POLLASTRE DE PAGÈS I MANDONGUILLES DE PORC IBÈRIC AMB SAMFAINA

La samfaina es pot considerar com una de les quatre salses bàsiques de la cuina catalana, junt a l'allioli, el sofregit i la picada, segons la proposta de Ferran Agulló al Llibre de la Cuina catalana (1928). Ignasi Domènec ja l'esmenta en el seu llibre La teca de 1924, i a La cuynera catalana apareix com a plat amb entitat pròpia.

Els ingredients principals són el pebrot, la tomata i l'albergínia, però també s'hi pot posar ceba, carbassó, all i julivert. A vegades porta patata, carbassa, un raig de vi ranci, pebre, i fins i tot una mica de bitxo.

Són plats similars els mulladors valencians, el tombet mallorquí, la ratathola occitana, la kapunata que es fa a Malta, el lecsó hongarès o la chackchuka del Magrib, entre d'altres. La samfaina és un plat molt mediterrani que fusiona productes procedents de l'India com l'albergínia, i els que van arribar d'Amèrica com el pebrot i la tomata.

Pollastre i mandonguilles amb samfaina

Ingredients:

• 1 pollastre de pagès tallat a octaus
• 400 grs de carn de porc ibèric picada 
• 1 ou, farina de galeta, una cullerada de curri
• 1 pebrot verd
• 1 pebrot vermell
• 4 o 5 tomàquets sense pell
• 1 cabeça d'alls
• 1 copa de vi ranci
• 1 got de brou de pollastre
• Oli d'oliva, sal i pebre negre

Preparació:

1. Aneu rostint el pollastre en una cassola de fang, amb una cabeça d'alls sencera, salpebreu.
2. Prepareu les mandonguilles barrejant la carn de porc, l'ou i la farina de galeta i ho amaniu amb sal i una culleradeta de curri. Feu les boletes i les reserveu a la nevera fins que sigui l'hora de posar-les a la cassola.
3. Amb el coll i els menuts del pollastre podeu fer un brou lleuger, afegint una ceba, una branca d'api i un polzim de sal.
4. Quan el pollastre estigui ben rostit afegiu, els pebrot tallats a tires i els tomàquets (podeu fer la samfaina a part i afegir-la, però queda molt més gustòs si es fa tot junt). 
5. Quan els pebrots i els tomàquets estiguin mig sofregits, poseu-hi el vi ranci i quan hagi evaporat, afegiu un got de brou de pollastre.
6. Ara és l'hora de posar les mandonguilles (les podeu fregir abans) una mitja hora llarga, tapat.
7. Deixeu-ho reposar.

COCA DE LLARDONS-COCA DE CHICHARRONES

Ingredients:

• Mig quilo de farina de força
• 3 ous
• 100 grs de sucre
• 125 ml d'oli d'oliva
• 25 grs de llevat
• 1 got petit de llet
• 200 grs de llardons
• 75 grs de pinyons
• Sucre per a decorar
• Una copeta d'anís

Preparació:

1. Barregeu en un bol 2 ous, l'oli i el sucre.
2. Afegiu el llevat desfet en una mica de llet calenta.
3. Aneu tirant-hi la farina a poc a poc.
4. Afegiu els llardons trencats ben petits i la meitat de l'anís i seguiu pastant.
5. Ho estireu amb un corró sobre el marbre una mica enfarinat i li doneu forma.
6. Poseu la coca en una safata de forn, podeu posar un paper de forn, pinteu amb l'ou restant i afegiu per sobre els pinyons i el sucre al gust.
7. Escalfeu el forn a 180º i poseu la safata amb la coca ben aprop, amb l'escalforeta que despren us augmentarà de volum ben ràpid. Quan la coca s'hagi doblat, la poseu al forn i el baixeu a 160º una mitja hora.
8. Quan ja estigui cuita, obriu el forn, tireu-hi per sobre la meitat de l'anís que us queda i amb el gratinador, torreu per sobre un parell de minuts.

