L’Empordà situat geogràficament a l’extrem nord-oriental de Catalunya, va quedar dividit en dues comarques, l'alt i el baix Empordà, l'any 1936 basant-se més en criteris comercials que no pas històrics. Terra de pas, últim territori abans de la frontera francesa, ha estat sempre contrada de comerciants i mercaders.
El seu paisatge ple de
contrastos, límita al nord amb la zona muntanyosa dels
Pirineus i a llevant amb el mar Mediterrani, amb l’espectacular Costa Brava que fan
de l’Empordà un lloc únic, que uneix mar i muntanya, un territori
extraordinari que ve marcat per la presència del vent del nord, la tramuntana. Aquesta constitució geogràfica tan variada la dota d'ambients molt diferenciats que afavoreix l'obtenció de molt bons i variats productes de la terra i del mar: caça, bolets, bestiar, horta, cereal, arbrers fruiters, peix i marisc. Destaquem l'esforç i treball que d'uns anys ençà venen realitzant els productors de vins de la DO Empordà que han guanyat cada dia més prestigi i reputació i han aconseguit vins ben diferents produïts arran de mar o a les vessants de l'Albera.
Dissabte una bona colla d'amics bloguers vam gaudir d'una trobada per aquestes màgiques terres, capitanejats per la Cris de Delícies Culinàrias Cris i en Guillem.
Després d'un bon esmorzar a un dels paratges més bonics de la comarca, el Mas ventós, des del que es pot veure tot el golf de Roses, hem visitat dos cellers de vi DO Empordà: Empordàlia i la Vinyeta.
Aquests dos cellers també produeixen oli de les varietats argudell i corivell, l'oli de Pau, d'Empordàlia i el recuperat Fosc de la varietat argudell que produeix la Vinyeta, d'un olivar del mateix nom on la gent del poble jugava a fet i amagar i on no entrava ni la llum ni el sol i d'aquí el seu nom.
I per amanir aquesta petita entrada us preparo un mar i muntanya, aquests plats, en totes les seves versions, s'atribueixen generalment a aquesta comarca però els trobem a tota la Costa Brava, a València (espardenyada) a Ses Illes (porcella amb anfós) i ocasionalment terra endins com el pollastre amb arengades de la Vall de Ribes o la sípia amb cua de bou d'Olot.
Pollastre amb llamàntol i musclos
Ingredients:
- 4 cuixes de Pollastre de l'Empordà
- 2 llamàntols
- 12 musclos
- 1 ceba de Figueres
- 3 alls
- 3 tomacons
- Farina
- 1 copa de Garnatxa de l'Empordà
- Sal, oli de Pau i pebre negre
- 1 presa de xocolata a la pedra
Preparació:
- Feu enrossir les cuixes de pollastre, escassament enfarinades, en una cassola de fang amb una mica d'oli. Salpebreu. Reserveu.
- En el mateix oli, enrossiu també els llamàntols tallats a rodelles i les pinces (podeu guardar els caps al congelador per a fer arròs un altre dia) i també ho reserveu.
- Feu un bon sofregit amb la ceba tallada fina, els alls i els tomacons. Cap el final afegiu la copeta de garnatxa. Deixeu evaporar l'alcohol.
- Afegiu les cuixes de pollastre i deixeu-ho fent xup-xup una mitja hora o tres quarts, depenent de la mida de les cuixes (la carn s'ha de separar una mica de l'os)
- Obriu els musclos al vapor i deixeu-lis només una clova.
- Quan faltin 10 minuts per acabar el plat, afegiu els trossos de llamàntol i els musclos. Tapeu la cassola.
- Quan faltin 5 minuts per acabar el plat afegiu la xocolata.
- Deixeu-ho reposar.
Entrada amb història, m'encanta! te una pinta estupenda, el mar i muntanya m'agrada molt. 100% Empordà :) :) :)
ResponEliminaUna jornada estupenda.
EliminaPetons guapa.
El pollastre amb gambes o amb escamarlans és un clàssic de la cuina empordanesa, un plat que fa festa grossa. Aquesta versió amb llamàntol (llobragant o llangant tal com se'l coneix depenent del port empordanès on arribi la barca) apuja la categoria del plat fins a l'excel·lència.
ResponEliminaLa pinta que fa és tremenda.
Una abraçada.
Moltes gràcies Manel.
EliminaUna abraçada.