Ens ha deixat la tieta de França, era una dona
amable i servicial que de jove va marxar cap a França fugint d’un matrimoni amb
un home que tenia una forquilla a l’estòmag i per no treballar es dedicava a
rampinyar tot el que podia de tothom, familia inclosa, s’havia malvenut fins i
tot les tapadores d’alumini dels pots i les olles que la meva besàvia tenia a
la cuina. El meu cosí preferit m'havia explicat també que un dia que els havia anat a visitar, els va desaparèixer un joc de coberts de plata que els seus pares li havien comprat amb motiu de la comunió.
La tieta era la segona filla, després de la meva iaia Júlia, la
de les receptes, d’un matrimoni entre un home culte i una senyora de fer
feines, que van tenir 5 fills, 3 noies i 2 nois. Van viure en temps de guerra i
havien passat molta gana, sobretot els fills que van morir abans que tocava. El
que menys li feia falta a la tieta era un marit gandul que mai guanyès diners.
Tot i amb això van tenir una filla.
Al cap de poc temps la tieta va conèixer un home, també casat i
amb filles, molt espavilat i ella se’n va enamorar.
Una matinada van marxar cap a França deixant marit, dona,
filles, família....i no van poder tornar fins molts anys després, quan ja havia
mort el dictador.
La meva tieta, amb la que vam viure quan jo era petita, quan el
meu pare es va arruinar per poc destre i vam haver d’emigrar, era molt bona cuinera. Em va
ensenyar a fer cuscús reial, un plat que m’encanta i també aquest foie que avui
us presento.
Amb aquesta recepta participo al repte d'abril BOCUSE del blog cooking the chef.
Aquest cuiner nascut el 1926 a Collonges-au-Mont-d'Or prové d'una família que han fet de cuiners des del s-XVII. Li van concedir 3 estrelles Michelin i diversos premis d'honor. El 1987 va posar en marxa el concurs Bocuse d'Or.
Em va cridar l'atenció la seva recepta: Terrina de foie-gras de pato al natural perquè com he explicat al principi de l'entrada la meva tieta me l'havia ensenyat a fer encara que amb algunes variacions com per exemple que en Bocuse fa servir vi d'Oporto, gelatina i una barreixa diferents d'espècies.
Espero que la meva aportació us agradi.
Amb aquesta recepta participo al repte d'abril BOCUSE del blog cooking the chef.
Aquest cuiner nascut el 1926 a Collonges-au-Mont-d'Or prové d'una família que han fet de cuiners des del s-XVII. Li van concedir 3 estrelles Michelin i diversos premis d'honor. El 1987 va posar en marxa el concurs Bocuse d'Or.
Em va cridar l'atenció la seva recepta: Terrina de foie-gras de pato al natural perquè com he explicat al principi de l'entrada la meva tieta me l'havia ensenyat a fer encara que amb algunes variacions com per exemple que en Bocuse fa servir vi d'Oporto, gelatina i una barreixa diferents d'espècies.
Espero que la meva aportació us agradi.
INGREDIENTS:
1 fetge d'ànec
20 cc de vi ranci de Rivesaltes
3 grs de sal fina
1 gr de sal rosa de l'Himalaya
1 gr de sal blava de Pèrsia
1 gr de pebre negre acabada de moldre
1 polzim de canyella
FEMCUINETES:
Escalfeu el forn a dalt i a baix a 200 º
Mentres desenveneu el fetge, i feu-lo a trossets.
Barreixeu les espècies i la sal i feu reduir el vi perquè perdi l'alcohol.
Poseu el vi, les espècies i el fetge en un recipient que pugui anar al forn i alhora a la taula.
Introdui-lo al forn, apagueu el grill i baixeu-lo a 180 º, quan aparegui una capeta de greix uniforme per sobre, traieu-lo del forn i tapeu-lo.
Guardeu a la nevera 24 hores.
Juer!!! Qué pasada!
ResponEliminaAdmirable! de volverse loco!
Gracias por tu comentario Manu, es un honor.
EliminaT'ha quedat una terrina espectacular. M'encanta!!
ResponEliminaMoltes mercès per participar
petons
Gràcies Aisha.
EliminaRiquísimo. Para volverse chiflado y no parar.
ResponEliminaMuchas gracias Klerit.
EliminaEspectacular el aspecto, me imagino que el sabor será aún mejor. Enhorabuena!
ResponEliminaGracias Javi, sí que estaba bueno, sí, jeje.
EliminaT'ha quedat de meravella... quina pinta te més bona... amb un poquet de pa... mmmm!!!
ResponEliminaFelicitats perquè es genial, m'encanta!! ^_^
Bessets!!
Gràcies Maria Amparo.
EliminaPetonito!
Molt bo!
ResponEliminaGràcies Mª Carmen.
EliminaPetó!
Que buenas están las terrinas con su pan de nueces y mermeladas, me encantan! Bss
ResponEliminaGracias Silvia.
EliminaBesos!
Ohhhh M'encanta aquesta recepta!! al.lucinant!
ResponEliminaMoltes gràcies Madame Pépinière.
EliminaQuin nom més mono.
Quina historia.... molt valenta la teva tieta perque en aquells anys no era gens fàcil fer el que ella va fer. I la recepta... De 10!!! M'encanta el foie i el toc de vi de Rivesaltes ha de ser delicios!! Petons
ResponEliminaGràcies Pili.
EliminaAquest vi m'encanta.
Uffff, toda una delicia lo que has preparado, yo me he decantado por la sopa de trufas. ¡Me encanta este reto!
ResponEliminaBss
Elena
Menuda pasada!!!! Me encanta!
ResponEliminame quedo por aqui, no te conocia hasta el reto!
Un besote. Andrea de Andreíta come de todo
Las dos nos hemos lanzado a por una terrina, la tuya se ve fantastica, la mia fue de ternera, besos
ResponEliminaSofía
Estimada Montse, a la fi arribo a llegar totes les entrades! Quin estrès aquests dies!
ResponEliminaM'ha encantat aquesta entrada amb aquest sentiment tan bonic que hi has posat i la historia de la tieta que et va ensenyar a cuinar.... precios!
La terrina, ja sé per referencies que era bonísima, peró te un encant especial... Gràcies per participar, per compartir i per ser tu.
Petons!
Buenísimo!! Besitos
ResponEliminaHola Montse! Com pots veure el meu retràs amb els comentaris del repte d'en Bocuse es impressionant, peró no volia deixar de dirte que tan la historia com la recepta m'han agradat molt. A veure si m'animo i la faig. Petons!
ResponElimina