Safrània, la fira de productes agroalimentaris de la Conca de Barberà, ha celebrat, a l'antic convent de Sant Francesc de Montblanc, la desena edició els dies 3, 4 i 5 de novembre. Hi hem assistit convidats des de l'Oficina Municipal de Turisme, en una trobada de bloguers, organitzada a les mil meravelles per la Sandra Gallart d'EnergySupportBcn.
El safrà, producte protagonista de la fira, és el conjunt d'estigmes (brins) secs o en pols, procedents de la safranera o Crocus, malgrat en català el nom prové de l'àrab al zafaran que vol dir groc, color -no ben bé- amb que tenyeix tot allò que toca.
Procedent de l'Orient mediterrani, va introduir-se a al-Àndalus durant el segle X i es va expandir a casa nostra a partir del segle XIII, on la producció va créixer de manera espectacular davant la gran demanda de l'espècie a Europa. Cal dir també que el safrà era considerat, i encara passa al Marroc per exemple, un producte d'estalvi, donat que un cop assecat es conserva diversos anys i té un elevadíssim preu.
Catalunya i Aragó es van convertir durant els segles XIV i XV (també els Abruços i la Pulla) en les principals zones productores d'aquesta preuada espècia. Aviat els impostos sobre el cultiu i la venda en petits mercats medievals va fer aparició i com era d'esperar, també va aparèixer el frau. La Generalitat del moment (la Diputació del General) va prendre cartes en l'assumpte i és va establir una normativa sobre qui podia produir safrà i també on i quan es podia vendre i és gràcies a aquest fet i a la documentació conservada que avui podem conèixer les principals zones on s'hi conreava.
Durant el segle XIV Montblanc que s'havia instal·lat en l'indret que actualment ocupa sota el regnat d'Alfons I, un parell de segles abans, adquireix una importància cabdal i es converteix en una de les ciutats més poblades del Principat. El rei Joan, dit el caçador atorga al seu germà, Martí i futur rei, el títol de duc, convertint així la població en Vila Ducal. L'exempció de pagar impostos per afavorir la repoblació de la Catalunya Nova i els continus privilegis reals, així com la concessió de nous mercats i fires de bestiar fan que l'economia montblanquina experimenti durant aquest segle, el moment de màxim esplendor i és ara quan els principals monuments que la caracteritzen, com el recinte emmurallat, l'església de Santa Maria, l'hospital de Sant Marçal o la presó, es comencin a construir.
Avui us preparo un arròs amb safrà, bolets i uns quants llagostins. L'arròs: un dels millors per a fer risotto, és de la varietat carnaroli i el conreen al Delta els bons amics de #moliderafelet i el safrà: aquesta especia que combina els aromes de la brisa marina amb l'herba seca i que com bé ens ha explicat en Joan Cartanyà d'#aromis, que s'ha encarregat de reintroduir el seu conreu a la Conca des del 2008, dóna als plats un toc dolç i de metall rovellat. Avui hem pogut conèixer una mica més aquesta joia de la gastronomia de la mà d'aquest jove productor gràcies a la visita guiada que hem fet pels seus camps. Tot un luxe!
BIBLIOGRAFIA
Procedent de l'Orient mediterrani, va introduir-se a al-Àndalus durant el segle X i es va expandir a casa nostra a partir del segle XIII, on la producció va créixer de manera espectacular davant la gran demanda de l'espècie a Europa. Cal dir també que el safrà era considerat, i encara passa al Marroc per exemple, un producte d'estalvi, donat que un cop assecat es conserva diversos anys i té un elevadíssim preu.
Catalunya i Aragó es van convertir durant els segles XIV i XV (també els Abruços i la Pulla) en les principals zones productores d'aquesta preuada espècia. Aviat els impostos sobre el cultiu i la venda en petits mercats medievals va fer aparició i com era d'esperar, també va aparèixer el frau. La Generalitat del moment (la Diputació del General) va prendre cartes en l'assumpte i és va establir una normativa sobre qui podia produir safrà i també on i quan es podia vendre i és gràcies a aquest fet i a la documentació conservada que avui podem conèixer les principals zones on s'hi conreava.
Durant el segle XIV Montblanc que s'havia instal·lat en l'indret que actualment ocupa sota el regnat d'Alfons I, un parell de segles abans, adquireix una importància cabdal i es converteix en una de les ciutats més poblades del Principat. El rei Joan, dit el caçador atorga al seu germà, Martí i futur rei, el títol de duc, convertint així la població en Vila Ducal. L'exempció de pagar impostos per afavorir la repoblació de la Catalunya Nova i els continus privilegis reals, així com la concessió de nous mercats i fires de bestiar fan que l'economia montblanquina experimenti durant aquest segle, el moment de màxim esplendor i és ara quan els principals monuments que la caracteritzen, com el recinte emmurallat, l'església de Santa Maria, l'hospital de Sant Marçal o la presó, es comencin a construir.
Avui us preparo un arròs amb safrà, bolets i uns quants llagostins. L'arròs: un dels millors per a fer risotto, és de la varietat carnaroli i el conreen al Delta els bons amics de #moliderafelet i el safrà: aquesta especia que combina els aromes de la brisa marina amb l'herba seca i que com bé ens ha explicat en Joan Cartanyà d'#aromis, que s'ha encarregat de reintroduir el seu conreu a la Conca des del 2008, dóna als plats un toc dolç i de metall rovellat. Avui hem pogut conèixer una mica més aquesta joia de la gastronomia de la mà d'aquest jove productor gràcies a la visita guiada que hem fet pels seus camps. Tot un luxe!
Arròs amb safrà
Ingredients per a 4 persones:
- 350 grs d'arròs de la varietat carnaroli Molí de Rafelet (15-17 minuts)
- 1 ceba
- 1 copa de vi blanc
- Un parell de llagostins per persona (opcional)
- Un parell o tres ceps o shiitakes per persona (opcional)
- Brou vegetal (1 litre aprox)
- Uns brins de safrà Aromis
- Mantega o OOVE
- Parmesà, Grana Padano o Pecorino
Preparació:
- Piqueu la ceba ben petita i sofregiu-la en una cassola ample amb mantega o una mica d'oli d'oliva, fins que canvii de color però no cal que quedi molt daurada.
- Afegiu l'arròs i remeneu.
- Tireu-hi el vi blanc i deixeu que evapori l'alcohol.
- Aneu afegint brou ben bullent sense deixar de remenar. A mitja coció afegiu el safrà dissolt en una mica de brou ben calent i seguiu remenant.
- Cap el final podeu afegir opcionalment uns quants llagostins pelats i saltats previament, i uns ceps ben nets (els podeu comprar secs i rehidratar-los i utilitzar una mica de d'aquesta aigua per a fer el risotto).
- Apagueu el foc i mantequeu amb el formatge i si cal una mica més de mantega.
Hi ha qui als risottos que porten marisc no hi posen formatge. Queda dit!
BIBLIOGRAFIA
- Verdés, P. "El cultiu i el comerç de safrà a Catalunya durant l'edat mitjana" Plecs d'història local (juliol/agost 2015) CSIC Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada