diumenge, 28 de setembre de 2014

CUSCÚS DE POLLASTRE



Quan era petita el meu pare tenia un petit talleret mecànic, però es va arruïnar, llavors vam anar a viure a França, a Meudon, molt a prop de París. Allà vivien uns tiets de la meva mare que havien emigrat per motius personals desprès de la Guerra Civil i van buscar-li una bona feina al meu pare.
Com era d'esperar, la meva mare no es va adaptar a viure al nou País i maleta de cartró dur, lligada amb cordill a una mà, i jo de tres anys a l'altre, va comprar els últims bitllets que quedaven, aquells que no deuen tenir dret a cadira i vam tornar cap a Barcelona, ah! i menys mal de la maleta perquè a sobre de ella vam viatjar tot el camí.

La tieta de França, la tieta Non, feia aquest cuscús que avui us explico, en dies especials perquè li donava molta feina. Com que a França els tiets s'hi van guanyar bé la vida i a l'Espanya de Franco s'hi passava molta gana, sovint ens hi presentàvem, a vegades gairebé sense ser convidats i tot, ens havíem arribat a reunir al voltant de la taula més de 25 persones. La tieta anava a mercat cada dia dos cops per poder alimentar aquella tropa de trapinyaires, afamats de coses bones. Ella però, estava contenta de tenir-nos allà, no podia tornar a Catalunya...

Primer en una gran cassola rostia el pollastre amb mantega, l'oli d'oliva a França era molt car. Tants trossos com persones anessim a menjar aquell dia.
Quan estava una mica ros hi afegia cilantre, un bon manat, tallat a trossos i totes les espècies: gingebre, cardamom, cúrcuma, comí (ho podeu substituir per Ras el Hanout o espècies preparades per a cuscús, jo les trobo a Perpinyà). Tallava ceba, 1 per cada 2 persones, hi posava tomàquet, amb pell i tot que desprès ja la treia i ho cobria amb aigua. Amb tot això anava fent un brou, afegia pastanaga, carbassó, (hi ha qui també hi posa patata, la tieta Non mai).





A vegades cap al final també afegia alguna fruita seca com orellanes o prunes. Quan el brou estava fet (1h o 1,30), en treia una mica i en una cuscussera bullia a la part de baix: carabassa, 1 canonet de canyella i cigrons cuits (si voleu els podeu fer bullir, només remullats en l'altre olla, afegits quan el brou ja bull). A la part de dalt hi feia el cuscús, al vapor, (previament li posava una mica d'aigua perquè augmentés de volum). L'abocava 3 vegades en un perol i el separava amb una forquilla. I quedava molt esponjós.





Si no teniu cuscussera podeu fer servir un colador, vigilant que quedi ben tapat perquè no s'escapi el vapor.
Quan ho servia posava una mica de brou per acompanyar i salsa Harissa, que picava moltíssim, jeje.
La Harissa és una salsa a base de pebrots picants que la podeu fer vosaltres o comprar-la ja feta.

Us poso com la faig jo, que no és ben bé la verdadera, però així no pica tant i també està molt bona.
Trituro un pebrot escalivat, 2 alls, sal marina, comí, 2 caienes sense les llavors i oli d'oliva.




Us poso una foto de la tieta Non, és germana de la Júlia, la de les receptes, que es la meva iaia. La Non també cuinava molt bé, deu ser cosa de família.
Guaiteu l'aire de francesa que tenia.




2 comentaris:

  1. Què bo Montse! A Dénia i els voltants molta gent va haver d'emigrar a Algèria i continuen fent cous cous. Fins i tot el trobes a molts restaurants (això sí, a la valenciana). La veritat és que és molt semblant al nostre putxero!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, gràcies ara ja et segueixo al teu blog. Jo vaig viure un temps a Alfafar per feina, m'encanta el menjar de la teua terra.

      Elimina