divendres, 12 de juny del 2015

MONGETA SECA ESTOFADA-PARC DELS BÚNQUERS DE MARTINET I MONTELLÀ



MEMÒRIA D’UN TEMPS DE GUERRA

Dissabte matí. Trobada de blocaires gastronòmics. La Cerdanya Tour 2015. Organitza: la Montse de la cuina de la Mussola.  Degustació de coques del Forn d’en Jordi.  Tast d’embotits Turet. En Michel ens explica el seu nou projecte amb la resina d’avet. Etcètera.






Tres audiovisuals. En Sergi ens fa de guia.







Gairebé puc sentir el fred. Caminant entre la neu. Els peus mig descalços. Les sabates trencades que ni una sola marxa pel mantell blanc del Pirineu resisteixen. Terreny muntanyós.

Paletes, fusters, ferrers, electricistes, mecànics, lampistes, no només construïren aquells búnquers  de ciment armat a mode de catacumbes, laberints de galeries, també els camins que hi portaven. Ajudats només per animals de tir vells i cansats. Cap maquinària. Algun camió tronat que servia més d’ enllumenat a l’hora d’encofrar que d’una altra cosa.

Vint-i-vuit barracots destinats a protegir-los del  fred i la neu, sovint no arribaren. S’aixoplugaren en cases i edificis de tota mena,  la majoria de lleva, 3 anys de servei militar. Alguns es quedaren, alguns desertaren.

Puc sentir la fam. Patates, arròs i llegums que destinades a la tropa oficials falangistes dediquen al estraperlo i al contraban. Magnànims pagesos que els calmeu la gana.

Puc sentir la pudor,  tants d’homes treballant junts, treballant dur, el ciment a les espatlles, vestits amb monos de feina,  desgastats, escassos, aprofitats un dia i un altre.
-No hi ha dutxes!
-Farem servir regadores!
-Bon pagès –teniu feina extra, renteu-me la roba.

Puc sentir  l’enyorança  d’uns homes, la majoria asturians, alguns encara nens, lluny de casa ja fa molt temps, ara soldats, ara incorporats, constructors d’obres silenciades, mai llicenciats, dits inicialment ingeniers, son sapadors, vinguts per voluntat , soldats, miners.

Molts marxaran... alguns quedaran..
- Casaments.
-El Berguedà és a prop. Mines de carbó que mans caldrà.
Altres no tornaran...

Gairebé puc sentir el fred, quasi la fam, segur l’enyorança. 








MONGETA SECA ESTOFADA

Del llibre La cuina de Cerdanya. De Mª Rosa Molins Pons. Ed Farell

He posat les mongetes a remullar, unes quantes hores, en aigua bona. S'escorren i es fan bullir durant 1 hora i mitja. Tres cops els trenco el bull amb un got d'aigua freda. Baixo el foc i tapo, i de peu pla vaig tastant fins que son toves com mantega, ara és quan hi poso la sal.
En una cassola de fang frexeixo la cansalada i els alls, amb pell i tot, el llorer i la farigola.
Ara la ceba i quan comença a canviar de color hi poso el bull negre i els tomàquets tallats en quatre.
Incorporo les mongetes escorregudes i deixo coure tot junt un 10 minuts.






  1. 300 grs de mongeta seca.
  2. 1/4 kg de bull negre.
  3. cansalada.
  4. 1 ceba.
  5. 2 tomàquets.
  6. 1 fulla de llorer.
  7. 1 branca de farigola.
  8. oli d'oliva i sal.


dilluns, 8 de juny del 2015

FRICANDÓ BARIDA- LAGRIMUS- LA CERDANYA TOUR 2015



A la trobada de blogaires organitzada fantàsticament per la Montse de la cuina de la Mussola per terres ceretanes vaig conèixer a Michel Baylocq, un cuiner creatiu com ell mateix s’anomena  que ha començat un projecte de recuperació i divulgació de les propietats medicinals i culinàries de la resina d’avet conegudes durant segles per generacions i generacions de gent de muntanya i una mica oblidat, per no dir molt, per la gent de ciutat, empesa a modernitats.




