dilluns, 27 de juny de 2016

UN ARRÒS BEN MEDIEVAL-LLIBRE D'APARELLAR DE MENJAR

Qui perd els orígens, perd identitat...
Aquesta frase que ha popularitzat en Raimon a "Jo vinc d'un silenci" de Salvat-Papasseit, de Santo Tomàs o d' Espriu, és ben certa. Un poble no pot perdre les seves arrels, perquè estaria renunciant a allò que el defineix, allò que el diferencia dels altres. 
La cuina catalana és una cuina històrica i identitària, forma part de la cultura del nostre país. El sofregit i la picada ens caracteritzen, el Sent Sovi (1324) i el Llibre del Coch (1520) són els tractats de cuina europea més antics coneguts i ambdos estan escrits en català.

Fa uns mesos i per primera vegada s'ha publicat un llibre de cuina, que és més aviat una compilació de receptaris previs, entre els quals el Sent Soví, que ens mostra els gustos de les classes benestants de la baixa edat mitjana catalana. Es tracta del Llibre d'aparellar de menjarTan sols s'ha conservat un únic manuscrit escrit probablement a mitjans del segle XIV sobre paper i que no sembla ser l'original sino una còpia.


Preparem un arròs: 
  • El rentem dues o tres vegades amb aigua calenta i el deixem secar al sol.
  • El bullim en poca aigua amb OOVE i sal.
  • Quan espesi s'hi afegeix llet d'ametlles i seguim bullint fins que quedi ben sec.
  • El servim en escudelles, afegint-l'hi per sobre sucre o mel, oli i espècies.
  • També el podeu saltar amb panses i pinyons.




Aprofito per anomenar les quatre espècies orientals més usades del moment: el gingebre, el clau de girofle, el pebre i la canyella que són les que he fet servir en aquest plat. totes ben mòltes.

També cal esmentar que malgrat els greixos d'origen animal (cansalada, llard i sagí) són els més usats en aquest moment per a confeccionar els plats de carn, i que en les prepracions més senyorials s'emplea la mantega de llet, també s'usa l'oli d'oliva sobretot pels plats de peix, per les verdures, per a fer salses o per a conservar aliments.

Les panses i els pinyons així com ametlles i avellanes eren molt empleades tant per cuinar com per menjar a l'hivern, quan no hi havia fruita fresca.





2 comentaris:

  1. Jo els plats amb llet d'atmelles o atmelles com base, no m'agraden gaire..però els reconec el pols históric i em reconcilio. Un plat, per tant interesant. Gràcies pels apunts.
    Pero tot i que per mi les arrels son importants perque en posicionen, la mescla de cultures em sembla important. I llevors, lo nou que neix forma futurs força interesants. Aferrar-se massa a vegades ens limita. Bona semana!

    ResponElimina