divendres, 22 de juny de 2018

COCA D'ALBERCOCS

La coca d'albercocs és un pastís tradicional de la rebosteria mallorquina d'estiu, encara que es pot fer tot l'any si substitueixes la fruita fresca per la confitada.
Es fa amb saïm, farina fluixa i patata. Hi ha una versió amb sobrassada o amb cireres.

Recepta del llibre: "Els millors plats de la cuina popular de Mallorca"  d'Antoni Tugores i 
M. Antònia Sureda Vallespir (Lleonard Muntaner Ed.)

Coca d'albercocs

Ingredients:
  • 375 grs de farina fluixa
  • 3 ous
  • 130 grs de saïm
  • 300 grs de patata bullida amb pell
  • 20 grs de llevat de forner
  • 200 grs de sucre i una mica més per sobre la coca
  • 30 ml d'OOVE
  • 60 ml d'aigua tèbia
  • Albercocs (12-15)
  • Sucre glaç per a decorar
Preparació:
  1. Barregeu el sucre i el saïm a temperatura ambient.
  2. Dissoleu el llevat dins l'aigua tèbia i ho afegiu.
  3. Incorporeu els ous d'un en un sense deixar de remenar.
  4. Tireu-hi l'oli i la patata pelada i aixafada, seguiu remeneant fins que quedi tot ben mesclat.
  5. Aneu afegint la farina, molt a poc a poc, veureu que la massa fa bombolletes, llavors la tapeu amb un drap net i espereu que dobli el volum.
  6. Torneu a pastar la massa.
  7. Introduiu-la en una safata de forn baixeta, torneu-la a tapar i espereu que torni a doblar el seu volum.
  8. Mentrestant enceneu el forn a 200º, peleu els albercocs, talleu-los en 2 i els col·loqueu sense el pinyol cara amunt per sobre la massa, espolvareu amb el sucre.
  9. Ho poseu al forn i baixeu la temperatura a 180º. Ha de coure uns 30-35 minuts.
  10. decoreu amb sucre glaç.


dimarts, 19 de juny de 2018

FLAMENQUÍN-GALA DOP PRIEGO DE CÓRDOBA


La Denominación de Origen Protegida de Priego de Córdoba ha celebrado este año en su XXI edición una Gran Gala, en un nuevo formato, para premiar la Calidad de los Aceites de Oliva Virgen Extra de la #DopPriegodeCordoba.



La Gala que tuvo lugar en el Teatro Victoria de la localidad de Priego de Córdoba, empezó con la proyección del nuevo y emotivo vídeo promocional "Tenemos una historia que contarte" en el que se refleja, a partir de las historias de varios personajes, el gran trabajo diario que existe detrás de la entidad prieguense.

Después de la presentación del vídeo que emocionó a grandes y pequeños, intervinieron diferentes representantes institucionales como el alcalde de Priego de Córdoba, Sr. José Manuel Mármol, el Presidente de la DOP Priego de Córdoba, D. Francisco Serrano y el Consejero de Agricultura, Pesca y Desarrollo Rural de la Junta de Andalucía, Sr. Rodrigo Sánchez Haro. 
Al acto también acudieron los diferentes alcaldes de los municipios pertenecientes al Consejo Regulador: el alcalde de Almedinilla, D. Jaime Castillo, la alcaldesa de Fuente Tójar, Dª Mari Fe Muñoz, el de Carcabuey, Sr. Juan Miguel Sánchez, el alcalde de Castil de Campos, D. Justo Antonio Muñoz entre otras muchas autoridades.

En la Gala se hizo entrega del Premio Picudo 2017 a Mikel López Iturriaga, el comidista, por su labor periodística en defensa de la dieta mediterránea y en particular del aceite de oliva virgen extra. Mikel destacó que el AOVE es un producto único y todo el equipo que trabaja  bajo el nombre del blog, apuesta por dar a conocer a sus lectores los múltiples beneficios saludables de su uso.



Acto seguido, conocimos de la mano de la  sra. notaria Paulina Fernández Valverde, el nombre de las empresas premiadas. La Medalla de Oro de los Premios a la Calidad de la Denominación de Origen Priego de Córdoba de la campaña 2016-2017 fue concedida a las Almazaras de la Subbética con la firma “Parqueoliva Serie Oro”.
El primer premio se entregó a la empresa Almazara de Muela, con su firma “Venta del Barón”. El segundo premio ha recaido en la Olivarera: La Purísima, con su firma “El Empiedro”. El tercer premio para la empresa Marín Serrano El Lagar con su firma, “Oleosubbética”. Y ya para terminar los dos finalistas: la empresa Aceites Fuente Grande, con su firma “Molino de Leoncio Gómez” y el Aceite Aroden Hispania, con su firma “Cladivm”.

Finaliza el acto con el recital Lirico “A la Fuente del Olivo”, a cargo del periodista Luis del Olmo, Carmen Serrano (soprano) Luis Santana (barítono) y Antonio López (piano).



Posteriormente se celebró un magnífico cóctel donde pudimos degustar algunos de los platos típicos de la gastronomía cordobesa y compartir con todos los invitados sus proyectos en torno al AOVE de la DOP Priego de Córdoba.