En castellano

coca de chicharrones

Ingredientes:

• 500 grs de harina de fuerza
• 3 huevos
• 100 grs de azúcar
• 125 cc de AOVE
• 25 grs de levadura de panadero
• Medio vaso de leche
• 200 grs de chicharrones
• 75 grs de piñones
• Azúcar para decorar
• Una copa de anís

Preparación:

1. Mezclar en un bol 2 huevos, el aceite y el azúcar.
2. Añadir la levadura deshecha en un poco de leche caliente.
3. Ir echando la harina poco a poco.
4. Agregar los chicharrones en trozos pequeños y media copa de anís y seguir amasando.
5. Estirar la masa con un rodillo sobre el mármol un poco enharinado y le dais forma.
6. Poner la coca en una bandeja de horno, se puede colocar un papel de horno, pintar con el huevo restante y añadir por encima los piñones y el azúcar al gusto.
7. Calentar el horno a 180º y colocar la bandeja con la coca bien cerca, con el calorcito que desprende os aumentará de volumen bien rápido. Cuando la coca se haya doblado, la colocáis  en el horno y lo bajáis a 160º, una media hora.
8. Cuando ya esté cocida, encender el gratinador, tirar por encima la media copa de anís que queda y tostar un par de minutos.

EMPEDRAT-MAR I MURTRA-TROBADABLANES2017 TERCERA PART

Fa unes setmanes una bona colla de bloguers gastronòmics i de turisme ens vam trobar a Blanes com ja us he anat explicant a la #trobadablanes2017 primera i segona part. En aquesta entrada us faig cinc cèntims de la visita guiada que vam fer al Mar i Murtra, un dels pocs jardins botànics-institucions habilitades amb l'objectiu d'estudi, conservació i divulgació de la diversitat vegetal-en que compta el nostre país.

El Mar i Murtra creat per Carl Faust cap els any 20 del segle XX, es troba dividit en tres parts o jardins, el subtropical, el temperat i el mediterrani, compta a més a més amb algunes de les millors vistes dels penya-segats de la Costa Brava. En les seves 4 ha visitables hi podem conèixer més de 3000 espècies, la majoria exòtiques i està considerat un dels millors jardins d'Europa a nivell paissatgístic.

Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de jardí Històric l'any 1995 pel govern de Catalunya s'orienta en l'actualitat a la conservació d'espècies amenaçades d'àmbit mediterrani.

Vam tenir l'honor de visitar-lo acompanyats pel seu director, en Josep Borrell que ens va donar tota mena d'explicacions, i en Roger Perales de l'Oficina de Turisme de Blanes. A mig camí vam poder gaudir d'un tast del vermut Capritx que elabora Antònio Membrives de Cava Laviret que també ens va parlar del projecte que està duent a terme des de l'any 2011 quan un grup d'estudiants de la UdG van desenvolupar aquesta innovadora idea de negoci, crear un vi escumós anomenat Coral Marine Sea Drink, fermentat i criat durant anys en un celler submarí, a 35 mts de profunditat en aigües de la Costa Brava.

Tot un luxe!

I per amanir-ho una mica avui us preparo un empedrat amb bacallà, mongetes del ganxet de la conca de la Tordera i vinagreta de mel del Mar i Murtra.

Empedrat

Ingredients:

• 250 grs de mongetes del ganxet
• 250 grs de bacallà desalat tallat a daus
• 1 pebrot verd
• Uns quants tomàquets cirerols escalivats
• Olives verdes
• Olives d'Aragó
• Oli d'oliva verge extra
• Vinagre de poma
• Sal
• Mel de flors Mar i Murtra

Preparació:

1. Poseu els tomàquets en una safata que pugui anar al forn, ruxeu-los amb oli d'oliva i una mica de sal i escaliveu-los. Quan siguin una mica freds els peleu.
2. Barregeu les mongetes ja cuites, el bacallà, el pebrot verd tallat a rodelles, les olives i els tomàquets i ho amaniu.
3. Per preparar la vinagreta feu aproximadament per cada cullerada de mel, dues d'oli i mitja de vinagre de poma, i una miqueta de sal.
4. Guardeu el plat a la nevera una mitja hora abans de menjar-lo.

