diumenge, 22 de maig de 2016

ÀNEC CONFITAT AMB PERES

Domesticats ja al neolític, uns són xerraires i els altres muts. La majoria són descendents del Collverd o ànec de bosc, el mut no, que prové de l'espècie salvatge Cairina Moschata i ja es coneixia a les amèriques quan van arribar els espanyols.
De la hibridació d'un i l'altre s'originen els canards mulard francesos i els d'angora alemanys.
A Catalunya és famòs el mut negre del Penedès que és menys greixòs i s'acostuma a cuinar amb prunes i pinyons. 
A l'Empordà on se l'anomena tiró se'l cuina amb naps o salsifins, igual que a les seves cosines, les oques. Al llibre "La cuynera catalana" de 1851 ja hi trobem una recepta.
La carn greixosa d'aquestes bèsties combina a la perfecció amb la fruita, peres, pomes, i fins i tot codonys com una recepta barroca que cuinen a Mallorca.

Avui el farem confitat al forn. El rentarem bé i el secarem. Li posarem sal i pebre negra i el sumergirem en oli d'oliva. Li podem afegir farigola, romaní, alls secs i anís estrellat. Ha d'estar unes dos o tres hores, però no ha de bullir.

Ingredients:

  • Un ànec mut o xerraire tallat en quatre.
  • Oli d'oliva
  • Espècies i herbes.
  • Pel sofregit: una ceba, dos alls, dos tomàquets, una copa de vi ranci i brou de pollastre.
  • Tres peres de carn forta tipus Conference pelades i bullides uns 10 minuts.

Elaboració:
  1. Mentre es confita l'ànec, fem el sofregit en una cassola de fang. Primer sofregirem la ceba i els alls, afegirem els tomàquets, el vi ranci i el brou.
  2. Treurem l'ànec de l'oli i el posarem a acabar de coure dins el sofregit que si voleu el podeu passar per un colador i així la salsa queda molt més fina.
  3. Afegirem les peres tallades verticalment i que cogui tot junt uns deu minuts.
  4. Desengreixeu i serviu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada