dijous, 5 de juliol de 2018

FREGINADA DE PEIX O PEIX FREGIT-EL MILLOR OLI DEL MÓN

A qui no li ve de gust, ara que arriba l'estiu, menjar una freginada de peix ? aquest plat de la cuina tradicional catalana i de tota la mediterrània en general, es basa en fregir en oli d'oliva petits peixets enfarinats, o no, que a vegades tenen poc valor comercial, però que són saborosíssims.

Morralla, cria de peix o reballa, són alguns dels noms en que se l'anomena.

Pel romans, el peix era un menjar exquisit i delicat, menjaven tant peixos de mar com de riu i en criaven en vivers, els més rics, fins i tot, en tenien un a casa pel propi consum. Es van convertir en grans menjadors de peix, sovint cuinats amb salses de gust fort. Les espècies més preuades eren l'anguila, la daurada, l'escórpora, el llenguado, la tonyina, la morena, la sardina i el seitó. 

El peix fregit ja apareix en els receptaris medievals, a la cuina monàstica i a tota la cuina  d'època moderna. A Catalunya és una menja habitual a l'hora de sopar acompanyat amb un bon pa amb tomàquet i una amanida de ceba i pebrot.

Segons el gastrònom Jaume Fàbrega a Nàpols s'hi fa un plat similar que s'anomena  Frittura di Paranza que agafa el nom d'una barca típica de pesca italiana.

Al sud de Catalunya i a València els peixets es feien a la brasa, peix torrat i a ses illes el frit de peix a vegades s'adoba abans amb llimona, pebre i sal, i es passa per farina o s'arrebossa i un cop fregit s'amaneix amb all, julivert i pebre vermell.

Els peixos més utilitzats són: els rogerets, les palaies, les maires, els llucets, llenguados petits, seitons i sardines petites, els sonsos...Es pot fer de diferents maneres; a l'andalusa, només enfarinat; a la romana, arrebossat amb ou i farina; a la meunière fregit amb mantega o a l'orly (o inglesa) amb farina blanca, ou i farina de galeta. S'hi pot fregir també popets, calamarcets, sepionets, gambetes, llagostinets i escamarlans. 


Cuinar amb el millor oli del món


L'Oli d'Oliva Verge Extra és el millor oli per a cuinar i que no et diguin el contrari. S'obté per extracció en fred, a una temperatura inferior a 27º i així no perd cap de les seves propietats beneficioses per a la salut. 

El procés per a l'obtenció de l'oli comença amb la recollida de les olives quan són madures, cap a la tardor o principi de l'hivern. Es traslladen a unes instal·lacions fosques i poc ventilades anomenades almàssera o trull, les "almazaras" en castellà, on es netegen i es guarden abans de procedir a la molturació o molienda que convé fer com a molt tard vint-i-quatre hores després de la recollida, sinó les olives corren el perill d'enranciar-se (atrojado). Després es procedeix al premsat i a la decantació que actualment es fa amb màquines que centrifugen la pasta obtinguda  i separen l'oli de l'aigua i l'orujo. L'oli obtingut s'emmagatzema en dipòsits d'acer inoxidable a una temperatura constant entre 15 i 18º lluny de llums i corrents d'aire.

L'oli d'oliva verge extra (OOVE) és el de més qualitat i no sobrepasa mai el 0'8º d'acidesa; l'oli d'oliva verge no pot superar els 2º i s'obté amb el mateix procediment que el primer però presenta algun petit defecte que el consumidor gairebé no pot apreciar. L'oli d'oliva és una barreja d'oli d'oliva verge extra o verge i oli d'oliva refinat obtingut a partir d'olis defectuosos que no han obtingut la màxima qualitat abans anomenada i que han sofert altres processos químics o tèrmics de neteja i finalment l'oli d'orujo d'oliva que s'obté de premsar els residus de la molturació, una caqueta vaja.

Alguns dels beneficis per a la salut de consumir OOVE:
  1. És ric en vitamines A, D, E i K i afavoreix l’absorció dels minerals com ara el calci, el fòsfor, el ferro i el magnesi
  2. És el millor greix per l'alimentació infantil i proporciona una relació de molècules greixoses similar a la de la llet materna.
  3. Millora el control de la pressió arterial i ajuda a controlar el nivell de glucosa en sang.
  4. Evita l'acidesa gàstrica i facilita el trànsit intestinal. És eficaç en tot el procés digestiu.
  5. Redueix el risc de patir infarts i altres malalties cardiovasculars en augmentar la quantitat de colesterol bo. Redueix el colesterol dolent.
  6. És ric en àcids grassos essencials, que contribueixen a restaurar els nivells naturals d’humitat de la pell.
  7. Els darrers estudis sobre cèl·lules humanes mostren evidències dels efectes protectors sobre el càncer.
  8. Prevé malalties degeneratives com l’Alzheimer i actua contra l’envelliment gràcies a la seva elevada quantitat d’antioxidants naturals.
  9. Té un notable efecte tonificant de l’epidermis.
  10. El seu principal component, l’àcid oleic, és un constituent de les membranes cel·lulars i de la pell.

Peix fregit


Ingredients:
  • 7 o 8 Palaies, com més petites millor
  • Un parell de llenguados (només els filets)
  • 2 o 3 calamars tallats a rodanxes
  • Un grapat de gambetes blanques de Vilanova amb la pell i sense el cap
  • Un filet de lluç tallat a daus
  • Farina ECO de cigró
  • Sal
  • Oli d'Oliva Verge Extra, el millor oli del món, per fregir
Preparació:
  1. Netejar i tallar el peix i secar-lo molt bé amb paper de cuina.
  2. Salar-lo.
  3. Enfarinar-lo.
  4. Fregir-lo en petites quantitats amb l'oli d'oliva calent, però que no fumeji que és tòxic.
  5. El podeu deixar un moment a sobre d'un paper de cuina i així perd l'oli que li sobra.
  6. Servir-lo.
  7. El podeu acompanyar de maionesa o salsa romesco. 


dimarts, 3 de juliol de 2018

ARRÒS DEL PARAGÜERO

L'arròs del Paragüero o Paraigüero es feia antigament a la comarca de La Selva, quan la gent que vivia a Lloret i alrededors es guanyava la vida fent carbó als boscos.
De nom ben curiós fa servir ingredients que es podien transportar des del lloc de procedència sense fer-se malbé, també utilitzaven productes que trobaven al camp, com els espàrrecs, els bolets o petits animalons que campaven per allà.

Arròs del Paragüero


Ingredients per a 4 persones:
  • 320 grs d’arròs bomba Molí de Rafelet
  • 2 cebes
  • 1 all
  • 3 tomàquets
  • 200 grs de morro de bacallà sense desalar
  • 8 espàrrecs verds
  • 200 grs de bolets
  • Mitja botifarra negra
  • OOVE, sal i pebre
  • Un polzim de romaní o farigola
Preparació:
  1. Ofeguem les cebes tallades en ciseler (1mm x 1mm) en OOVE sense que agafin color, afegim l’all ben picat i quan ha després tot l’aroma afegirem els tomàquets sense pell ni llavors i tallat en macedònia (5mm x 5mm). Salpebrem amb molta moderació.
  2. Mentrestant escalivem el bacallà sense desalar al foc a terra o a la flama directament, ajudats amb una graella. El deixem refredar, li traiem la pell i el rentem sota l’aixeta per treure’n l’excés de sal. L’afegim al sofregit.
  3. Incorporem l’arròs, li donem un parell de voltes i el mullem amb aigua o el brou que podem fer amb els retalls del bacallà.
  4. Afegim els bolets tallats a làmines i els espàrrecs previament pelats i ho courem tot junt uns 15 minuts.
  5. Quan faltin 3 o 4 minuts hi posem la botifarra negra tallada a rodelles.
  6. Apaguem el foc, espolvarem amb el romaní o la farigola i ho deixem reposar 2 o 3 minuts.


dilluns, 2 de juliol de 2018

SALTAT DE LLAGOSTINS I CIGRONS-MARTRET


Les conserves artesanes Mar-Tret van néixer l’any 1977. Van començar com una petita botiga amb un obrador on es coïa pebrot escalivat, es feia escalivada i també llegum cuit. Es venia acabat de fer, com fet a casa!
Més tard, l’any 1998 per poder oferir un producte que es conservés durant més temps s’inauguraren les instal·lacions de la Masia Can Cortadelles, a tocar del parc Natural de la muntanya de Montserrat.

A Can Cortadelles es van començar a elaborar nous productes envasats, però sense abandonar el procés artesanal que s’havia utilitzat fins aquell moment amb unes noves instal·lacions per a complir totes les normatives de seguretat alimentaria i de sanitat. 

Les conserves artesanes Mar-tret han continuat fabricant amb qualitat tal i com van aprendre de l'àvia, amb productes de proximitat i de temporada perquè en podem gaudir  durant tot l'any.

A conserves Mar-tret han elaborat una gama ecològica Mar-Tret ECO per a mantenir intactes els nutrients i totes les seves propietats. Cremes de verdures i salses que no et deixaran indiferent amb combinacions molt originals com la de carbassa amb taronja i gingebre o la crema de carbassó amb menta fresca.




Saltat de llagostins i cigrons Mar-Tret


Ingredients:
  • 8 llagostins (separant caps i cuetes)
  • 1 pot de cigrons Mar-Tret
  • 50 grs de ceba tendra tallada molt fina
  • 50 grs de pastanaga ratllada
  • 1 all
  • 1 cullerada sopera de concentrat de tomàquet
  • Mitja copeta de vi dolç
  • 1 got de brou de peix
  • Oove
  • Pel sofregit: mitja ceba, 1 all, 2 tomàquets, oli d'oliva, sal i pebre
Preparació:
  1. Per a fer la demi glacé: a/fregiu els caps dels llagostins, tallats en dos i nets d'intestins, en oli d'oliva i reserveu. b/en aquest oli sofregiu la ceba i la pastanaga, afegiu l'all i el tomàquet concentrat. c/tireu-hi el vi dolç i que evapori l'alcohol. d/torneu a incorporar els caps dels llagostins, cobriu amb el brou de peix i ho feu bullir uns 20 minuts. e/coleu-ho i redui-ho a la meitat, elimineu el greix i reserveu.
  2. Per a fer el sofregit: a/ofegueu la ceba tallada molt fina en oli d'oliva. b/afegiu l'all picat. c/incorporeu els tomàquets sense pell ni llavors i tallats molt petits. d/salpebreu.
  3. Peleu les cues dels llagostins i salteu-los breument en una paella amb oli d'oliva, reserveu.
  4. En aquest oli salteu els cigrons, afegiu el sofregit, una mica de la demi glacé i les cuetes dels llagostins.
  5. Serviu el plat ben acabat de fer.


diumenge, 1 de juliol de 2018

EL CERRO DE LA CRUZ-DESAYUNO MOLINERO



En la casa dormían tres adultos y una muchacha, envueltos en las pieles que una de las mujeres del poblado les había regalado cuando llegaron meses antes, entre la negrura de la noche, huyendo de las revueltas que habían destruido su pequeña aldea.

Las nubes grises llenaban el cielo cuando la pequeña Mandonia se levantó sin hacer ruido para no despertar a los que todavía dormían, se peinó sus largos cabellos negros con un peine de marfil de forma trapezoidal con una sola hilera de dientes que su padre había tallado para ella poco antes de morir y caminó hasta la estancia donde se guardaban los frutos de aquellos majestuosos árboles que rodeaban todo el poblado. Le dieron a beber leche recién ordeñada en un minúsculo vaso en forma de cáliz, unas cuantas olivas y un poco de pan y con su pequeño mortero majó aceitunas negras, maduras, diminutas, tantas como pudo, después aquellos dos hombres llenaron sacos de esparto de trama ancha que retorcían ayudándose de palos de madera, sobre una artesa de roble, para obtener tan preciado zumo.

El viento del este había amainado cuando regresaba a casa de noche, andando por las angostas calles, llevando colgada en la espalda una odre de aceite, como si de un tesoro se tratara. Se sentía contenta y feliz con su recompensa por tan arduo trabajo, con el oro líquido podré honrar la memoria de mi padre, pensó, y siguió caminando hasta que algo a lo lejos la distrajo. Una gran bola de fuego se iba acercando hasta donde ella estaba, se quedó atónita, no les estarían atacando de nuevo?, de golpe una lluvia quemante invadió el espacio, las techumbres de madera, barro y paja empezaron a arder, todas a la vez, las gentes recogidas en torno a sus hogares, protegiéndose del frió intenso del momento empezaron a salir de las estancias dejando atrás sus pertenencias, sus animales y hasta sus hijos. Mandonia corrió a refugiarse en el aljibe que su tío, Culcas, había construido frente a la casa donde moraban y el seco otoño había dejado sin agua. En pocos minutos todo quedó arrasado. La muchacha oyó voces y gritos, golpes de espadas, derrumbamientos, y sintió miedo, pero no se movió, y se quedó dormida...






El poblado ibérico del Cerro de la Cruz se encuentra ubicado en el término municipal de Almedinilla, provincia de Córdoba. Es un típico emplazamiento en alto, de difícil acceso y de fácil defensa. Estos poblados se encuentran casi siempre amurallados por su parte más accesible, aunque las primeras excavaciones resultaron poco fructíferas en el intento de localizar las murallas, hay indicios de pequeños tramos en la falda del cerro. Está dispuesto en terrazas escalonadas, excavadas directamente en la roca.

El área ocupada pudo ascender a 4'7 Ha de terreno y la estructura definida de calles, plazas, patios y manzanas de casas perfectamente articuladas, elevan el concepto de poblado a la categoría de ciudad. Los restos conservados de estructuras arquitectónicas presentan zócalos de piedra irregular, alzados de adobe o tapial, empleo de cal para el revestimiento de los muros interiores y en algunos casos se hace visible la impronta de la ventana, la puerta o el poste que sostenía el segundo piso de estos edificios.

Es un poblado de vida corta, uno de los pocos excavados en Andalucía, de Baja Época Ibérica. Datado en torno al siglo II ane, fue abandonado tras una violenta destrucción, en torno al 140 ane, en la que fue incendiado, sus habitantes masacrados y expulsados para nunca más volver, relacionada muy probablemente con las Guerras Lusitanas que mantuvo el cabecilla Viriato contra los romanos. 






Desayuno molinero


Es la comida que se celebraba en el cambio de turno de los antiguos molinos de aceite andaluces. Originalmente constaba de pan tostado, que se tostaba directamente en la candela que se usaba para calentar el agua del molino, aceite de oliva virgen extra que goteaba directamente de los capachos que estaban siendo prensados y aceitunas partidas y aliñadas. En días especiales los molineros traían de sus casas naranjas, tomates, carnes adobadas (chacinas) y bacalao.
En la actualidad se han incorporado nuevos y sabrosos productos como el jamón ibérico,  el pan candeal o mollete con pulpa de tomate triturado, el zumo de naranja, el café con leche, el membrillo, el queso...




Bibliografía

  • OIKOS, Cuadernos Monográficos del Ecomuseo del Rio Caicena, nº 2 (2010) "Un drama en tres actos. Dos milenios de ocupación humana en el Cerro de la Cruz (Almedinilla, Córdoba) Muñiz Jaen, I. Quesada Sanz, F. (Eds)

divendres, 22 de juny de 2018

COCA D'ALBERCOCS

La coca d'albercocs és un pastís tradicional de la rebosteria mallorquina d'estiu, encara que es pot fer tot l'any si substitueixes la fruita fresca per la confitada.
Es fa amb saïm, farina fluixa i patata. Hi ha una versió amb sobrassada o amb cireres.

Recepta del llibre: "Els millors plats de la cuina popular de Mallorca"  d'Antoni Tugores i 
M. Antònia Sureda Vallespir (Lleonard Muntaner Ed.)

Coca d'albercocs

Ingredients:
  • 375 grs de farina fluixa
  • 3 ous
  • 130 grs de saïm
  • 300 grs de patata bullida amb pell
  • 20 grs de llevat de forner
  • 200 grs de sucre i una mica més per sobre la coca
  • 30 ml d'OOVE
  • 60 ml d'aigua tèbia
  • Albercocs (12-15)
  • Sucre glaç per a decorar
Preparació:
  1. Barregeu el sucre i el saïm a temperatura ambient.
  2. Dissoleu el llevat dins l'aigua tèbia i ho afegiu.
  3. Incorporeu els ous d'un en un sense deixar de remenar.
  4. Tireu-hi l'oli i la patata pelada i aixafada, seguiu remeneant fins que quedi tot ben mesclat.
  5. Aneu afegint la farina, molt a poc a poc, veureu que la massa fa bombolletes, llavors la tapeu amb un drap net i espereu que dobli el volum.
  6. Torneu a pastar la massa.
  7. Introduiu-la en una safata de forn baixeta, torneu-la a tapar i espereu que torni a doblar el seu volum.
  8. Mentrestant enceneu el forn a 200º, peleu els albercocs, talleu-los en 2 i els col·loqueu sense el pinyol cara amunt per sobre la massa, espolvareu amb el sucre.
  9. Ho poseu al forn i baixeu la temperatura a 180º. Ha de coure uns 30-35 minuts.
  10. Decoreu amb sucre glaç.