Michel Baylocq i Carles Pujol,
que ens va acompanyar durant tota la trobada


Els productes, entre els que podem trobar caramels d’avet, sabons de resines, agri-dolç d’avet, lagrimopolis, licor d’avet i cervesa d’avet entre d’altres, són 100X100 naturals, fets amb pinyes d’avet de La Cerdanya (Barida).




Amb la cervesa d’avet he preparat un fricandó inspirant-me en una recepta belga que vaig tastar ara fa 3 Nadals quan vam viatjar per aquell país.






FRICANDÓ BARIDA

600 grs de vedella, si és ecològica millor, de la part de la culata.
2 cebes tallades.
1 cabeça all.
300 grs de bolets, avui he fet servir gírgoles, shimeji blanc i marrons.
Ametlles, un grapat.
1 carquinyoli.
¾ l cervesa de blat BARIDANA elaborada amb avet de la Serra del Cadí.


FEMCUINETES

  • La carn salpebrada l’enfarinem, fregim en oli d’oliva i la reservem.
  • En aquest oli fregim la ceba, tapada perquè suï i ratllem l’all. Quan estigui cuita li afegim la carn i la cervesa i abaixem el foc. Ha de coure uns ¾ d’hora.
  • Mentre posem els bolets a confitar amb els alls sense pelar, força oli a temperatura molt, molt baixa.
  • Incorporem els bolets quan faltin uns 15 minuts per acabar de coure el fricandó.
  • Quan faltin 10 minuts afegim la picada que la farem amb el grapat d’ametlles i un carquinyoli.


divendres, 5 de juny del 2015

HUEVO DE CORRAL: PATATA Y CHORIZO. YAYO DAPORTA. COOKING THE CHEF.



En altura y de fácil defensa.

Fortificados y rodeados de fosos, donde almacenan el agua.

Se levantan los Castrum.

Sus casas siempre de piedra y de forma circular donde se albergaban por igual lugareños y ganado, perduraron más allá de la conquista romana.

El mar a tocar, los costeros son los de mayor tamaño y densidad.

Ganaderos… vacas, cerdos, cabras y ovejas

Según  Polibio (203-120 aC) nos cuenta en sus Historias, el territorio no apropiado para las tareas agrícolas hace de la ganadería la forma de vida tradicional de estos pueblos.
Sus  tierras pobres y carentes de lo necesario, tierras ásperas, inhóspitas, los convirtieron en pastores, gente ruda, gente dura, gente resistente que conocían la rueda y el carro, el arado, la industria de la piel y el cuero, la navegación... como nos cuenta Avieno, poeta del s-IV en su Ora Marítima haciendo referencia a pueblos gallegos precélticos que usan barcos de cuero, pues pescan, vestigios arqueológicos como espinas de pez y anzuelos demuestran estas prácticas.

Cazan también.

Recolectan frutos y marisquean, acostumbrados al trueque, sin duda economía predatoria, sin duda, eminentemente… pastores

En los poblados pequeñas pilas a modo de abrevaderos denotan la existencia de aves de corral, hay gallineros.

Vestían según el geografo Estrabon (circa 64 aC- 24 dC) con sago, manto negro elaborado con lana de oveja, innumerables fusayolas nos confirman arqueológicamente este dato.

Escaso vino, poca producción, algún vestigio,  consumido con extraordinaria rapidez en festejos, nos dice Estrabon.

Su cerámica, en general lisa, escasamente decorada, algun estampado, alguna incisión, fabricada siempre a mano, recuerdan tradiciones del bronce final tipo campaniforme.

Conocedores de los metales, sus armas: puñales de antenas, pequeños escudos redondos, la caetra de las fuentes escritas, lanzas, cascos, sus joyas: torques, anillos.

Su arte, escaso, tosco, alguna escultura zoomorfa, representando cerdos, quizás jabalíes, también ovejas, casi siempre cabezas, emparentados quizás con verracos hallados en la Meseta norte y alguna antropomorfa de guerreros rígidos, vestidos con túnica hasta la rodilla, armados con con escudo y puñal, adornados con joyas.

No conocemos sus ritos funerarios, si acaso: incineraban, si acaso: inhumaban, quizás no morían, quizás perduraron en el tiempo, estas gentes resistentes, de carácter feroz y brutal según Estrabon, quizás por el clima, quizás por su procedencia. Pero sabemos de sus prácticas religiosas; Tieldones Galaicos convertidos en dios-caballo, masivamente inmolados, representados en estelas de piedra confirman el testimonio estraboniano referido a estos haceres. 


El mar a tocar; CAMBADOS
YAYO DAPORTA Restaurante





OVOS FRITOS CON CHOURIZO

Con esta receita participo no reto de Cooking the Chef.
Fritide primeiro en aceite de oliva o chourizo e reservar. No mesmo aceite fritide o ovo. Cortamos as patacas en forma de palla e as fritimos tamén.
Empratamos.





Regado cun viño natural LALAMA 2011 de los enólogos Sara Pérez y su marido René Barbier Jr, un DO Ribera Sacra, elaborado en la bodega Dominio do Bibei y muy bien escogido por Esther Daporta para figurar en la excelente carta de vinos del restaurante.
Coupage de uva Mencia en un 90%, le acompañan Brancellao, Mouratón y Garnatxa.
Criado en barrica de roble francés durante 13 meses y 7 más en troncocónicos, se guarda al menos 16 meses en botella, al abrirla el aroma es excepcional y en boca es ácido con ligeros toques amargos. 

divendres, 22 de maig del 2015

ARRÒS DE MUNTANYA AMB BACALLÀ



Aquell matí caminava sense gaire esma cap a una trobada laboral obligatòria i de cop rebo un missatge d'un noi que tinc al facebock.
-si vols et puc apropar uns quants productes i em fas un plat.
-òndia, sí.
-ja anirem parlant.
Ja m'ha alegrat el matí aquest noi, penso jo!

Han passat uns quants dies... que aquest noi està molt ocupat, avui aquí, demà allà i per fí, ens trobem em passa unes fotos m'explica unes quantes coses i voilà!!! ja tenim plat.

I què millor que un arròs de muntanya, d'interior, d'aquells que amb 4 coses queden tan bons, clar que el producte en aquest cas és importantíssim.
I el producte és bo: De Can Rot-Xardà.




Una mica d'història de l'arròs:





ARRÒS DE MUNTANYA AMB BACALLÀ SEC, FAVETES I BOTIFARRA NEGRA

Ingredients: 70 grs d'arròs per persona, en aquest cas he fet servir el rodó perlat (18 minuts de cocció). 2 cullerades soperes de sofregit Can Rot-Xardà, pareu atenció a l'aroma que es desprèn quan obriu el pot. 1 tall de morro de bacallà sec sense dessalar. Botifarra negra a talls. Favetes en oli d'oliva. Aigua.



El bacallà l'heu d'escalibar al forn o al foc directament, després el renteu amb aigua per tal de treure-li la sal que hagi quedat, l'espenqueu i el tireu a la cassola on haureu posat una mica del sofregit, penseu que al pot hi ha tomàquet pebrot verd i all.
Afegiu l'arròs i nacareu, afegiu aigua ben bullent, uns 250 cc per cada racció d'arròs. A foc ben viu uns 8 minuts, a foc baix uns 7 minuts més i un parell de repòs.
Quan faltin uns 4 minuts afegiu la botifarra i les favetes.



Noi del Bon Tomàquet; espero que t'agradi aquest plat





dimecres, 13 de maig del 2015

ARRÒS CALDERO. ARROZ CALDERO


Fa un parell d'estius vam anar a Múrcia, concretament a San Pedro del Pinatar, una petita població situada entre el Mediterrani i el Mar menor. Lloc de pescadors, li deu el nom a la construcció d'una ermita dedicada al culte a Sant Pere, per part dels franciscans, al s-XVII i a que originàriament es tractava d'una extensa masa forestal plena de pins. Destaquen les Salines i els Arenals de Sant Pedro del Pinatar, on en Jaume i jo ens vam empastifar d'arenes medicinals, però no posaré la foto.
Sovint vam anar a menjar a una petita tasca que ens van recomanar uns senyores que vaig conèixer a l'hotel, es deia El Portuguès, regentat per un senyor que feia molts anys havia vingut de Portugal i s'havia establit a la població; Déu meu senyor....Quin menjar!. Si teniu ocasió no us ho perdeu, immillorable els peixets fregits, el bacalao dorao i l'arròs caldero.


Arròs caldero


Ingredients:

  • 350 grs d'arròs bomba
  • 200 grs de llagostins del Mar Menor
  • 200 grs de gamba blanca
  • 400 grs de tomata madura
  • 1 cabeça d'alls
  • 4 o 5 nyores
  • julivert
  • 2 dorades o llobarros o gallinetes
  • Sal, safrà i pebre vermell
  • OOVE
  • 1 morter d'allioli

El secret d'aquest arròs, crec jo, són les nyores (ells en posen un parell per persona). Les haureu de fregir sense les llavors en un caldero o olla de ferro colat (d'on pren el nom), desprès de retirar-les i en el mateix oli, fregireu els caps dels peixos que servireu amb l'arròs (gallineta, dorada, llobarro), els retireu i en el mateix oli hi sofregiu els tomàquets sense la pell ni les llavors i el julivert. Un cop els tomàquets hagin deixat anar tota l'aigua afegiu 2 litres d'aigua i ho feu bullir.

Tritureu les nyores amb uns quants alls crus (ells n'hi posen molts, vosaltres segons us agradi) com si fessiu un mojo i això ho afegiu al caldero, poseu-hi el safrà i el pebre vermell i bulliu-hi els peixos que després acompanyaran l'arròs, durant uns 10 minuts. Retireu els peixos i reserveu una tassa de brou i amb el que queda feu-ne l'arròs, durant uns 18 minuts, deixant-lo una mica caldós. Quan faltin uns 5 minuts per apagar el foc afegiu unes quantes gambes i uns quants llagostins. 

Serviu el plat acompanyant l'arròs amb un morter d'allioli o ajoperete i amb el peix a banda amb una salsa que fareu amb la tassa de brou i uns quants alls triturats.





Arroz caldero


Ingredientes:
  • 350 grs de arroz bomba
  • 200 grs de langostinos del Mar Menor
  • 200 grs de gamba blanca
  • 400 grs de tomate maduro
  • 1 cabeza de ajos
  • 4 o 5 ñoras
  • Perejil
  • 2 doradas o lubinas o cabracho
  • Sal azafrán y pimentón
  • AOVE
  • 1 taza de alioli
Preparación:
  1. Limpiar el pescado y separar las cabezas.
  2. Pelar los ajos y abrir las ñoras para sacar las semillas.
  3. Freír las ñoras en un caldero con aceite. Retirarlas y freír las cabezas de los pescados. Retirarlas y freír el tomate pelado y sin semillas con el perejil. Añadir 2 litros de agua y hervir.
  4. Picar las ñoras con unos cuantos ajos crudos y añadirlo al caldero. Añadir el azafrán y el pimentón y cocer los pescados que después acompañaran el arroz.
  5. Guardar una taza del caldo para preparar la salsa que acompañará el pescado, que también lo reservaremos. En el caldo restante coceremos durante 18 minutos el arroz.
  6. Cuando falten 5 minutos para apagar el fuego, añadir las gambas y los langostinos.
  7. Servir el arroz con el alioli y el pescado en una bandeja con la salsa que prepararemos machacando en un mortero unos cuantos ajos crudos mezclados con la taza de caldo.


divendres, 8 de maig del 2015

EL MERCAT DE LA MERCÈ-KERALÀ DE POLLASTRE



-Bon dia Andrea, esperem a l'April i entrem.
Ens rep la Loli, cap de comunicació del mercat i ens presenta a la Judith d'atenció al client que molt amablement ens acompanya per totes les parades. Tothom ens mira, gairebé tots es volen fer fotos, alguns ens pregunten:
-i això perquè és?
-on sortirem?
-jo nooooo, què em fa vergonya! jeje.




Visitem unes quantes parades: de peix, de verdura, de salaons, de formatge, d'embotits, d'aviram....
Quins paradistes més amables, deixen automàticament tot el que estan fent en aquell moment per explicar-nos el que ens cal per anar coneixent el funcionament del mercat.





Ens aturem a conèixer en Jaume Vila. Quina parada més maca, mmmmm a mi m'encanten les salaons, totes, totes, el bacallà, les olives, la tonyina....i quin pastís de marisc!




En Miquel Sobrevia ven verduretes i ens explica l'eslògan que el seu pare sempre feia servir:  "de la planta al plat" que encapçala la seva parada.




El Rei del Peix i Peixos Natàlia, on jo compro, doncs encara que no sóc del barri, visc força aprop. Hi vinc sovint i llavors m'emporto de tot: sípia, rap, lluç.... 




Anem caminant pels passadissos l'Andrea, amb la que ens coneixem des de que erem molt jovenetes quan jo vaig començar a anar al Mercat del Guinardó i li comprava el pollastre, ens va presentant a tothom; la Carme de Collita Pròpia (J.Vidal), l'Àngels de peix frecs i marisc Àngels, l'Anna que ven formatges, les noies guapíssimes de Fruites i Verdures Hortolà  Km 0, tot de proximitat. 

Finalment amb l'April escollim producte i ens dirigim a comprar-lo.
-Pollastre segur...
-Ja ho sé, un Rabionet. -Diu l 'April
-Perfecte. -Dic jo. Doncs cap a l'AVIRAM de la Mercè.




Allà ens despatxa la Sònia.
-2 Rabionets. -Li demanem, l'un per farcir i l'altre a "quartus" jeje.




Ens anem despedint de tots i marxem cap a casa cadesquna amb un pollastre sota el braç, a veure quin plat farem!



KERALA DE POLLASTRE AL CURRI

Jo he fet servir aquestes espècies, però podeu experimentar amb altres, és divertit a vegades tastar el resultat, -ah un consell- vigileu que a cops picaaaaaaa.
Pebre negra, cúrcuma, sal rosa de l'Himalaia, gingebre, all, coriandre en gra, chilly powder, anís en pols, cardamom, fulles de curri i fulles de coriandre, 

Marineu el pollastre amb les espècies un parell d'hores ben bones, a la nevera. 
Mentrestant feu un sofregit de ceba tendra, alls i gingebre ratllat. Poseu el foc molt baix i així la ceba va deixant anar aigua i queda molt amorosa. Ara li podeu afegir tomàquet, jo aquest cop no n'he posat, volia que quedés més sec.
Fregiu el pollastre amb força oli de coco i ho poseu en una cassola de ferro colat. Afegiu el sofregit de ceba, una mica d'aigua i les fulles de curri. El tapeu, baixeu el foc i que cogui 3/4 d'hora llargues. Espolvareu amb fulles de coriandre picadetes.
L'arros Thai és un acompanyament ideal.




I quina sorpresa l'April ha fet un Tagine, mmmmmmmm un dels meus plats preferits.

dimecres, 6 de maig del 2015

ARRÒS PORTUGUÈS

Quan era petita vaig anar a viure a París amb els meus pares, allà hi havia molts portuguessos que com nosaltres havien hagut d'emigrar, pintaven les seves cases de colors molt característics, era habitual un blau pastel que nosaltres vam acabar anomenant blau portuguès.

Ara fa 2 nadals com que no sabiem on anar a dinar de tants llocs on ens havien convidat i per a no fer un lleig a ningú vam decidir visitar Portugal i com que els pares de'n Jaume són gallecs, ell s'hi va trobar com a casa.

País monumental, es nota que temps allà va ser una potència. Ara ho tenen tot molt net però una mica deixat, sembla que no hagin destinat cap caler a la conservació dels seus monuments i la veritat, és una llàstima perquè tenen verdaderes meravelles.

Uns 5000 kms amunt i avall gairebé ho vam veure tot: Porto, Braga, Guimaraes, on vam tastar les famoses i boníssimes francesinhes, Coimbra, Estoril, Sintra, Evora, Lisboa.....
Magnífic viatge, em va sobtar però l'amabilitat de la gent i alhora el seu posat trist, riuen molt poc.

A Lisboa vam anar a dinar a la Marisqueria Uma, un restaurant que havia guanyat el 1er premi al millor arròs de marisc. Era un lloc una mica tronat amb les parets alicatades fins dalt d'unes rajoles de color marró que estaven de moda quan jo era petita. Imagino que ho portava una família sinó no s'enten que aquells cambrers, que molt amablement ens van servir el menjar, poguessin encara cotitzar a la seguretat social doncs sumaven entre tots uns 500 anys d'edat. Vam dinar de meravella i per pocs diners. Un lloc molt bo i recomanable situat a la Rua de los Sapateiros. 




De Portugal vaig portar Piri-Piri, però en pols que per aquí jo l'he vist en alguna botiga en forma líquida. És una espècie molt picant, com una mena de xili que sembla va ser introduida pels habitants de les colònies d'Àfrica. Aquestes espècies tan picants se solen utilitzar en aquests païssos on fa tanta caloreta per a conservar millor els aliments.




ARRÒS PORTUGUÈS AMB PIRI-PIRI

Ingredients:
  • 1 Llamàntol (podeu posar un bou de mar tallat a trossos petits)
  • 300 grs de cloïsses de l'Atlàntic (podeu afegir altres closques com musclos, escopinyes...)
  • 70 grs d'arròs bomba per persona
  • 250 cc de fumet per ració d'arròs o podeu fer un sofregit de ceba, alls i tomata i un brou més lleuger.
  • Hi ha qui posa una fulla de llorer però a mi no m'agrada el sabor que deixa.
  • Podeu espolvorar amb cilantre picat.
  • Piri-piri al gust (que picaaaaaa)

Preparació:

Nacareu l'arròs i afegiu el fumet bullint, a foc fort 8 minuts i baix 7 minuts més. Quan baixeu el foc afegiu les pinces del llamàntol i quan faltin 3 minuts la cua tallada en 2 longitudinalment i les cloïsses. Ara espolvareu amb piri-piri i tasteu de sal. Tapeu la cassola i que reposi uns 2 o 3 minuts.




dimarts, 5 de maig del 2015

TERRINA DE FOIE-GRAS D'ÀNEC AL NATURAL AMB RANCI DE RIVESALTES. PAUL BOCUSE. COOKING THE CHEF



Ens ha deixat la tieta de França, era una dona amable i servicial que de jove va marxar cap a França fugint d’un matrimoni amb un home que tenia una forquilla a l’estòmag i per no treballar es dedicava a rampinyar tot el que podia de tothom, familia inclosa, s’havia malvenut fins i tot les tapadores d’alumini dels pots i les olles que la meva besàvia tenia a la cuina. El meu cosí preferit m'havia explicat també que un dia que els havia anat a visitar, els va desaparèixer un joc de coberts de plata que els seus pares li havien comprat amb motiu de la comunió.
La tieta era la segona filla, després de la meva iaia Júlia, la de les receptes, d’un matrimoni entre un home culte i una senyora de fer feines, que van tenir 5 fills, 3 noies i 2 nois. Van viure en temps de guerra i havien passat molta gana, sobretot els fills que van morir abans que tocava. El que menys li feia falta a la tieta era un marit gandul que mai guanyès diners. Tot i amb això van tenir una filla.
Al cap de poc temps la tieta va conèixer un home, també casat i amb filles, molt espavilat i ella se’n va enamorar.
Una matinada van marxar cap a França deixant marit, dona, filles, família....i no van poder tornar fins molts anys després, quan ja havia mort el dictador.

