèsam i un llarg etcétera de productes. Sobta la gran quantitat de coincidències entre la cuina valenciana, catalana o mallorquina i la andalusina; les empanades, els pastissets, els escabetxos, alguns fregits i ni que dir de les espècies com la canyella, el coriandre, el gingebre i tots els fruits secs o fruites confitades que tan fem servir en els nostres rostits.
Aquesta civilització molt més brillant respecta la cristiana, més endarrerida en alguns aspectes, va marcar la primacia a tota la cuina de la Mediterrània. És a partir de l'alta edat mitjana que dues cuines interdependents, la catalana i la italiana prenen rellevància però sense oblidar que durant molts anys van estar influenciades per la cultura culinària musulmana.
Amanida de pebrots escalivats
Ingredients:
- 1 quilo de pebrots vermells
- OOVE
- 1 ceba tendra
- 1 llauna de tonyina
- 3 ous durs
Preparació:
- Escalivem els pebrots al forn o a la flama directament, els deixem refredar i els pelem. Hem de guardar una mica del suc que deixen anar si els fem al forn.
- Fem bullir els ous en aigua freda i contem 8 minuts quan comença a bullir.
- Tallem la ceba tendra molt fineta.
- En un bol posem els pebrots tallats a tires, la ceba, la tonyina i els ous tallats en dos i ho amanim amb sal i un bon raig d'oli d'oliva i una mica del suc que han deixat anar els pebrots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada