dimecres, 22 de juliol de 2015

PEIX AL FORN A LA MEVA MANERA DE MALLORCA-CANTS DE SIRENA NEGRA-SEBASTIÀ BENNASAR


La vida dóna moltes voltes i aquest any per aquelles coses m'ha portat a Mallorca, no de forma física que esper poder gaudir-ne durant el mes d'agost, sinó d'una manera diferent: treballo al costat d'una nina mallorquina que m'ha omplert de receptes de sa terra i d'unes ganes d'anar-me'n cap allà inexplicables, començo un curs per aprendre a escriure una novel.la (que todo llegarà o al manco ho intentaré) i em trob que el professor és mallorquí, escriptor especialitzat en novel.la negra però que ens ha deleitat amb una història d'amor i que he tengut la sort d'assistir a la seva presentació a la llibreria La Memòria. Una història que parla de l'amor ideal, aquell que costa tant de trobar....però que de vegades és més a prop del que sembla. Cants de sirena negra es diu el llibre, de Sebastià Bennasar, d'edicions Saldonar.


Com deia, fa mesos que la meva afició per la cuina m'ha portat a ampliar les meves "fronteres" i he cuinat uns quants plats típics de mallorca amb l'ajuda de na Carla, sa mare i algun llibre que m'he comprat, com el d'Antoni Tugores i M. Antònia Sureda Vallespir "Els millors plats de la cuina popular de Mallorca" o el d'Antoni Contreras Mas "Capítols de cuina mallorquina". Fins i tot m'ha vingut de gust obrir una nova pàgina al faceboock, anomenada Espencat, com no, el nom d'un altre plat que no coneix ningú, jeje.

I quina sorpresa he tingut...als Cants de sirena negra en Sebastià m'ha apropat una mica més a sa cuina de Mallorca, quan a bord del Mompracem un italià amb padrina mallorquina cuina un llobarro amb pebres i tomàtigues. mmmmmm llegint el llibre gairebé puc sentir l'aroma, ah no! aquest el cuino jo, no em quedo amb les ganes de tastar-lo.

Femcuinetes: Tallo patates a rodantxes i les fregeixo, les poso en una safata que pugui anar al forn. A sobre el peix ben net, salpebrat i amanit amb el suc d'una llimona, podeu fer servir llobarro, déntol, rajada, etc. Jo en aquest cas, una doradeta que tenia a la nevera. Un parell de tomàtigues, 2 alls  passats pel morter i un bon raig d'oli d'oliva han banyat el peix que ha anat a parar uns 10 minuts al forn.
Mentre en una paella he fregit les verdures que més tard acompanyaran el peix, bé més aviat el cobriran. Com que les vacances s'apropen només tenia a la nevera unes quantes cebes tendres i uns pebrotets de colors. Com que costen una mica de coure, és per això que els he fregit una mica amb un parell d'alls, si feu servir verdures més tobes com espinacs o bledes les podeu posar directament sobre el peix. 
He tallat un bon tomàquet que també l'he passat una estona per la paella. He aprofitat l'oli on he fregit les pebres. He afegit el tomàquet i les pebres a la safata i la he cobert de panko, aquest pa ratllat japonés que està tan de moda i cap al forn un altre cop, tapat amb paper d'alumini perquè no es cremi el panko mentre s'acaben de coure les verdures, després ho destapeu i que es torri una mica.



divendres, 17 de juliol de 2015

LA RAJOLETA-TRENCADÍS

De tant en tant em surt la venada històrio-arqueològica. Encara que vaig escollir estudiar història antiga amb molta il.lusió, sabent perfectament que tenia poques sortides i malgrat vaig exercir durant un temps la professió, la meva moguda vida m'ha portat a treballar de moltes coses i ja fa molt temps que les pedres i jo no ens fem. 
És per això que quan la Laura em van convidar des del consorci de Turisme del Baix Llobregat a fer la #rutadeltram i visitar llocs tan emblemàtics com La Torre de la Creu i el Centre Jujol-Can Negre a Sant Joan Despí, o els museus Can Tinturé i La Rajoleta a Esplugues de Llobregat, no vaig dubtar ni un moment a preparar carmanyoles per filla i marit i a desitjar-lis que passessin -molt bon dia de platja-, però jo em quedo!!

La visita va ser fantàsticament calorosa, jeje, però ens ho vam passar molt bé. Des de que vam pujar al TRAM, amb sorpresa inclosa, fins la rebuda que ens van fer al Mirador de Sant Just, tot va ser genial. Això sí, com que hi havien moltes coses programades, haurem de tornar per acabar de veure-ho tot amb més detall.

El que més em va agradar va ser la visita a:
La Rajoleta


Aquesta fàbrica va ser fundada l'any 1858 per Joan Terrada i Jaume Gelabert i es dedicava bàsicament a  fer totxanes. Però la mal avinença entre ells, que estrany! va fer que romangués tancada en diverses ocasions, fins que cap el 1870 va passar a ser gestionada per la família Pujol i Baucis (transformat en Bausis posteriorment) que es va convertir en propietària l'any 1876. El sr Pujol la va dirigir amb l'ajuda del seu fill fins l'any 1892, i a més a més la va convertir en una de les empreses ceràmiques més importants de Catalunya durant la 2ª meitat XIX i principis XX, tot sigui dit,  va ajudar molt l'esplendor del modernisme i la quantitat d'arquitectes que els encarregaven materials i col.laboraven amb els seus dissenys. entre els més destacats: Gaudí, Domènec i Montaner, Puig i Cadafalch, Raspall...etc. Relació especial van tenir els Pujol i Lluís Bru, ceramista excepcional pel meu gust.




La fàbrica fou malauradament demolida el 1993 i actualment forma part d'un projecte de recuperació de Patrimoni cultural.




Tota la jornada vam ser acompanyats per una bona colla de personatges de l'época, entre ells, Jujol i Gaudí.




-Quin plat li ve de gust senyor Jujol ? 
-Home! un trencadís senyor Gaudí.
-D'acord, la Montse femcuinetes li ho prepararà.




Trencadís

  • Amb patates, ou, butifarra negra, gambes o el que us agradi més.

  1. Talleu les patates a rodantxes i fregiu-les en oli d'oliva.
  2. Afegiu les gambes peladesi fregiu-les
  3. Ara poseu uns talls de butifarra negra.
  4. Tireu un parell d'ous sense batre, quan comencin a tornar-se blancs... remeneu.



dilluns, 13 de juliol de 2015

BOROUGH MARKET. PAELLA. CHORIZO.



Sorpresa? -sí, molt sorpresa, sobretot pel resultat.
La meva vida que per aquelles coses del destí...càrmic, jajaja, #nosenfadiningú m'ha portat a compartir taula i altres coses amb mooooolts gallegos i mai no havia tastat paella amb xoriç i això que tenen la sana costum d'afegir-lo a tot arreu, la meva sogra fins i tot els seus raviolis en porten i clar sembla que mengis pasta escaldufada amb gust de "chouriço". 

Doncs guaiteu a Londres és un plat que es ven a tots els mercats #streetfood al Green Market, a Borough, a Portobelo Road, en aquest hi posaven fins i tot garrafons, a més a més no tenen cap problema d'anomenar-lo paella valenciana i fins i tot catalana. Si teniu ocasió de viatjar a aquesta magnífica ciutat no us perdeu l'oportunitat.

Us poso la meva versió, que no és per dir-ho, m'ha quedat un pelet més saborosa que las que vaig tastar allà, fins i tot al dels garrafons el vaig haver d'avisar que se li estava cremant a lo bèstia, jajaja, aquests celtes.