dimarts, 19 de juny de 2018

FLAMENQUÍN-GALA DOP PRIEGO DE CÓRDOBA


La Denominación de Origen Protegida de Priego de Córdoba ha celebrado este año en su XXI edición una Gran Gala, en un nuevo formato, para premiar la Calidad de los Aceites de Oliva Virgen Extra de la #DopPriegodeCordoba.



La Gala que tuvo lugar en el Teatro Victoria de la localidad de Priego de Córdoba, empezó con la proyección del nuevo y emotivo vídeo promocional "Tenemos una historia que contarte" en el que se refleja, a partir de las historias de varios personajes, el gran trabajo diario que existe detrás de la entidad prieguense.

Después de la presentación del vídeo que emocionó a grandes y pequeños, intervinieron diferentes representantes institucionales como el alcalde de Priego de Córdoba, Sr. José Manuel Mármol, el Presidente de la DOP Priego de Córdoba, D. Francisco Serrano y el Consejero de Agricultura, Pesca y Desarrollo Rural de la Junta de Andalucía, Sr. Rodrigo Sánchez Haro. 
Al acto también acudieron los diferentes alcaldes de los municipios pertenecientes al Consejo Regulador: el alcalde de Almedinilla, D. Jaime Castillo, la alcaldesa de Fuente Tójar, Dª Mari Fe Muñoz, el de Carcabuey, Sr. Juan Miguel Sánchez, el alcalde de Castil de Campos, D. Justo Antonio Muñoz entre otras muchas autoridades.

En la Gala se hizo entrega del Premio Picudo 2017 a Mikel López Iturriaga, el comidista, por su labor periodística en defensa de la dieta mediterránea y en particular del aceite de oliva virgen extra. Mikel destacó que el AOVE es un producto único y todo el equipo que trabaja  bajo el nombre del blog, apuesta por dar a conocer a sus lectores los múltiples beneficios saludables de su uso.



Acto seguido, conocimos de la mano de la  sra. notaria Paulina Fernández Valverde, el nombre de las empresas premiadas. La Medalla de Oro de los Premios a la Calidad de la Denominación de Origen Priego de Córdoba de la campaña 2016-2017 fue concedida a las Almazaras de la Subbética con la firma “Parqueoliva Serie Oro”.
El primer premio se entregó a la empresa Almazara de Muela, con su firma “Venta del Barón”. El segundo premio ha recaido en la Olivarera: La Purísima, con su firma “El Empiedro”. El tercer premio para la empresa Marín Serrano El Lagar con su firma, “Oleosubbética”. Y ya para terminar los dos finalistas: la empresa Aceites Fuente Grande, con su firma “Molino de Leoncio Gómez” y el Aceite Aroden Hispania, con su firma “Cladivm”.

Finaliza el acto con el recital Lirico “A la Fuente del Olivo”, a cargo del periodista Luis del Olmo, Carmen Serrano (soprano) Luis Santana (barítono) y Antonio López (piano).



Posteriormente se celebró un magnífico cóctel donde pudimos degustar algunos de los platos típicos de la gastronomía cordobesa y compartir con todos los invitados sus proyectos en torno al AOVE de la DOP Priego de Córdoba.

Y ahora os preparo un plato, recientemente descubierto, del recetario tradicional con Aceite de Oliva Virgen Extra de la #DopPriegodeCordoba: "entre olivares"


Flamenquín


Ingredientes:
  • 4 filetes dobles de lomo de cerdo muy finos (libritos)
  • 100 grs de jamón 
  • 1 diente de ajo
  • Perejil
  • Pan rallado
  • Huevo
  • Harina
  • Sal y pimienta
  • AOVE Priego de Córdoba
Elaboración:
  1. Los filetes de lomo tienen que quedar finísimos, si es preciso los podéis afinar con un mazo. Salpimentarlos.
  2. Picar el jamón, el ajo y el perejil y mezclarlo en un bol con un huevo. Rellenar los filetes con estos ingredientes y enrollarlos sobre sí mismos a modo de cilindro.
  3. Empanar a la inglesa los flamenquines (harina, huevo y pan rallado en este orden) y freír en abundante AOVE hasta que queden doraditos por fuera.
  4. El relleno puede ser sólo con una tira de jamón.
  5. Se puede añadir pimiento asado (escalivado), espárragos, queso...cualquier ingrediente siempre que esté cocinado.


