El tractat d'Emparança és una protecció reial o empara que va concedir el rei d'Aragó, Alfons el Bataller, als aranesos l'any 1130 al monestir de Sant Andreu de Barravès (Alta Ribagorça) avui desaparegut. Amb aquest tractat es vinculava la Vall a la Corona d'Aragó.
Alfons el Bataller (1073-1134) és aquell rei germanastre de Pere I d'Aragó que el va succeir l'any 1104 i que va testar a favor de l'Ordre del Temple de l'Hospital i del Sant Sepulcre, fet que no va agradar gens als nobles aragonesos que a la vegada van obligar a Ramir el Monjo, germà d'Alfons a penjar els hàbits per casar-se amb Agnès de Potiers i així asegurar la continuitat de la casa Ximena. Els navarresos, alhora van aprofitar l'avinentesa per proclamar la seva independència a favor de Garcia Ramires el Restaurador.
A canvi de la protecció contra els comtes de Comerge que volien imposar el seu domini sobre la Vall d'Aran, els aranesos es van comprometre a pagar un cens anual al tresor reial que consistia en un sester de forment per cada casa, eth galin reiau ( el galin és un recipient que conté el gra conreat en 216 metres quadrats de terreny).
El Bataller per representar el govern a la Vall va nomenar lloctinent a Arnau Guillem que a la vegada es va comprometre a entregar una desena part de les rendes, el delme, a l'església de Sta Maria de Mijaran.
I per amanir tota aquesta història fem una truhada típica de la Vall i que acompanyem amb un fricandó de mandonguilles.
 |
Fricandó i truhada |
La truhada no deixa de ser un puré de patates que tant serveix com a primer plat o com d'acompanyament de carns i peixos.
Ingredients per la truhada:
- 4 patates mitjanes
- Llet sencera
- Aigua i sal per bullir les patates
- Bulliu les patates ja pelades en aigua i sal, sempre des de l'aigua freda i així les patates no se us sobtaran.
- Traieu tota l'aigua i afegiu una mica de llet (dependrà de la textura que us agradi el puré).
- Aixafeu les patates amb una forquilla, mai amb el braç elèctric que queda gomós.
- 500 grs de carn de vedella picolada
- Dos ous
- Farina de galeta
- Farina
- Moixernons
- Dues cebes
- Una cullerada sopera de tomàquet concentrat (opcional)
- Un got de vi blanc
- Un raig de vi ranci
- Una picada (ametlles, galeta maria o carquinyoli, pinyons)
- Sal i oli d'oliva extra verge
- Barregeu la carn, els ous i una mica de farina de galeta. Ho saleu i en feu boletes no gaire grans. Les enfarineu i les fregiu en oli d'oliva. Reserveu-les.
- Mentrestant poseu els bolets a remullar en aigua tèbia.
- En aquest oli, el coleu, fregiu les cebes tallades ben petites. Cap el final afegiu el tomàquet concentrat. Si us agrada la salsa fina, ho podeu triturar.
- Afegiu el vi blanc i el ranci i que evapori l'alcohol.
- Incorporeu les boletes i l'aigua dels bolets colada per eliminar la possible terra.
- Ho coeu tot junt, a foc baixíssim*, uns tres quarts d'hora aproximadament. Vigileu que no es quedi sec, podeu afegir una mica d'aigua.
- Quan faltin uns 10 minuts afegiu els moixernons.
- Apagueu el foc i amb una mica de líquid incorporeu la picada.
- Aquest plat és molt millor si reposa una bona estona.
 |
Fricandó de mandonguilles |