INGREDIENTS per a 4 persones:
  • 2 chouriços gallegos
  • 200 grs de costella de porc a trossos
  • gambes
  • garrafons
  • 1 pebrot verd
  • 1 tomata
  • 1 cabeça d'alls
  • julivert
  • safrà
  • 280 grs d'arròs
  • 1 l de brou de pollastre


FEMCUINETES:
Sofregiu el cap de costella i quan estigui una mica torrat afegiu el pebrot verd a bocins, uns quants alls, pell i tot, i 1 tomata partida per la meitat (quan esta feta retireu la pell).
A continuació talleu els xoriços a rodantxes i a la paella.
Retireu els alls i la pell de la tomata, afegiu l'arròs i tot seguit el brou bullent, veureu que fa un soroll...
A foc viu un minuts, afegiu les gambes i el safrà amb una mica del mateix brou, tasteu-la de sal i la podeu acabar al forn. 
All ratllat i julivert per sobre, 2 minuts i a taula.

Us poso unes quantes fotos del Borough Market perquè us animeu a visitar-lo. És magnífic.
El més gran i antic de Londres dedicat a la venda del millor menjar, és freqüentat per chefs, cuiners i els més sibarites per la qualitat del menjar que venen. Documentat cap el 1276 per primera vegada, sembla que és molt anterior. Està situat al final del London Bridge, i les seves instal.lacions són dignes de visitar. Les parades de fruita, verdura, peix, pa, formatges, etc semblen verdaderes botiguetes, decorades amb un gust excepcional.



















diumenge, 5 de juliol de 2015

MACARRONES CON LANGOSTA Y QUESO.COOKING THE CHEF. JAMIE OLIVER



Las casualidades de la vida: el reto Cooking the chef de este mes dedicado al mediático Jamie Oliver y yo que me voy a pasar 4 días a Londres!
Maravillosa ciudad a la que me resistía visitar y me ha encantado. Sería estupendo poder vivir una larga temporada en ella y conocer todos los rinconcitos agradables que muy de pasada hemos recorrido, nunca mejor dicho, pues si queréis llevaros una impresión general de la City, andar... andaréis.





Y como no! recorriendo, recorriendo nos hemos topado con unos cuantos restaurantes de Jamie distribuidos por toda la ciudad.






En el ITALIAN, cenamos una tarde. Nos pareció increíble lo lleno que estaba porque era un poco pronto. Es un restaurante que está abierto muchas horas en horario continuado, de dos plantas, un poco tronadito, un poco justo de personal, un poco caro, un poco rancias las cantidades, pero hay que reconocer que a diferencia de algunos comentarios que leímos sobre la exquisitez de la comida, a nosotros nos pareció muy buena. Ah y eso que me habían dicho que si pedías una servilleta te la daban, que formaba parte del marketing de la empresa, pues fue que no, si querías las podías comprar, 4 por 12 libras o ponértela en el BAG como nos dijo la camarera después de esforzarnos mucho todos para explicarle en inglés que la quería para participar en un reto que April y Aisha estaban organizando dedicado a su jefe.

Saliendo de Portobelo... que sorpresa, levanto la cabeza y me encuentro con el RECIPEASE. Que estupendo lugar. Puedes tomar un cafè, consultar sus libros y revistas, comprar comida preparada y llevártela, tomar clases de cocina, etc. Es un proyecto muy especial para Jamie donde ha puesto mucha ilusión con el objetivo de crear un espacio que reúna tanto a cocineros  profesionales y expertos, como a principiantes, aficionados o padres que quieren iniciar a sus hijos en las apasionadas técnicas culinarias.





Con esta receta participo en el reto de junio dedicado a Jamie Oliver organizado por April y Aisha en Cooking the chef.
Es un poco atrevida pero esta muy buena. La receta original es para 6 personas y viene publicada en COMFORT. Os la presento para 3 comensales.