La meva tieta, amb la que vam viure quan jo era petita, quan el meu pare es va arruinar per poc destre i vam haver d’emigrar, era molt bona cuinera. Em va ensenyar a fer cuscús reial, un plat que m’encanta i també aquest foie que avui us presento.

Amb aquesta recepta participo al repte d'abril BOCUSE del blog cooking the chef.
Aquest cuiner nascut el 1926 a Collonges-au-Mont-d'Or prové d'una família que han fet de cuiners des del s-XVII. Li van concedir 3 estrelles Michelin i diversos premis d'honor. El 1987 va posar en marxa el concurs Bocuse d'Or.
Em va cridar l'atenció la seva recepta: Terrina de foie-gras de pato al natural perquè com he explicat al principi de l'entrada la meva tieta me l'havia ensenyat a fer encara que amb algunes variacions com per exemple que en Bocuse fa servir vi d'Oporto, gelatina i una barreixa diferents d'espècies.
Espero que la meva aportació us agradi.



INGREDIENTS:

1 fetge d'ànec
20 cc de vi ranci de Rivesaltes
3 grs de sal fina
1 gr de sal rosa de l'Himalaya
1 gr de sal blava de Pèrsia
1 gr de pebre negre acabada de moldre
1 polzim de canyella

FEMCUINETES:

Escalfeu el forn a dalt i a baix a 200 º
Mentres desenveneu el fetge, i feu-lo a trossets.
Barreixeu les espècies i la sal i feu reduir el vi perquè perdi l'alcohol.
Poseu el vi, les espècies i el fetge en un recipient que pugui anar al forn i alhora a la taula.
Introdui-lo al forn, apagueu el grill i baixeu-lo a 180 º, quan aparegui una capeta de greix uniforme per sobre, traieu-lo del forn i tapeu-lo.
Guardeu a la nevera 24 hores.




dimecres, 22 d’abril del 2015

MERCAT DE LA GUINEUETA. BOQUERONS FARCITS


-A veure quina de les dues arriba primer.- m’ha dit la Mon d'April's kitch
Llavors esclato a riure.
M’arriba un missatge de la Mon que diu: “He guanyat!”.
A l’instant contesto: sí ,ja et veig des del bus, ara arribo.
Les parades d’autobús, una en front de l’altre, ambdues en front mateix del #mercatdela guineueta, i comencem la visita , i comença també aquest petit projecte de l’April i la robabruta-femcuinetes.
De tant en tant escollirem un mercat….un producte….i ens posarem a escriure.

#welovewmercatsdebarcelona.

Ens aturem a la parada de l’Eduardo Funes, una pesca salada amb una miqueta de menjar preparat: bunyols de bacallà, esqueixada, bacallà a la llauna... i molt  bacallà en remull, sec, arengades, moixama.... L’Eduardo amablement surt del seu amagatall per atendre’ns, ens explica que és la tonyina de sorra que jo necessito per a fer uns pebrots farcits a la manera d’Alcoi i que la puc substituir per moixama perquè de tonyina no n’hi ha gairebé mai i a més a més s’ha de deixar desalar i perd força el gust. Amb l’April parlen de xato’s.

Unes quantes voltes pel mercat; fruites, verdures, avirams, peix, carrns, menuts, un parell de baretos, i en general gent molt amable i simpàtica, contenta de que l’April i jo els fem fotografies, a ells, al seu gènere.

Els de l’Aviram Barcelò, ens criden. –que nosaltres volem sortir a la foto, ens diu una de les dependentes, que maca. Una foto a dins la cuineta, una altre tots 3 a la parada amb els pollastrets i els conills. També fan pollastres a l’ast i venen ous.

