dimecres, 28 d’octubre de 2015

ELS IBERS MENJAVEN LLENTIES-LA MOLETA DEL REMEI-FINALISTA 15è PREMI CUINA BONPREU





Avui us faig cinc cèntims d'un trosset de la meva vida i la meva afició per l'arqueologia. Tot i que vaig estudiar Geografia i Història a la UB i hem vaig especialitzar en Prehistòria i Història Antiga i que al cap dels anys vaig fer els cursos de doctorat a l'Autònoma i que vaig tenir el plaer de participar en algunes excavacions en qualitat d'estudiant i que vaig treballar com " picapedrera" en unes quantes excavacions d'urgència que es van realitzar a Barcelona quan les obres per les Olimpiades del 92, no m'hi he dedicat tant com jo voldria. És per això que de tant en tant em surt el "ramalaso" i em poso a escriure sobre "ells".

A Alcanar, entre el Golf dels Alfacs i la Serra d'Irta, molt aprop de la desembocadura de Lo riu Ebre i la mar Mediterrània trobem aquest asentament: LA MOLETA DEL REMEI que presenta una ocupació ininterrompuda entre la 2ª meitat del s-VII i el s-II ane quan s'abandona el poblat per l'arribada dels romans, fet que el converteix en l' únic en aquesta àrea sud de la zona ocupada per la tribu dels ilercavons en que es poden diferenciar totes i cadescuna de les etapes en que es divideix aquesta cultura:

  1. preibèric-650-550 ane
  2. antic-550-450 ane
  3. ple-450-200 ane
  4. tardà-200-romanització


Oppidum de planta oval, del qual dependrien petites poblacions de caràcter productor, envoltat d'una muralla amb torres de guaita, destaca pels seus edificis comunitaris i singulars, aixecats del terra que feien de graners i magatzems, per a guardar els excedents de cereal que controlarien els que anomenem aristòcrates o prínceps  i que intercanviarien per productes de luxe com vi, ceràmica d'importació i salaons amb pobles fenicis i grecs. 

Metal.lúrgics del ferro, pastors d'ovicaprids principalment i agricultors que alternaven el conreu del blat i l'ordi a l'hivern amb la civada, el mill i les lleguminoses a la primavera. Coneixien el torn i el teler vertical, es fabricaven les seves joies i armes i encunyaven monedes.

Els coneixem per les fonts i pels restes arqueològics, però no pas per la seva escriptura que no s'ha pogut traduir per la manca d'algun document bilingüe.

A les campanyes arqueològiques dels anys 1987 i 1988 on vaig tenir el plaer de participar l'arqueòloga Carmen Cubero especialitzada en estudis paleocarpològics hi va trobar llenties (lens culinaris). Van poder ser datades en el s-V ane aproximadament.








La de la dreta que sembla un noi adolescent sóc jo. 


I de pas us penjo la meva recepta finalista al 15è Premi de Cuina Bonpreu, com no! de:

 LLENTIES CAVIAR AMB ALLS TENDRES I OU ESCALFAT.






dilluns, 26 d’octubre de 2015

PERE ARPA-EL MERCAT DEL LLEÓ-TRINXAT DE COL KALE



Setembre 2015: 

Trobada bloguera a Girona que organitza la Pilar Criado de "Les receptes que m'agraden"
i dinamitzadora de "Els fogons del Lleó", l'Aula gastronòmica del mercat del Lleó.




Chef convidat: 

Pere Arpa de Ca l'Arpa, una estrella Michelin i dos sols Guia Repsol. 
La Gamba de Palamós com a protagonista.




Ens prepara:
  •  un Tartar de Gamba.
  •  un magnífic mar i muntanya: Peus de Porc cruixent amb Gamba.
  •  i uns Farcellets d'Albergínia amb Bolets i Gamba.













I ara passejada per les paradetes del Mercat:
























A l'exterior del mercat hi ha un munt de pagesos amb les seves millors verdures, descobreixo la col Kale, no l'havia vist mai..."sempre aniràs a dormir sabent una cosa més" ja m'ho deien de petita això. Les ven en Joan de La Coromina.





I amb aquest nou producte us preparo:

TRINXAT DE COL KALE AMB MONGETES DEL GANXET
  • 1/2 col Kale
  • 300 grs de mongetes del ganxet ja cuites
  • 1 xoricet
  • 1 botifarró
  • cansalada ibèrica
  • sal, oli i una cabeça d'alls


Preparació:
  1. Mentre bullim la col, en una paella amb oli d'oliva fregim la cabeça d'alls sense pelar però exclafada i la retirem. 
  2. Fregim el xoriç, el botifarró i per últim la cansalada i ho reservem tot. 
  3. En aquest oli fregirem la col kale i les mongetes fins que quedin com una truita però sense ou, jeje. 
  4. Afegim les viandes i un parell d'alls, dels que hem fregit, ben trinxats. 
  5. Servim.





Vermutillo amb productes dels paradistes del mercat: 





Dinar al Firatast.




I per finalitzar la molt entenedora classe a càrrec de Jordi Gamell de 3 Karacters
sobre com utilitzar l'Instagram.







dilluns, 19 d’octubre de 2015

ELS IBERS CUINAVEN EN FORNS-CONILL AMB FARIGOLA I MEL





Els ibers no tenien dins de les cases, a diferencia dels romans, un espai dedicat exclusivament a la cuina. La vida es feia al voltant de les llars de foc i també s'hi cuinava. A vegades dins de la mateixa habitació s'ha trobat més d'una llar de foc i probablement alguna estaria dedicada exclusivament a les funcions culinàries. Això no vol dir, com diu Joan Santacana, arqueòleg i professor de la U.B. que la cuina dels ibers fos simple, doncs s'han documentat forns domèstics, amb cúpula semiesfèrica i sortida de fums pel davant, per a coccions lentes, a més a més dels comunals on si coïa el pa.

Dins del 15è cap de setmana ibèric, que se celebra cada any, on es poden fer visites guiades a diferents jaciment per tota Catalunya, tallers, gimcanes, etc, vam visitar el Puig Castellar a Sta Coloma de Gramenet. La sorpresa va ser que enguany estava dedicat a: Cuinar, menjar i beure.





Detall de la muralla, la línea vermella diferencia el que els arqueolegs han reconstruit.


Llavors

Aquesta recepta que us presento, és evidentment, hipotètica. Gairebé tot el que sabem dels ibers és a través de les restes arqueològiques, el que llençaven, allà on vivien i on eren enterrats. Les fonts romanes ens parlen d'ells, però hem de pensar que aquests eren els seus enemics. És per això que aquesta recepta està construida, a partir d'uns quants productes que feien servir documentats en els jaciments i la meva imaginació.

La nit abans poseu el conill a macerar amb sal, mel, farigola i una mica d'oli d'oliva ( no el feien servir habitualment, cuinaven amb llard d'animals)



El dia següent el poseu al forn. Afegiu un parell d'alls tallats. Primer a foc alt i així es torra per fora i després el baixeu i es farà per dins.

Us poso també un audio. Guaiteu que bé! en Fermí Puig li va agradar aquesta recepta i la van llegir al RAC1.




dimecres, 14 d’octubre de 2015

UNA DEL SENT SOVÍ-CERÀMICA DEL CASTELL DE MONTSORIU-BROU DE GALLINES


Servidora tornejada de ceràmica vidriada 1ª meitat S-XVI

Dins de la Fira de l'Olla que s'ha celebrat a Breda aquest cap de setmana s'ha dut a terme a "Els Forns" una exposició de ceràmica que amb el nom "Tresors Ceràmics del Castell de Montsoriu" ens ha apropat una petita mostra de peces trobades a les excavacions realitzades al Castell aquests últims anys i que es conserven al museu etnològic del Montseny “La Gabella” a la veïna Arbúcies.


El ceramista bredenc Francesc Mas de Ceràmiques Terraforta ha tingut l'encert, a partir de les peces originals del s-XVI, més de 400 objectes d’ús quotidià recuperats a les excavacions arqueològiques de l’any 2007, de fer-ne reproduccions amb la particularitat que poden anar al forn, a la nevera i al microones sense perdre, com diu ell mateix la seva noblesa.




Aquest estiu vaig encarregar un parell de peces d'aquesta meravella de vaixella i per a celebrar-ho i inspirant-me en el "Llibre de Sent Soví" (1324) que és el receptari més antic conservat en llengua catalana i que anava destinat a les taules senyorials, us porto aquest: BROU DE GALLINES on l'ingredient principal i gairebé únic és una gallina i molt de temps i paciència.

Primer escaldem una gallina sencera i la posem a coure com diu el llibre ben neta i rentada, quan el brou s'hagi reduit fins la meitat i la gallina s'hagi desfet una mica, tornarem a omplir l'olla amb aigua freda. Quan bulli l'anirem desescumant amb una cullera de fusta.
Afegirem un bon os de cansalada, baixarem el foc i taparem l'olla amb una "tapaora" de terrissa. 
Més tard, jo l'he fet bullir 3 hores, trencarem la gallina amb la cullera fins que es desfaci tota.
Posarem ara la sal.
Li podeu afegir un tros d'api, si voleu, mitja hora abans d'apagar el foc, per a donar-li una mica d'aroma.

Com diu el Llibre de Sent Soví: "E aquest brou val més que negun altre de gallines"

En dono fe!





dimecres, 7 d’octubre de 2015

MENÚ DE LENTEJAS



Legumbre… la más digestiva y menos flatulenta, ideal para los niños, no necesita estar en remojo y si la hervís con un trozo de alga Kombu se vuelve más digestiva. Originaria de Oriente, fue introducida en la Península Ibérica por los fenicios.

 Hay diferentes variedades:
  •          Pardina, muy pequeñita y de color marrón, se cuece en un plis plas.
  •          Roja, sin piel, ideal para hacer purés.
  •          Du Puy, verde y sabrosa.
 Consejos para cocerlas en casa
1.       Cubrirlas con agua fría durante unos minutos sin sal.
2.       Enjuagarlas y ponerlas a hervir en agua fría, a fuego lento.
3.       Romper el hervor 2 veces añadiendo un vaso de agua fría.
4.       Tapar y dejar hervir a fuego lento
5.       Añadir la sal al final y así no se endurecen.

Ricas en vitamina B1, B3, B6, zinc y selenio.  Contienen hierro pero como es de origen vegetal nos cuesta más absorberlo, para facilitarlo se deben consumir con tomate o beber un zumo de naranja de postre.

Combinadas con arroz se convierten en proteínas de alto valor biológico equiparables a las que nos aportan las proteínas animales.



MENÚ

Lentejas con arroz y verduras
o
Pasta con tomate

Tofu con variado de setas
o
lenguado a la plancha

Natillas de turrón
o
Zumo de naranja natural


LENTEJAS CON ARROZ Y VERDURAS
Ingredientes para 4
·         300 grs de lentejas ya cocidas
·         100 grs de arroz
·         ½ calabacín
·         1 zanahoria
·         1 cebolla
·         1 ajo
·         1 tomate
·         Sal y aceite


  1. -Hacemos un sofrito con la cebolla, el ajo y el tomate.
  2. -Añadimos el arroz y la zanahoria,  lo cubrimos de agua. Que hierva 10 min.
  3. -Añadimos el calabacín y las lentejas. Que hierva 10 min más.






TOFU CON VARIADO DE SETAS
Ingredientes
·         1 pieza de tofu ( otro día os enseño como hacer en casa)
·         Setas variadas, depende de la región, yo he puesto champis y seta de cardo que es            muy sabrosa.
·         Pan rallado
·         Sal o salsa de soja suave



  1. -Cortamos el tofu en laminas de 2 cms, lo salamos un poco o si lo preferís lo bañamos en salsa de soja suave, lo pasamos por el pan rallado y lo freímos en aceite.
  2. -Cortamos las setas pequeñas y las salteamos con un poco de aceite, añadimos una pizca de sal al final.





NATILLAS DE TURRÓN
Ingredientes para 4 natillas
  • 75 grs de turrón blando de Xixona
  • 250 cc de leche entera
  • 250 cc de nata (la de montar)
  • 4 yemas de huevo
  • 50 grs de azúcar



  1. -Hervir el turrón con la nata y pasar por el brazo eléctrico, si no queda muy fino, mejor porque cuando se enfría y te comes las natillas encuentras pequeños trozos de turrón, mmmmmmmm.
  2. -Poner al baño maría las yemas, la leche y el azúcar y no dejar de remover jamás para que no cuaje y se hagan grumos. De golpe ya veréis empezará a espesar. Lo retiráis.
  3. -Mezclar todo, repartir en pequeños recipientes y dejar enfriar.











dilluns, 5 d’octubre de 2015

NATILLAS DE TURRÓN-DARIO BARRIO-COOKING THE CHEF




Madrileño, guapo, joven, intrépido, inquieto, 
padre, deportista, cocinero...CHEF.
Que lástima se apagó tu luz.


Con esta receta participo, en en el que se ha convertido para mi, el esperado reto Cooking the chef que cada mes organizan Aisha de la cocina de Aisha y Mon de April's kitch.

Esta vez os traigo una receta dulce, poco habitual en mi blog, pues la repostería exige precisión y a mi lo que me gusta es abrir la nevera y cocinar con los 4 ingredientes que encuentro dentro, cocina de supervivencia, de aprovechamiento, de ahorro, como la que parece ser practicaba la mamá de Dario que con 6 hijos tenía esa habilidad para hacer una cocina buena y económica, de la que él aprendió.

De su madre también aprendió algo que siempre me decía a mi también mi abuela , la iaia Julia de mis recetas, -filla et pases tot el matí a la cuina i quan ho poses a la taula dura tot 10 minuts. Me sale en catalán que es mi lengua materna pero os lo traduzco: te pasas toda la mañana en la cocina y cuando lo llevas a la mesa dura unos 10 minutos. 
Jeje, debe ser que está bueno!

Ingredientes para 4 natillas:
  • 75 grs de turrón blando de Xixona
  • 250 cc de leche entera
  • 250 cc de nata (la de montar)
  • 4 yemas de huevo
  • 50 grs de azúcar




Femcuinetes:
  1. Hervir el turrón con la nata y pasar por el brazo eléctrico, si no queda muy fino, mejor porque cuando se enfría y te comes las natillas encuentras pequeños trozos de turrón, mmmmmmmm.
  2. Poner al baño maría las yemas, la leche y el azúcar y no dejar de remover jamás para que no cuaje y se hagan grumos. De golpe ya veréis empezará a espesar. Lo retiráis.
  3. Mezclar todo, repartir en pequeños recipientes y dejar enfriar.




Espero que os guste.
Hasta pronto.

Montse femcuinetes