INGREDIENTES:
Una langosta o bogavante ( me ha sido imposible encontrar la primera)
Una cebolla
Dos dientes de ajos
25 grs de mantequilla (yo pongo un poco de aceite de oliva para que no se queme)
Una pizca de azafran
1/4 cucharada de pimienta de cayena
Una anchoa
100 cc de vino blanco (yo he puesto moscatel de Portugal)
25 grs de harina
500 cc de leche semidesnatada
Una cucharada de mostaza inglesa
200 grs de macarrones secos
35 grs de queso cheddar
35 grs de queso gruyere
35 grs de queso parmesano

FEMCUINETES:
He comprado el bogavante congelado para no tener que...ya sabéis, me dan pena, pero lo dejo descongelar poco a poco en la nevera y queda muy digno.
Sofreír la cebolla y los ajos finamente picados en la mantequilla y el aceite. Añadir el azafrán, la pimienta de cayena y la anchoa, y cocerlo durante 10 minutos. Subir el fuego añadir el vino y dejar que evapore. Bajar el fuego y añadir la harina. Ahora poco a poco vais mezclando todo, incorporando la leche fría, la mostaza y que cueza unos 10 minutos.
Mientras preparamos la langosta o bogavante, encender el horno a 180º para que se vaya calentado y hervir la pasta en abundante agua con sal.
Separar cabeza y cola. Aprovechar todo el jugo de la cabeza y la carne de las pinzas para la salsa. Abrir la cola y extraer la carne con cuidado. Reservar la cáscara de la cabeza y la cola (ya veréis, a mi hija le dio un poco de "por" jajajajaja).
Mezclar la salsa, la carne de la cola, la pasta ya escurrida, el cheddar y el gruyere rallados y ponerlo en una fuente que pueda ir al horno. Espolvorear con parmesano rallado, "decorar" y al horno durante 35 minutos.



dimecres, 1 de juliol de 2015

ENSALADA TIBIA DE GARBANZOS I QUESO DE CABRA



Cuando llegaba el verano, la familia al completo solía ir a la playa. Madrugábamos e hiciera sol o no y vestidos con el bañador, una escasa camiseta imperio y chanclas, excepto mi primo Rafalet que como tenía que conducir aparecía con zapatos y calcetines negros, imaginaros que pinta hacía, jeje! Y cogíamos nuestros veloces vehículos de la época pichens como le llamábamos cariñosamente al 600, Minis, 850's o cancus car, por ser el coche que llevaban algunos quillos de la época -noseofendanaide-, ondines, simca's 1000...y llegábamos cuando en la arena se podían ver las pisadas de las gaviotas y todavía se podía poner la toalla, unas 20 ó 30 a veces entre padres, hijos, abuelos, tíos y primos.
Y como nadie iba bollante de dinero nos llevábamos la comida de casa, eso de ir al restaurante era para los ricos. 
Espectaculares eran las ensaladas que preparaba mi abuela Julia, los que me conocéis ya habréis leído alguna de las recetas que ella hacía. Ésta ensalada era muy sencilla, pero de las buenas. La mayoría nos teníamos que conformar comiendo algún bocadillo preparado con poco esmero y los más afortunados quizás alguna ensaladilla rusa o pollo rebozado.
Mi abuela se levantaba pronto y ponía las verduras a confitar, con ajo, laurel y pimienta negra, yo le he añadido cardamomo y granos de cilantro. Ésto lleva un tiempo, puede que una hora al menos porque el fuego ha de estar muy bajito, en el aceite no se pueden ver ni las burbujitas. cuando las verduras estén confitadas (podéis poner patata, calabacín, tomate, berenjena....) las ponéis en papel de cocina para que pierdan el exceso de aceite. Yo hoy sólo he puesto un calabacín y un tomate al que le he quitado la piel, he cortado ambos en rodajas y los he puesto a confitar en aceite de oliva procedente de la agricultura ecológica. Dejad las verduras que se enfríen un poco y las mezcláis con los garbanzos. De acompañamiento un queso de leche de cabra creo que le va de maravilla. En este caso he usado Lingot de Cabra de formatges Artefor.

Con esta receta participo por primera vez en la campaña #ponunaensalada en tu verano 2015 que organiza Sugg-r and some salt, junto a Claudia & Julia, Lafiore, Señorios de Relleu, Vive la fruta, y Un huerto en mi balcón.