Desprès ens parem a la Fruiteria Gonzalez. –Nena posat bé, li diu una clienta, a la dependenta, que t’estan fent una foto. Les 2 noies que venen riuen amb una mica de vergonya.



Amb l’April decidim i comprem el producte que cuinarem, un mateix producte: Boquerons comprats a la parada de Peix i maric Neus i 2 receptes diferents.

Jo faré : BOQUERONS FARCITS DE PARMESÀ ARREBOSSATS AMB OU I PANKO.

Netejo bé els boquerons i els deixo en aigua molt freda una bona estona perquè perdin tota la sang i quedin ben nets.
Ratllo formatge Parmesà en un ratllador de forats molt grans, així queda el formatge ben gruixut.

Omplo els boquerons de formatge, els paso per ou i tot seguit per panko. Ben fregidets en força oli d’oliva i espolvarejats amb un polsim de Shichimi, que és una barreixa d’espècies japoneses molt picantet.

Mireu l'altre part del projecte: Cebiche nikkei de boquerones 


dilluns, 13 d’abril del 2015

PEBROTS FARCITS D’ARRÒS I CALAMARS DE LLAUNA A LA SEVA TINTA-PIMIENTOS RELLENOS

Quan vivia a Alfafar a principis dels 90 del segle passat, per motius de faena, anava a voltes a dinar a casa d’una senyora, molt llesta, que ja veia a venir que es posaria de moda fer menjar a casa pròpia i que vinguera gent quasi desconeguda a gaudir dels àpats per un preu ajústaet.
A la seua casa vaig conèixer alguns plats típics de la Cuina Valenciana, però Pemintons rellenos no en va fer mai.

Hui i depuis que uns companys del Facebook, m’indicaren on trobar receptes, me posat mans a la faena i m’ha sortit este plat.

PEMINTONS RELLENOS D’ARRÒS I CALAMARS DE LLANDA EN LA SEUA TINTA

Agafeu un pebrot vermell per persona, o groc, o verd d’aquells ben molsuts i sobretot que s’aguanti de peu. Renteu-lo bé, talleu l’extrem superior de cada pebrot conservant la tija, buide-lo bé i reserveu.
Feu un bon sofregit amb 1/2 ceba tendra, 1 tomata pelada sense llavors i un bon raig de vi dolç, per pebrot. Afegiu una llauna de calamars amb tinta per cada dos pebrots i remeneu. He posat uns 60 grs d’arròs per cada persona o pebrot.

Farciu cada pebrot (només ¾ ) i el tapeu amb la seua tapaora, els poseu al forn una bona estona. Quan els pebrots estiguin fets, apagueu el forn i els deixeu reposar uns minuts.

Boníssims!




I hui (Un any depuis) us poso una altra versió, més bona si pot ser que m'ha explicat la Pilar d'Alcoi.

PIMIENTOS RELLENOS DE ARROZ CON ATÚN DE IJADA (TONYINA DE SORRA) Y LOMO

Ingredientes:
  • 1 pimiento por persona
  • 1 cebolla
  • 2 tomates sin piel ni semillas
  • Atún de ijada a tozos
  • Lomo de 2 colores a taquitos
  • 50-60 grs de arroz por pimiento
Preparación:
  1. Hacemos un buen sofrito con la cebolla y el tomate, si queréis podéis poner también un ajo trinchado.
  2. Limpiamos y cortamos la tapa (guardarla con el rabito) de los pimientos. 
  3. Añadimos al sofrito el atún, el lomo marcado (así no pierde jugos y queda meloso) el arroz y un poco de agua (1/4 vaso).
  4. Rellenamos 3/4 partes de cada pimiento, lo tapamos con su tapa y al horno.
  5. Cuando los pimientos están cocidos por fuera, el arroz también, aunque parezca mentira.
  6. Se puede poner una rodaja de tomate entre el relleno y la tapa de pimiento.