dissabte, 12 de març de 2016

COQ AU VIN-VERCINGETORIX



Diu la lejenda que Vercingetorix, cap dels Arverns, va regalar a Juli Cèsar un gall tan vell i tan dur que no es podia menjar i que simbolitzava la duresa de la campanya que aquest últim i les seves guarnicions estaven sofrint per apoderar-se de la Gal·lia, a la guerra que porta el mateix nom.
La lejenda diu també què Cèsar se'l va fer cuinar amb vi, símbol dels romans i que va convidar al cap dels druides en un moment de treva.
Vercingetorix va preguntar a Cèsar 
-de què estava fet aquell suculent plat?
-del gall vell i dur que em vas fer portar, va respondre Juli Cèsar.
Paradoxa difícil de creure quan el cap gal va fer servir la tècnica de la terra cremada per evitar l'avituallament de les tropes romanes.

Malauradament els dos personatges van enfrontar-se en una dura batalla a Alèsia, l'actual Alise-Sainte-Reine, que va durar 40 dies. Vercingetòrix va ser derrotat pels romans, portat a Roma i tancat a Tullianum on sembla que va morir.




COQ AU VIN

Necessitem:
  • Un gall negre del Penedès o un pollastre de pagès, tallat a trossos.
  • Un tall gruixut de papada ibèrica, tallada a daus.
  • Sal i pebre negre.
  • OOVE 
  • Cebetes de platillo o escalunyes.
  • Xampis, nets i laminats.
  • Bouquet garni o farigola.
  • Mig litre de vi de Borgonya.


Femcuinetes:

  1. Fregim els daus de papada en oli d'oliva verge extra i els reservem.
  2. Fregim les cebetes en aquest mateix oli, uns vint minuts i les reservem.
  3. Fregim el gall, si voleu enfarinat i així queda la salsa més lligada o podeu fer un roux abans de tirar el vi.
  4. Poseu-ho al forn. Afegiu el bouquet o la farigola. Ha de coure tapat, aproximadament una hora, depenent de la bèstia.
  5. Netegeu i lamineu els xampis i salteu-los en una mica d'oli d'oliva.
  6. Quan faltin vint minuts afegiu les cebetes, els xampis i la papada.
  7. Podeu pasar el gall, les cebetes, els xampis i la papada a una safata neta per a servir i colar la salsa, us quedarà mé fineta.
  8. Avui ho servim amb patates fregides.



2 comentaris:

  1. Una de les meves receptes favorites... bona recreació i com ja saps m'ha encantat la historia amb que l'has recreat!

    ResponElimina