ALL CREMAT DE CAP-ROIG

el cap-roig anomenat també escorpa roja, polla d'Alguer, gallina, escórpora dels bruts, escórpora roja, escórpora groga o de fang, rascassa o capó a la costa vermella quan és molt gros. és un peix de roca, vermellós o rosat amb unes espines molt doloroses, si es claven, i tòxiques.

És exquisit al forn i a la brasa, amb ell es fan els millors suquets o olles de peix, avui en fem un all cremat, que és un plat típic de la Catalunya Nord i de les costes central i meridional del país, malgrat el nom, basa el seu bon sabor en els alls ben rosejats, no pas cremats.

All cremat de cap-roig

Ingredients:

• 1 cap-roig o polla
• Mitja cabeça d'alls
• 1 quilo de patates velles tipus kenebec
• 1 tomàquet ben madur
• 1 llesca de pa
• 1 copa de cava brut rosé Llopart
• 1 culleradeta de pebre vermell
• OOVE

Preparació:

1. Que el peixater us tregui les espines dorsals que són verinoses i si pot ser que l'escati bé. Amb el cap en podeu fer un fumet, és molt gelatinós i us anirà molt bé per a fer el plat.
2. Peleu i talleu els alls i fregiu-los amb molt de compte que no es cremin en força oli d'oliva. Retireu-los.
3. En aquest oli fregiu les patates esqueixades o tallades a rodelles, com més us agradin.
4. Afegiu el tomàquet pelat i sense llavors i quan estigui mig cuit tireu-hi el pebre vermell. Li doneu un parell de voltes i ho cobriu amb el fumet. Que cogui uns cinc minuts.
5. Afegiu tot seguit el peix tallat a trossos. Que cogui tapat uns 10 minuts.
6. Mentrestant feu una picada en el morter amb els alls i la llesca de pa xopada amb el cava.
7. Quan faltin 3 minuts per apagar el foc afegiu la picada d'alls i pa. 

En castellano

"All cremat" de cabracho o kabrarroca

Ingredientes:

• 1 cabracho
• Media cabeza de ajos
• 1 kg de patatas
• 1 tomate maduro 
• 1 rebanada de pan
• 1 copa de cava rosé
• 1 cucharada de café de pimienta roja
• AOVE

Preparación:

1. Que el pescadero le quite las espinas dorsales que son venenosas y si puede que le quite las escamas. Con la cabeza se puede hacer un caldo, es muy gelatinoso y os irá muy bien para hacer el plato.
2. Pelar y cortar los ajos y freírlos con mucho cuidado que no se quemen en abundante aceite de oliva. Retirar.
3. En este aceite freír las patatas desgajadas o cortadas en rodajas, como más os gusten.
4. Añadid el tomate pelado y sin semillas y cuando esté medio cocido tirad el pimentón. Le dais un par de vueltas y lo cubrís con el caldo. Que cueza unos cinco minutos.
5. Añadid a continuación el pescado cortado a trozos. Que cueza tapado unos 10 minutos.
6. Mientras haced una picada en el mortero con los ajos y la rebanada de pan empapada en  cava.
7. Cuando falten 3 minutos para apagar el fuego añadid la picada de ajos y pan.

COCA D'OLI D'OLIVA VERGE EXTRA-BIZCOCHO DE ACEITE

El terme municipal de Priego de Córdova està dedicat gairebé tot al cultiu de l'oliva per a la producció d'oli i l'any 1995 es crea per a tota la comarca la DOP Priego de Córdoba

Avui us preparo una coca on l'oli de la Subbètica n'és el protagonista.

coca d'oli d'oliva verge extra

Ingredients:

• 4 ous
• 150 ml oli d'oliva verge extra
• 200 ml de llet
• 200 grs de sucre
• 300 grs de farina 1 sobre de llevat
• La pell d'una llimona
• 1 canonet de canyella

Preparació:

1. Bulliu la llet amb la canyella i deixeu-ho refredar.
2. Fregiu l'oli amb la pell de la llimona i deixeu-ho refredar.
3. Barregeu els ous amb el sucre fins que blanquegin.
4. Afegiu la llet i l'oli colats.
5. Incorporeu la farina i el llevat passant-ho per un sedàs.
6. Enforneu a 190º uns 30 minuts.