divendres, 8 de juny de 2018

SARDINES AMB TOMÀQUET-LA CUINA DE VILANOVA-IV NIT DE LA GASTRONOMIA DE VILANOVA I LA GELTRÚ


El nucli originari de la vila de Vilanova i la Geltrú és el barri de la Geltrú, topònim que deriva del nom de Guisaltrud, del germànic Wisaltrud, però ens diu una llegenda que Vilanova de Cubelles o Vilanova prop de Cubelles, va ser fundada com a resposta dels mals usos que feia un senyor feudal des de la seva residència de la Geltrú, el que va provocar que molts geltrunencs fugissin i s'instal.lessin molt a la vora del mar...

El segle XIX és el segle dels grans canvis en alimentació, per una banda millora l'agricultura que amb la generalització dels aliments vinguts de les amèriques, com per exemple la patata, gran part de la població deixa de passar gana. Els avenços científics contribueixen a l'aparició d'una incipient indústria alimentària, s'inventen nous procediments de conservació, com les conserves, es refrigera la llet, es fabriquen galetes i xocolates, etc.
En aquest segle apareixen i proliferen els restaurants, les fondes i els hotels que donen cabuda a nous clients, als que s'han enriquit força depresa amb pròspers negocis i també a tota una nova classe obrera que no té tant de temps per a cuinar.
La millora dels transports i aquesta nova classe de nou rics facilita un nou fenòmen que propicia l'aparició d'una nova restauració: la dedicada al turisme.

La comarca del Garraf propera al sud, però molt aillada de la Catalunya més rica, la del nord, pel massís del Garraf i la serralada litoral, disfrutava d'una cuina de subsistència molt senzilla, només millorada per algun producte autòcton com els espigalls o els cargolins. Amb la construcció de la carretera de les costes (1880) i l'arribada del ferrocarril (1881), poc a poc la comarca s'obre a noves influències gastronòmiques, tant de les famílies benestants que estiuejan a Sitges i Vilanova, com la dels obrers que  venen atrets per la implantació de les primeres indústries a la zona.

La construcció del port, el tercer més important de Catalunya en quant a pesca es refereix, després del de Palamós i Sant Feliu de Guixols, incrementa l'activitat pesquera i potencia una cuina marinera (ranxos, arrossos mariners, suquets, sarsueles, musclos, gambeta i peix fregit) que atrau visitants i turistes d'arreu i afavoreix els desplaçament de les cases de menjar cap a la zona de la platja. 
Amb la massificació del turisme i la generalització de les segones residències, s'incorpora també la cuina de pagès que té com a protagonista, l'escudella i el xató a l'hivern i les amanides, a l'estiu. El conill, el xai i el pollastre que es convertirà en gall, amb el temps, són les carns estrella.

Enguany la IV Nit de la Gastronomia de Vilanova i la Geltrú, ha celebrat els quaranta anys del Gremi d'Hostaleria de la població que va néixer amb un objectiu essencial i clar: promocionar el turisme de qualitat, la gastronomia i el teixit associatiu de la ciutat en benefici del bon desenvolupament de Vilanova i la comarca del Garraf.

La Nit de la Gastronomia en la seva quarta edició, ha tingut com a protagonistes, els peixos més assequibles i coneguts per a tothom: sardines, seitons, maires, sípia i pop, així com els espigalls tan representatius de la comarca.

