dimecres, 1 de juny del 2016

ENSALADILLA D'UN SENYORITO ANDALÚS

M'agradava anar al tercer tercera perquè cada migdia feien l'aperitiu i em posaven mig ditet d'un vi horroròs i un bon raig de sifó.

En aquell replà hi viviem gent de tots els racons de les espanyes.
Nosaltres que erem ben catalans. 
Davant nostre una mare i una filla que ja eren velles quan jo era petita, però quan vaig marxar al cap de molts anys, encara estaven en el mateix estat de conservació, esclar què...dormien tot el dia. Havien viscut a Melilla i tenien un passat obscur, a vegades també hi rondava un fill del que corria la brama que li agradava molt el vi.

Al seu costat vivia una família madrilenya, vinguda a menos. Tenien tres filles bastant guapes i amb estudis que et miraven una mica per sobre l'espatlla i vivia amb ells un nebot que ben bé no se sabia de quí era fill. 

Al davant mateix vivia una andalusa de cap a peus, molt salada però que gastava molta mala llet, casada amb un català, prim i de poca vida que havia estat músic a la seva joventut. Aquesta senyora preparava una "ensaladilla" que li havia ensenyat a fer la cuinera d'un "senyorito andalús" o això deia.

Un dia que els meus pares m'havien deixat sola, aquesta veïna em va convidar a dinar i em va servir aquest plat que avui us preparo. 
Quan em vaig posar una oliva de les negres a la boca, em va semblar tan amarga que mig amagant-me com vaig poder me la vaig treure de la boca i la vaig guardar a la butxaca de la faldilla, què era blanca i em va deixar una taca considerable.
Quan vam acabar de dinar, la veïna va dir-me:
-y el hueso de las olivas?
Jo, per a no semblar maleducada i veient-me descoberta li vaig dir que me'ls tragava, que sempre em menjava l'os.
I ella rient molt em va contestar:
-mira igual que mis hijos!
Je, je, je.


Necessitem:
  • Tres o quatre patates que bullirem amb pell, deixerem refredar i tallarem a dauets.
  • Un parell de pastanagues i mongetes de les anomenades baby, tot bullit, deixat refredar i tallat a bocins.
  • un grapat de pèsols.
  • Una llauna de tonyina en #OOVE. Si voleu podeu comprar tonyina fresca, fregir-la, deixar-la refredar i esmicolar-la. Queda molt més bo.
  • Una llauna de musclos en escabetx. També els podeu escabetxar vosaltres.
  • Una llauna d'olives farcides-bones!!
  • Pebrot vermell escalibat.
  • Olives negres, que no amarguin, jeje.
  • Quatre ous fets durs. Uns 10 minuts quan l'aigua bull.
  • Un ou, un all, sal i oli d'oliva verge extra per a fer la maionesa d'all.


2 comentaris:

  1. Que bona!!! i parlo amb coneixement de causa perque l'he provada. Et surt fantástica.
    La historia "la que se avecina" me encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és una mics diferent a la que tu has tastat. 😂😂😂😂
      Petons

      Elimina