A la comarca de La
Selva, a ponent, al peu del vessant oriental del massís del Montseny s’alça
Breda. En mig de 2 rieres , la de Repiaix que neix a Montsoriu i la que porta
el seu mateix nom.
3500 bredencs la poblen,
alguns dedicats a pagès, altres a la ramaderia i uns quants a la indústria de la metal·lúrgia o de la ceràmica, activitats documentades
ja al segle XVI i que perduren avui en dia, afegint-se alguns tallers de
ceràmica artística.
Breda es va
especialitzar cap el 1583 en la fabricació d’olles. Les distribuïen per tota
Catalunya i des del port d’Arenys les exportaven fins a les Amèriques. Van
arribar a coexistir 144 mestres terrissaires. El 1777 van formar gremi
propi...d’ollers.
L’interès que tinc
per la cuina catalana em va portar ja fa molts anys, més de 20, a visitar
aquesta població atreta ,com d’altres, per la seva gastronomia i per poder-me
abastir, com no, d’olles. Cada quant temps agafava el car i m’hi plantava. La
meva iaia Júlia, la de les receptes, m’havia donat tota una sèrie de “secrets”
perquè les olles no se m’esquerdessin, fregar amb un all el cul de l’olla,
deixar-la tota una nit enfonsada en aigua a la banyera, resar 3 parenostres
abans de fer-la servir, jajajaja, no sé si funcionaven, però jo ho repetia tot
cada vegada, per si de cas. Però fa cosa d’un parell d’anys quan vaig començar
tota aquesta aventura del bloc, que m’hi vaig arribar buscant altres peces, més
sofisticades com plats decorats, safates, etc. Llavors va ser quan vaig
començar a freqüentar Ceràmiques Terraforta.
Per aquelles coses de la vida, em
vaig atrevir a explicar-li a la Dolors que tenia un bloc de cuina i que aquells
plats de colors m’anirien molt bé per a les fotografies. I poc a poc vam anar
fent coneixença. Ens seguíem mútuament
pel facebock on jo de tant en tant hi penjava un o altre plat de la col·lecció
que poc a poc m’havia anat comprant. Un
dia m’assabento que aviat faria 35 anys que el taller terrissaire de 1543 s’havia convertit en la botiga de ceràmica que
portava en Francesc Mas i per a
celebrar-ho farien unes quantes visites guiades i jo que últimament no em perdo
ni una, m’hi vaig apuntar.
Fantàstica visita
amb premi inclòs i això que no em toca mai res. En aquesta ocasió el lot
d’olles del ceramista Josep Graupera, que em va fer entrega del mateix, que rifaven en combinació amb el sorteig
de la ONCE, ha vingut a engrossir la meva fantàstica col·lecció de plats,
olles, pots i altres estris de cuina,
aviat haurem d’emigrar jo i els pots, i de ben segur us puc dir que desprès de
fer-los servir, són una verdadera
meravella.
Per a celebrar-ho i
com que és temps de festes majors, aquí os deixo la meva recepta i espero que
us agradi.
FEMCUINETES
Costella de porc
que posarem a confitar en oli d’oliva a 90°, unes 4 hores al forn, amb
pastanaga, ceba tendra, alls, llorer, api, sal, pebre negre i romaní. Recordeu
que els confitats han de portar una mica més de sal que l’habitual.
Amb els menuts del
pollastre, les ales i la carcanada, una pastanaga, una ceba tendra, una cabeça
d’alls i un parell de fulles d’api farem un brou suau. Recordeu de posar tots
els ingredients dins de l’olla amb aigua freda.
Mandonguilles que
preparem amb carn picada (vedella i porc) uns 400 grs, 1 all ratllat, 1 ou,
farina de galeta i julivert. Enfarineu-les abans de fregir-les, de pas, aquesta
farina ajudarà a espessir la salsa.
El pollastre tallat
a octaus, el salpebrem i el fregim en abundant oli d’oliva i una cabeça d’alls.
Ha de quedar torrat per fora, però no totalment fet, és només perquè al fer el
rostit no perdi el líquid i quedi sec.
Tallem un parell de
botifarres a trossos i també les fregim.
Fem un sofregit de
ceba, all i tomata, tirem un bon raig de vi ranci i que evapori. Afegim el
pollastre, la costella confitada que haurem tallat a trossos grans i ho cobrim
de brou. Quant hagin passat 20 minuts afegim les mandonguilles i les botifarres
i ho deixem mitja hora més. Quan faltin uns 7 o 8 minuts poseu prunes i
pinyons.
