La vida dóna moltes voltes i aquest any per aquelles coses m'ha portat a Mallorca, no de forma física que esper poder gaudir-ne durant el mes d'agost, sinó d'una manera diferent: treballo al costat d'una nina mallorquina que m'ha omplert de receptes de sa terra i d'unes ganes d'anar-me'n cap allà inexplicables, començo un curs per aprendre a escriure una novel.la (que todo llegarà o al manco ho intentaré) i em trob que el professor és mallorquí, escriptor especialitzat en novel.la negra però que ens ha deleitat amb una història d'amor i que he tengut la sort d'assistir a la seva presentació a la llibreria La Memòria. Una història que parla de l'amor ideal, aquell que costa tant de trobar....però que de vegades és més a prop del que sembla. Cants de sirena negra es diu el llibre, de Sebastià Bennasar, d'edicions Saldonar.
Com deia, fa mesos que la meva afició per la cuina m'ha portat a ampliar les meves "fronteres" i he cuinat uns quants plats típics de mallorca amb l'ajuda de na Carla, sa mare i algun llibre que m'he comprat, com el d'Antoni Tugores i M. Antònia Sureda Vallespir "Els millors plats de la cuina popular de Mallorca" o el d'Antoni Contreras Mas "Capítols de cuina mallorquina". Fins i tot m'ha vingut de gust obrir una nova pàgina al faceboock, anomenada Espencat, com no, el nom d'un altre plat que no coneix ningú, jeje.
I quina sorpresa he tingut...als Cants de sirena negra en Sebastià m'ha apropat una mica més a sa cuina de Mallorca, quan a bord del Mompracem un italià amb padrina mallorquina cuina un llobarro amb pebres i tomàtigues. mmmmmm llegint el llibre gairebé puc sentir l'aroma, ah no! aquest el cuino jo, no em quedo amb les ganes de tastar-lo.
Femcuinetes: Tallo patates a rodantxes i les fregeixo, les poso en una safata que pugui anar al forn. A sobre el peix ben net, salpebrat i amanit amb el suc d'una llimona, podeu fer servir llobarro, déntol, rajada, etc. Jo en aquest cas, una doradeta que tenia a la nevera. Un parell de tomàtigues, 2 alls passats pel morter i un bon raig d'oli d'oliva han banyat el peix que ha anat a parar uns 10 minuts al forn.
Mentre en una paella he fregit les verdures que més tard acompanyaran el peix, bé més aviat el cobriran. Com que les vacances s'apropen només tenia a la nevera unes quantes cebes tendres i uns pebrotets de colors. Com que costen una mica de coure, és per això que els he fregit una mica amb un parell d'alls, si feu servir verdures més tobes com espinacs o bledes les podeu posar directament sobre el peix.
He tallat un bon tomàquet que també l'he passat una estona per la paella. He aprofitat l'oli on he fregit les pebres. He afegit el tomàquet i les pebres a la safata i la he cobert de panko, aquest pa ratllat japonés que està tan de moda i cap al forn un altre cop, tapat amb paper d'alumini perquè no es cremi el panko mentre s'acaben de coure les verdures, després ho destapeu i que es torri una mica.