Bizcocho de aceite de la DOP Priego de Córdoba

Ingredientes:

• 4 huevos
• 150 ml de OOVE
• 200 ml de leche
• 200 grs de azúcar
• 300 grs de harina
• 1 sobre de levadura
• La piel de 1 limón
• Una rama de canela

Preparación:

1. Poner a hervir la leche con la rama de canela y enfriar.
2. Freír el aceite con la piel del limón y dejar enfriar.
3. Batir los huevos junto con el azúcar y añadir la leche y el aceite colados.
4. Incorporar la harina y la levadura tamizadas.
5. cocer en el horno a 190º una media hora.

Bibliografia

• Entre olivares, recetario tradicional con aceite de oliva virgen extra de la DOP Priego de Córdoba. Turismo de Priego. Ayuntamiento de Priego.

ENSALADILLA DE PIMIENTOS ASADOS-QÚRTUBA-AMANIDA DE PEBROT ESCALIVAT

La rivalidad por el trono, entre los partidarios del visigodo Rodrigo, fallecido el 711 en la batalla de Guadalete, y los seguidores de Vitiza, nieto de Ervigio, dio la oportunidad a los musulmanes, comandados por un tal Tariq e instalados en el norte de África, no sin dificultades, a intervenir en la Península. Apoyados por vitizianos, con la ayuda de los judíos y la indiferencia de la población, conquistaron o someterieron, lo que más os guste, en pocos años, a toda la Hispania visigoda (716) que pasó a ser un emirato dependiente del Califato de Damasco hasta la llegada en 756 del Abd-al-Rahman, un omeya que se fue de la capital cuando tuvo lugar la revolución abásida, a partir de la cual la residencia de los califas quedó fijada en Bagdad.

El Emirato de Qurtuba (ciudad buena) o Qortebavendria (molino de aceite) fue inicialmente un valiato dependiente del califato de Damasco hasta que en el año 773 pasó a ser independiente bajo el mandato del omeya Abd-al-Rahman que tuvo que hacer frente a varias sublevaciones de los abásidas, poner fin a las disidencias entre árabes, bereberes y sirios y sofocar algunas conspiraciones de los propios familiares (estas son siempre las peores) y se desvinculó de Bagdad a nivel político y económico aunque mantuvo el vínculo religioso. Hisham I le sucedió el año 788 un hijo que tuvo con una esclava visigoda convertida al islam.

El emirato independiente permaneció vigente hasta que, para acabar con los conflictos y revueltas en la Iberia musulmana que nunca habían dejado de existir, Abd-al-Rahman III se autoproclamó califa, jefe político y religioso de los musulmanes y sucesor de Mahoma, el año 929. El califato duró oficialmente hasta el año 1031 en que fue abolido, dando lugar a los Reinos de Taifas.

Destacar la importancia de la cocina árabe y bereber en esta época y de cómo influyó en los platos que hoy todavía comemos. Los primeros recetarios europeos de la Edad Media son escritos en lengua árabe. Más de 46 libros se tradujeron en pocos años al catalán, al hebreo y al latín. En los textos sobre medicina y agricultura incluían explicaciones sobre el pan, las lentejas, las habas, el arroz, la cebada, el sésamo y un largo etcétera de productos. Sorprende la gran cantidad de coincidencias entre la cocina valenciana, catalana o mallorquina y la andalusí; las empanadas, los pastelitos, los escabeches, algunos fritos y ni que decir de las especias como la canela, el cilantro, el jengibre y todos los frutos secos o frutas confitadas que tanto utilizamos en nuestros asados.

Esta civilización mucho más brillante que la cristiana, mucho más atrasada en algunos aspectos, marcó la primacía a toda la cocina del Mediterráneo. Es a partir de la alta edad media que dos cocinas interdependientes, la catalana y la italiana toman relevancia pero sin olvidar que durante muchos años estuvieron influenciadas por la cultura culinaria musulmana.

Ensaladilla de pimientos asados

Ingredientes:

• 1 kg de pimientos rojos
• AOVE #DopPpriegodeCordoba
• 1 cebolla tierna
• 150 grs de atún
• 3 huevos cocidos

Preparación:

1. Cocer los pimientos en el horno a 180º durante 30 minutos. 
2. Dejar que se enfríen en su propio jugo, pelarlos y quitarles las pepitas. Colar el jugo y reservarlo.
3. Cocer los huevos unos 8 minutos como máximo, dejar enfriar y pelar.
4. Cortar la cebolla en juliana, mezclarla con los pimientos, el atún y los huevos cortados por la mitad.
5. Aliñar con un poco del jugo que hemos reservado, sal y aceite de oliva virgen extra.

La rivalitat pel tron, entre els partidaris del visigot Roderic, mort el 711 a la batalla de Guadalete, i els seguidors de Vitiza, net d' Ervigi, va donar l'oportunitat als musulmans, comandats per un tal Tariq i instal·lats al nord d'Africa, no sense dificultats, d'intervenir a la Península. Recolçats per vitizians, amb l'ajuda del jueus i la indiferència de la població, van conquerir o sotmetre, el que més us agradi, en pocs anys, a tota la Hispània visigoda (716) que va passar a ser un emirat dependent del Califat de Damasc fins l'arribada l'any 756 de l'Abd-al-Rahman, un Omeia que va poder fotre el camp de la capital quan va tenir lloc la revolució abassida, a partir de la qual la residència dels califes queda fixada a Bagdad.

L'emirat de Qúrtuba o Córdova va ser inicialment un valiat dependent del califat de Damasc fins que l'any 773 passà a ser independent sota el mandat de l'omeia Abd-al-Rahman que va haver de fer front a diverses sublevacions dels abassides, posar fi a les dissidències entre àrabs, berbers i siris i sufocar algunes conspiracions dels propis familiars (aquestes són sempre les pitjors) i es desvinculà de Bagdad a nivell polític i econòmic encara que va mantenir el vincle religiós. Hisham I el va succeir l'any 788 era fill seu i d'una esclava visigoda convertida a l'islam.

L'emirat independent va romandre fins que per acabar amb els conflictes i revoltes a la Ibèria musulmana que mai havien deixat d'existir Abd-al-Rahman III es va autoproclamar califa, cap polític i religiós dels musulmans i successor de Mahoma l'any 929. El califat va durar oficialment fins l'any 1031 en que fou abolit, donant lloc a els Regnes de Taifes.

Cinc cèntims de la importància de la cuina àrab i berber en aquesta època i de còm va influir en els plats que avui encara mengem. Els primers receptaris europeus de l'edat mitjana són escrits en llengua àrab. Més de 46 llibres es van traduir en pocs anys al català, a l'hebreu i al llatí. En els textos sobre medecina i agricultura s'incloïen explicacions sobre el pa, les llenties, les faves, l'arròs, l'ordi, el sèsam i un llarg etcétera de productes. Sobta la gran quantitat de coincidències entre la cuina valenciana, catalana o mallorquina i la andalusina; les empanades, els pastissets, els escabetxos, alguns fregits i ni que dir de les espècies com la canyella, el coriandre, el gingebre i tots els fruits secs o fruites confitades que tan fem servir en els nostres rostits.

Aquesta civilització molt més brillant respecta la cristiana, més endarrerida en alguns aspectes, va marcar la primacia a tota la cuina de la Mediterrània. És a partir de l'alta edat mitjana que dues cuines interdependents, la catalana i la italiana prenen rellevància però sense oblidar que durant molts anys van estar influenciades per la cultura culinària musulmana.

Amanida de pebrots escalivats

Ingredients:

• 1 quilo de pebrots vermells
• OOVE
• 1 ceba tendra
• 1 llauna de tonyina
• 3 ous durs

Preparació:

1. Escalivem els pebrots al forn o a la flama directament, els deixem refredar i els pelem. Hem de guardar una mica del suc que deixen anar si els fem al forn.
2. Fem bullir els ous en aigua freda  i contem 8 minuts quan comença a bullir.
3. Tallem la ceba tendra molt fineta.
4. En un bol posem els pebrots tallats a tires, la ceba, la tonyina i els ous tallats en dos i ho amanim amb sal i un bon raig d'oli d'oliva i una mica del suc que han deixat anar els pebrots.

QUATRE ARROSSOS

Avui és dijous!

Fem arròs. Us en deixo quatre i així podeu escollir entre un de peix, un altre de carn, un vegetarià i un mar i muntanya.

Arròs a banda

Arròs amb salsitxa i botifarra negra

Arròs amb carbassa i tomàquet sec

Arròs amb costelló i sípia

PASTEL DE QUESO CON CHOCOLATE

Ingredientes:

• Para la base: 200 grs de galletas de chocolate
• Para la capa de chocolate: 150 grs de queso ricotta o mató, 200 grs de queso de untar, 150 cc de nata líquida (30%mat. grasa) 80 grs de azúcar, 2 huevos (separando claras y yemas) 40 grs de cacao y un pellizquito de sal
• Para la capa de queso: 150 grs de queso de untar, 75 cc de nata líquida, 2 cucharadas  soperas de maizena, 40 grs de azúcar, 1 huevo (separando la clara de la yema) i un pellizquito de sal
• Para la capa de cobertura: 25 grs de mantequilla, 1 cucharada sopera de nata líquida y 175 grs de chocolate de cobertura
• Mantequilla para el molde

Preparación:

• Calentar el horno a 180º
• 1a capa: cubrir el molde con mantequilla y añadir las galletas completamente desmenuzadas. Reservar.
• 2a capa: mezclar los dos quesos con la nata y la mitad del azúcar, añadir las 2 yemas de una en una, añadir el cacao sin dejar de mezclar, batir las claras a punto de nieve con la sal y añadir la otra mitad del azúcar cuando empiecen a coger consistencia, añadirlas a la mezcla anterior con mucha suavidad. Reservar.
• 3a capa: mezclar el queso, la nata y la maizena y añadir el azúcar y la yema de huevo, montar la clara a punto de nieve con el pellizquito de sal y añadir a la mezcla anterior con mucha suavidad. Reservar.
• En el molde donde hemos desmenuzado las galletas añadimos la mitad de la mezcla que lleva cacao. Cubrimos suavemente con la mezcla que solo lleva queso y añadimos una 4a capa con la mitad de la mezcla que lleva cacao.
• Lo ponemos en el horno a 180º unos 15 minutos, bajamos la temperatura a 125º y lo dejamos unos 45 minutos más.
• Mientras prepararemos la cobertura. Mezclamos los ingredientes al baño maria y cubriremos el pastel una vez salido del horno.
• Lo guardamos 2 horas en la nevera.

LLETUGAT-ANNA I DE CABRERA-TROBADABLANES2017-SEGONA PART

A la mort de l'ambiciós Bernat IV de Cabrera, el Bernadí, també pare de Sança Ximenis de qui ja us he parlat en una altra entrada, l'any 1423, va repartir la seva herència entre  el seu hereu Bernat Joan de Cabrera, amb qui s'inicià la decadència del llinatge, i un dels molts fills bastards que va tenir amb alguna que passava per allà, dit Ramon i que va participar en les campanyes per conquerir Còrcega.

Al Bernat Joan (1400-1466) li va tocar en sort les senyories catalanes dels Cabrera, a l'altre les sicilianes, per les que en Bernat IV havia fet de tot per mantenir-les, fins i tot enfrontar-se amb Blanca de Navarra pel control de l'illa a la mort de Martí el jove, l'any 1409. Però no content amb la decisió del pare, el Bernat Joan, va protagonitzar uns quants enfrontaments amb en Ramon, fins que una sentència reial i uns quants calers entregats a l'il·legítim, el va convertir junt a la seva dona, na Violant de Prades, en vescomtes de Cabrera, de Bas i comtes de Mòdica. 

Els modicans després d'un parell de revoltes per abús de poder del comte, li van cremar el palau de Ragusa i va perdre en un nou procés judicial bona part de les seves possessions a l'illa. A més a més la decisió de canviar-se de jaqueta quan tothom el creia servidor de la causa de Carles de Viana a la guerra civil catalana, li va costar l'empresonament i la pérdua del patrimoni, l'any 1462.

La mort en pocs anys de Violant (1471) que va intentar recuperar el patrimoni dels Cabrera, sense conseguir-ho, posant-se en aparença al costat de la Diputació del General, la del seu fill Joan I (1474) tres anys després i la del seu net, Joan II, el Joanet (1477), sense descendència va fer perillar la continuitat de la nissaga. Una germana jove d'aquest últim el va succeir; l'Anna.

Anna I de Cabrera (1459-1526) filla de Joan I i Joanna de Carmain, besneta de Bernat IV es convertí en la darrera vescomtessa de Cabrera i comtessa de Mòdica per via legítima. 

Es va casar l'any 1480, com moltes altres hereves de moribundes nissagues catalanes, amb un noble de la corona de Castella, a instàncies de Ferran el Catòlic, de nom Fadrique Enriquez de Velasco, cosí germà d'aquell i fill de l'Almirall de Castella, Alfonso II, quant aquest càrrec ja havia deixat de tenir la importància d'antuvi, creient que tenint bona sintonia amb la realesa, afavoriria el llarg procés de reclamació del patrimoni  dels Cabrera, perdut per l'avi uns quants anys abans, fet gens fàcil i que comportà la necessitat que se celebressin dos casaments més amb dos altres Enriquez, un amb un tal Bernardino l'any 1490 i la germana més petita d'Anna i Joanet, dita Isabel i un altre a la mort d'Anna sense descendència, entre la seva neboda il·legítima Anna II i Luís I Enriquez que ho va perdre tot (les possessions catalanes) l'any 1574 a favor dels Montcada, comtes d'Aitona, borbònics i també amb problemes de descendència per la qual cosa el vescomtat de Cabrera i Bas va passar a pertanya als ducs de Medinaceli i encara avui segueix formant part del seu vast patrimoni.

Ja té collons la cosa!

I després d'aquesta breu introducció sobre els Cabrera que deixaren el Castell de Montsoriu on havien viscut sobretot les dones de la família, des de temps de Guerau de Cabrera casat amb Ermessenda, filla d'Amat de Montsoriu, per traslladar-se a viure al nucli urbà més dinàmic i pròsper de la senyoria que Bernat IV va comprar l'any 1383 al cavaller Ramon de Blanes per 12.000 lliures, on va fer-se construir el Palau Vescomtal al costat de l'actual esglèsia de Santa Maria i que hem pogut visitar fugaçment al igual que la Font Gòtica amb l'escut dels Cabrera a un dels costats a la #trobadablanes2017. 

Palau vescomtal (actual esglèsia de Santa Maria de Blanes

Font Gòtica

Els bloguers enfilant cap el Botànic

I per amanir-ho una mica, mai millor dit, us preparo un plat ben medieval que he trobat al llibre d'en Jaume Fàbrega: "La cuina Medieval i renaixentista" de Viena edicions.

Lletugat

Recepta extreta del Llibre de Sent Soví. El lletugat és una mena de crema freda que també es pot menjar calenta feta bàsicament d'enciam, formatge i la tan usada a l'època llet d'ametlles que podeu substituir a la moderna per crema de llet.

Ingredients:

• Tronxos i fulles d'enciam
• Formatge ratllat (de llet crua de vaca vell)
• Brou de gallina
• Llet d'ametlles

Preparació:

1. Netegeu molt bé les fulles de l'enciam i assequeu-les bé.
2. Feu bullir un bon brou de gallina i afegiu les fulles i els tronxos de l'enciam.
3. Passeu pel braç elèctric.
4. Deixeu refredar i afegiu la llet d'ametlles i el formatge.

• Podeu afegir ceba tendra, porro, espinacs i fins i tot una mica de pastanaga i obtindreu una crema freda de verdures.
• Podeu substituir el formatge de vaca per un de cabra i acompanyar-ho de panses i pinyons.

Bibliografia

• Alejandro MARTÍNEZ GIRALT, El poder feudal, els seus agents i el territori. El vescomtat de Cabrera (1199-1423), Santa Coloma de Farners, Centre d’Estudis Selvatans, 2012

FIDEUS DE RAP-FIDEUS A LA CASSOLA DE TOSSA DE MAR

Tots els anys, durant el mes de juny, Tossa de Mar celebra una jornada gastronòmica on els restaurants de la preciosa localitat de la Costa Brava ofereixen diverses receptes de fideus a la cassola.

Hi participen els restaurants que formen part del col·lectiu La cuina tradicional tossenca amb un menú que consta d'un entrant, un plat de fideus que podreu escollir entre dues varietats i un postre.

Fideus de rap

Ingredients:

• 300 grs de fideus amb forat o sense, com us agradin més
• 1 rap mitjà o 2 de petits (si els compreu amb el cap podeu aprofitar-los per a fer una mica de brou)
• 1 patata
• 1 ceba tendra
• 1 all
• 1 tomacó
• 1 pebrot verd petitó
• 1/2 culleradeta de pebre vermell dolç
• Uns brins de safrà
• Oli d'oliva i sal
• Un morter d'allioli (sense ou)

Preparació:

1. Sofregim la ceba i la patata amb l'all tallat ben menut en una cassola amb oli d'oliva. Afegim el pebrot tallat a trossos i tot seguit el tomacó sense pell. Quan estigui tot mig sofregit afegim el pebre vermell i 1 litre d'aigua o brou que podem fer amb el cap del rap i les fulles verdes de la ceba tendra.
2. Afegim els talls de rap, quan hagi bullit 10 minuts afegirem el safrà i els fideus i que cogui tot junt 10 minuts més.
3. Feu un allioli negat amb una mica del brou dels fideus i ho afegiu a la cassola, un parell de minuts abans d'apagar el foc.

COCA DE PATATA

Les vaig tastar per primera vegada a Valldemosa fa un parell d'anys quan vam anar de vacances a Mallorca i em van agradar tant com em va sorprendre el nom.

Vaig preguntar a la dependenta de la pastisseria per què es deien així? i va respondre'm:

-I dò són de patata!

Des de llavors les he fet unes quantes vegades amb diferents receptes trobades per internet. Avui us deixo la recepta que m'agrada més de totes amb alguna petita variant.

Del llibre d'Antoni Tugores i M. Antònia Sureda Vallespir: "Els millors plats de la cuina popular de Mallorca" de Lleonard Muntaner Ed.

Coca de patata

Ingredients:

• 240 grs de patata bullida amb pell
• 120 grs de saïm
• 200 cc de llet tèbia
• 180 grs de sucre
• 4 ous
• 450 grs de farina de força
• 30 grs de llevat de forner
• 60 grs de fècula de patata
• Oli de Mallorca
• Sucre llustre per decorar

Preparació:

1. Feu bullir les patates amb la pell i peleu-les vigilant de no cremar-vos.
2. Passeu-les per un passapuré i afegiu el saïm. Barregeu bé vigilant que no quedin grumolls.
3. Dissoleu el llevat en la llet tèbia i afegiu-ho a la mescla anterior.
4. Aneu incorporant els ous, un per un.
5. Afegiu la farina i la fècula passant-les per un sedàs fi, sense deixar de remenar.
6. Unteu-vos les mans amb una mica d'oli i treballeu la massa durant 10 minuts.
7. Tapeu el bol i deixeu que dobli el seu volum. Si ho deixeu en un lloc sec i una mica calent, creixerà més ràpid.
8. Torneu a treballar la massa 5 minuts i talleu-la per a fer unes 10 o 12 boletes.
9. Posseu les coques en una safata de forn, tapeu-les amb un drap sec perquè no se sequin
   i deixeu-les reposar unes 3 hores.
10. Escalfeu el forn a 160º i coeu-les uns 20 minuts.
11. Un cop fredes decoreu amb sucre llustre.