Set establiments s'han encarregat de transformar aquests productes senzills en plats rics en imaginació, bons, boníssims i plens d'il·lusió. Us en deixo les fotos🔻














I per amanir el post 🔻


Sardines amb tomàquet


Ingredients:
  • Unes quantes sardines ben netes
  • 1 pebrot vermell
  • 1 all
  • 1 culleradeta pimentó dolç
  • 1 culleradeta de pimentó picant
  • 250 grs de tomàquet sense pell ni llavors
  • OOVE i sal
Preparació:
  1. Talleu el pebrot i fregiu-lo en oli d'oliva.
  2. Afegiu l'all picat. 
  3. Retireu-ho i en aquest oli fregiu les sardines ben enfarinades. Reserveu.
  4. En un pot afegiu el pebrot i l'all, tireu-hi els 2 pimentons i tot seguit perquè no es cremin, afegiu el tomàquet i esperar que perdin tota l'aigua.
  5. Tritureu en un vas i passeu-ho per un sedàs. Rectifiqueu de sal.
  6. Afegiu les sardines, que facin xup-xup un minut i serviu.


dilluns, 28 de maig de 2018

ARRÒS DE RAP I LLAGOSTINS


Ingredients:
  • 320 grs d'arròs bomba #molíderafelet
  • 4 talls de rap
  • 8 llagostins
  • 1 sípia
  • Un bon grapat d'escopinyes ben netes ( vigileu que no portin sorra)
  • 1 pebrot vermell Ramiro
  • 3 tomàquets de ramellet
  • 3 o 4 alls
  • Julivert picat
  • Un bon raig de brandi o whisky
  • Oli d'oliva, sal i aigua
Preparació:
  1. Feu un bon sofregit: a) Marqueu el rap pels dos costats a la paellera i decanteu-lo, en aquets mateix oli fregiu lleugerament els llagostins i també els reserveu. Talleu la sípia ben petita (si us agrada guardeu la salsa per afegir-la) i sofregiu-la amb una mica de sal directament a la paellera on heu fregit el rap i els llagostins. b) Peleu el pebrot vermell cru amb un pelador, o bé escaliveu-lo i un cop tallat, afegiu-lo a la paellera on és la sípia. c) Piqueu un parell d'alls, li podeu treure el gèrmen, i els tireu a la paellera, els hi doneu un parell de voltes perquè desprenguin l'aroma i tot seguit-així no es cremen-afegiu el tomàquet pelat, sense llavors i tallat molt petit. Deixeu que evapori tota l'aigua. d) Quan tot el sofregit agafi textura de melmelada, tireu-hi el brandi, a mi m'agrada amb whisky, i que evapori l'alcohol.
  2. Afegiu l'arròs, li doneu unes voltes i el cobriu d'aigua, podeu posar fumet o un brou de peix, però jo hi poso aigua, queda més el gust del rap i els llagostins. Ho coeu uns 15 minuts.
  3. Obriu les escopinyes en un pot amb una mica d'oli d'oliva, sal i una punteta de pebre negre i les afegiu a l'arròs quan faltin uns sis minuts per tancar el foc.
  4. Quan faltin uns 5 minuts afegiu el rap i els llagostins.
  5. Feu una picada amb all i julivert i ho tireu per sobre l'arròs. Apagueu el foc i que reposi un parell de minuts.
Bon profit!

dilluns, 7 de maig de 2018

LA FIRA DE SANT ISIDRE DE VILADECANS-JAM-CREMA DE CARBASSA


Arriba la primavera i amb ella la 48a Fira de Sant Isidre a la població de Viladecans que enguany se celebra els diés 12 i 13 de maig.
La primera  edició d'aquesta fira, en honor al patró de la pagesia va tenir lloc l'any 1970 i va començar com una exposició de productes del camp i maquinària agrícola. Poc a poc, la fira ha anat incorporant els nous sectors econòmics i socials de la ciutat, encara que mai ha perdut els seus orígens arrelats a l'agricultura local.

La carbassa i el tomàquet en són els protagonistes, així com els horts urbans que a partir del primer trimestre del 2019 comptarà amb 40 d'aquests nous espais a la localitat. Apropa't a l'estand de l'Ajuntament que t'ajudaran a construir-te'n un de cassolà al teu balcó.





El recinte firal de Cúbic a la Pl. de la Mediterrània, esdevé l'escenari on es consolida aquest any la cita. A l'interior hi trobareu el Concurs Exposició de Fruits del Camp, organitzat per la Cooperativa Agrícola, i l'Espai gastronòmic amb tastos i tallers diversos.
A l'exterior, al Mercat de la Cooperativa, hi trobareu tot el producte local i a la zona de Restauració una oferta d'allò més atractiva per a fer un mos i l'insubstituible Esmorzar de Pagès a un preu popular. L'Espai de Cuina li dóna un més gran protagonisme a la cuina en directe del producte de proximitat amb l'estreta col·laboració del Gremi d'Hostaleria i la Cooperativa Agrícola. Cuiners de Viladecans i el col·lectiu comarcal CUBAT seran els encarregats d'oferir diverses receptes senzilles i saludables on el tomàquet i la carbassa seran els protagonistes.





