dimecres, 7 de setembre de 2016

MIG-RAUST DE GARRINET A LA CERVESA-AVIGNOUN-DIA CUINA A MANLLEU



Quan vaig rebre la convocatòria per a participar al Cinquè Concurs de Receptes per a Blogaires, enguany amb la cervesa com a estrella dels plats que se celebra cada any a Manlleu, dins la festa del Porc i la Cervesa, organitzat per la revista CUINA, em trobava de vacances a la Provença, concretament visitant la ciutat papal d'Avignoun.

"Tout de suite" com dirien al País veí, vaig començar a pensar amb quín plat m'agradaria presentar-me, i què millor que un digne d'un papa malgrat l'ideal de pobresa que defensaven, déu n'hi do els tiberis que es fotien.





Avingnon, Avinhon o Avignoun com més m'agrada és una ciutat francesa, on fa una calor que espanta les pedres, i que va ser durant uns quants anys residència papal.
L'any 1995 va ser declarada Patrimòni de la Humanitat per la Unesco, cosa que no és estrany donat que el Palau Papal és la construcció gòtica més gran de l'Edat Mitjana.

Problemes de poder i/o diners entre Felip IV de França, aquell que era tan guapo i Bonifaci VIII els va portar a entrar en un conflicte que finalitzà amb l'empresonament i mort del segon. 
Després de la brevetat del pacífic Benedicto XI que no se sap ben bé si morí, vuit mesos més tard de la seva proclamació, per envenenament o per un afartament de figues, la residència papal va traslladar-se a Avignon, ciutat sota control del rei francés.

Set bisbes de Roma hi van viure, des de Climent V (1305-1314) fins a Gregori XI que el 1378 va tornar a Roma on la va dinyar.
Dos papes més o antipapes hi van continuar vivint: Climent VII i Benedicto XIII, el Papa Luna, que cap a l'any 1400 va fugir a Peníscola, però aquesta història serà per una altra entrada.

M'ha agradat molt, un cop més, unir les meves dues pasions i relacionar aquesta entrada culinària amb un episodi  de la història medieval, que no és ben bé la meva especialitat, però que sempre m'ha fascinat força i no deixa de sorprendre'm per la gran quantitat de noms, llocs, fets, lluites, casaments, assassinats, conspiracions, etc que els estudiosos d'aquest període han de conèixer, un magnífic entrenament memorístic, els felicito des d'aquí.





Per acabar-ho d'ambientar usarem una tècnica de la nostra cuina medieval, el mig-raust o mirraust que ja trobem al Llibre del Sent Soví (1324) al Llibre d'Aparellar de Menjar (mitjan segle XIV) i al Llibre del Coch del Mestre Robert de l'any 1520.
El mig-raust o mig rostit consisteix en fer una peça a l'ast, gairebé sempre aus, i quan és mig cuita, esquarterar-la i acabar-la de coure en un brou fet de gallines, llet d'ametlles i espècies.

La meva recepta
He posat al forn a 150º mig garrí ben net, salpebrat i molt untat de llard, amb la pell a sota i l'he deixat una hora ben bona (depèn de la mida, aquest era petitó) o fins que estigui una mica torrat per fora però sense acabar de fer.
El segon pas ha consistit en posar-lo en una olla mooooolt grossa, cobrir-lo, justet, justet amb cervesa, afegir-li canyella, gingebre i un parell de claus i fer-lo bullir a foc suau fins que s'ha reduit gairebé tota la cervesa.







Esperi que vos agradi!


Crònica del V DIA CUINA a Manlleu dins de la festa del Porc i la Cervesa.




Aquest any no m'ha tocat cap dels tres premis que reparteix la revista Cuina, però he gaudit com mai de la companyia dels altres bloguers, de la visita a una granjeta que elaboren un formatge boníssim, d'un intent desafortunat de fer un programa en directe a Catalunya Ràdio de la mà d'en Pep Nogué i d'un dinar al Sambucus que ha estat deliciós.

Aquí us deixo unes quantes fotos.



El Serradet de Barneres


A la plaça fra Bernadí de Manlleu


Sambucus


Cap A Manlleu


7 comentaris:

  1. Una d'aquelles introduccions tevés que m'agraden força i una recepta mitjaval que encara m'agrada més. Al garrí encara no m'he atrevit mai a fer-lo, pero li tinc ganes. Així crec que haurà quedat molt tendrá.
    Felicitats i feliç reincorporació!

    ResponElimina
  2. Una recepta molt ben documentadabMontse!!!
    Sort a Manlleu.
    Ptnts
    Glòria

    ResponElimina
  3. Eis, a veure si aquest any tornem a coincidir a Manlleu! Hi ha ganes de veure'ns! Per cert una recepta ben bona i aromàtica!
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Si sra, visca la història! I pobre garrinet! Però no,no? Manlleu es teu! A veure si tenim sort! Recepta enviada

    ResponElimina
  5. Molt bona recepta i molt documentada, jo també he enviat recepta aquest any, a veure si ens veiem a Manlleu. Petons

    ResponElimina
  6. Mmmmm....una recepta molt curiosa! Ha de ser molt fi!
    Ens veiem dissabte!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  7. Maques les fotos, aquests dies s'han de repetir, que están molt bé! Una abraçada

    ResponElimina