Nosaltres hem participat aquest dissabte a la JAM Session que reuneix per cinqué any cosnsecutiu, cuiners, bloguers i companys de la premsa, com a acte previ de presentació a la fira. Hem rebut la visita d'autoritats de la ciutat que s'han afegit a la sessió de cuina que enguany ha tingut lloc a l'exterior del Mercat de la Pl. Europa, encarregats de proporcionar-nos el producte fresc que hem cuinat entre tots.



Cuinant a la JAM session amb la Silvia de Chupchupchup i la regidora de Comerç i Turisme, Carmen Gimeno.



Crema de carbassa amb pernil i llavors


Ingredients:
  • 500 grs de carbassa neta
  • 1 porro (la part blanca)
  • Aigua o brou vegetal
  • Virutes de pernil
  • Llavors diverses (pipes, sèsam, pipes de carbassa, etc)
  • OOVE, sal i pebre blanc
  • 1 copa de vi blanc
  • 2 cullerades soperes de mantega
Preparació:
  1. Sofregim el porro tallat molt finet en una cassola amb oli d'oliva. Desglacem amb el vi blanc.
  2. Afegim la carbassa tallada a daus d'1cm aprox i l'enrossim. Cobrim escasament d'aigua o brou vegetal i ho fem bullir uns 20 minuts o fins que la carbassa estigui toveta.
  3. Rectifiquem de sal i pebre, triturem i passem per un sedàs.
  4. Mentrestant en una paella, escalfem la mantega que es torri una mica, vigilant que no es cremi, fins que desprengui olor a avellana i la incorporem a la crema remenant suaument.
  5. Decorem amb el pernil i les llavors.



Ens hi trobem!




divendres, 4 de maig de 2018

ESTOFAT DE VEDELLA-LA CUINA DELS TAPERS

Els Tapers, el col·lectiu més gurmet de la Costa Brava, com diu el gastrònom, Jaume Fàbrega al seu llibre "La cuina més exquisida de la Costa Brava" i que avui us presento i en faig una recepta, van crear o preparar, els plats més sorprenents de la cuina catalana.

Peixopalo amb patates o cigrons, el niu, pollastre amb tripa de bacallà o llagosta, guisats de vedella... són només alguns dels plats més significatius d'aquests obrers "aristòcrates" que amb la gran crisi de la indústria tapera, degut a la 1a Guerra Mundial, també van passar gana i es van haver d'adequar als temps i crear una cuina més pobra però igual de digna.

L'estofat de vedella és un plat urbà, que adquireix protagonisme en època barroca, malgrat la nostra cuina, com diu Josep Pla, és una cuina "sense carn". Apareix en els receptaris medievals com vedella amb sosenga (Llibre de Sent Soví) i més tard com vedella ofegada a "La cuynera catalana" (1835). Avui reproduim aquí una recepta dels tapers de Cassà de la Selva, en concret del gran cuiner Colau Pobre.


Estofat de vedella

Ingredients: 
  • 1 kg de carn de vedella per estofar (falda o cuixa)
  • 1 ceba grossa 
  • 2 o 3 grans d'all
  • 2 fulles de llorer
  • 1 copa de vi ranci o blanc
  • Sal i pebre
  • Oli d'oliva o llard
  • Aigua o brou
  • 1 kg de patates
  • 1 pastanaga (opcional)
  • Julivert
Preparació:
  1. Sofregiu la carn tallada a daus en una cassola amb oli o llard.
  2. Afegiu-hi els alls amb la pell, el llorer i tot seguit la ceba trinxada.
  3. Hi tireu el vi i que evapori una mica.
  4. Cobriu amb aigua o brou, tapeu bé i que cogui una hora ben bona o una mica més. Ho podeu posar al forn a 130º un parell d'hores, la ventatge és que no s'enganxa gens.
  5. Quan faltin 20 minuts afegiu les patates i si en poseu, també la pastanaga a rodelles.
  6. Tasteu de sal i pebre, decoreu amb una mica de julivert picat i deixeu reposar una estona.