Y ahora os preparo un plato, recientemente descubierto, del recetario tradicional con Aceite de Oliva Virgen Extra de la #DopPriegodeCordoba: "entre olivares"


Flamenquín


Ingredientes:
  • 4 filetes dobles de lomo de cerdo muy finos (libritos)
  • 100 grs de jamón
  • 1 diente de ajo
  • Perejil
  • Pan rallado
  • Huevo
  • Harina
  • Sal y pimienta
  • AOVE Priego de Córdoba
Elaboración:
  1. Los filetes de lomo tienen que quedar finísimos, si es preciso los podéis afinar con un mazo. Salpimentarlos.
  2. Picar el jamón, el ajo y el perejil y mezclarlo en un bol con un huevo. Rellenar los filetes con estos ingredientes y enrollarlos sobre sí mismos a modo de cilindro.
  3. Empanar a la inglesa los flamenquines (harina, huevo y pan rallado en este orden) y freír en abundante AOVE hasta que queden doraditos por fuera.
  4. Se puede añadir pimiento asado (escalivado), espárragos, queso...cualquier ingrediente siempre que esté cocinado.


divendres, 8 de juny de 2018

SARDINES AMB TOMÀQUET-LA CUINA DE VILANOVA-IV NIT DE LA GASTRONOMIA DE VILANOVA I LA GELTRÚ


El nucli originari de la vila de Vilanova i la Geltrú és el barri de la Geltrú, topònim que deriva del nom de Guisaltrud, del germànic Wisaltrud, però ens diu una llegenda que Vilanova de Cubelles o Vilanova prop de Cubelles, va ser fundada com a resposta dels mals usos que feia un senyor feudal des de la seva residència de la Geltrú, el que va provocar que molts geltrunencs fugissin i s'instal.lessin molt a la vora del mar...

El segle XIX és el segle dels grans canvis en alimentació, per una banda millora l'agricultura que amb la generalització dels aliments vinguts de les amèriques, com per exemple la patata, gran part de la població deixa de passar gana. Els avenços científics contribueixen a l'aparició d'una incipient indústria alimentària, s'inventen nous procediments de conservació, com les conserves, es refrigera la llet, es fabriquen galetes i xocolates, etc.
En aquest segle apareixen i proliferen els restaurants, les fondes i els hotels que donen cabuda a nous clients, als que s'han enriquit força depresa amb pròspers negocis i també a tota una nova classe obrera que no té tant de temps per a cuinar.
La millora dels transports i aquesta nova classe de nou rics facilita un nou fenòmen que propicia l'aparició d'una nova restauració: la dedicada al turisme.

La comarca del Garraf propera al sud, però molt aillada de la Catalunya més rica, la del nord, pel massís del Garraf i la serralada litoral, disfrutava d'una cuina de subsistència molt senzilla, només millorada per algun producte autòcton com els espigalls o els cargolins. Amb la construcció de la carretera de les costes (1880) i l'arribada del ferrocarril (1881), poc a poc la comarca s'obre a noves influències gastronòmiques, tant de les famílies benestants que estiuejan a Sitges i Vilanova, com la dels obrers que  venen atrets per la implantació de les primeres indústries a la zona.

La construcció del port, el tercer més important de Catalunya en quant a pesca es refereix, després del de Palamós i Sant Feliu de Guixols, incrementa l'activitat pesquera i potencia una cuina marinera (ranxos, arrossos mariners, suquets, sarsueles, musclos, gambeta i peix fregit) que atrau visitants i turistes d'arreu i afavoreix els desplaçament de les cases de menjar cap a la zona de la platja. 
Amb la massificació del turisme i la generalització de les segones residències, s'incorpora també la cuina de pagès que té com a protagonista, l'escudella i el xató a l'hivern i les amanides, a l'estiu. El conill, el xai i el pollastre que es convertirà en gall, amb el temps, són les carns estrella.

Enguany la IV Nit de la Gastronomia de Vilanova i la Geltrú, ha celebrat els quaranta anys del Gremi d'Hostaleria de la població que va néixer amb un objectiu essencial i clar: promocionar el turisme de qualitat, la gastronomia i el teixit associatiu de la ciutat en benefici del bon desenvolupament de Vilanova i la comarca del Garraf.

La Nit de la Gastronomia en la seva quarta edició, ha tingut com a protagonistes, els peixos més assequibles i coneguts per a tothom: sardines, seitons, maires, sípia i pop, així com els espigalls tan representatius de la comarca.

Set establiments s'han encarregat de transformar aquests productes senzills en plats rics en imaginació, bons, boníssims i plens d'il·lusió. Us en deixo les fotos🔻














I per amanir el post 🔻


Sardines amb tomàquet


Ingredients:
  • Unes quantes sardines ben netes
  • 1 pebrot vermell
  • 1 all
  • 1 culleradeta pimentó dolç
  • 1 culleradeta de pimentó picant
  • 250 grs de tomàquet sense pell ni llavors
  • OOVE i sal
Preparació:
  1. Talleu el pebrot i fregiu-lo en oli d'oliva.
  2. Afegiu l'all picat. 
  3. Retireu-ho i en aquest oli fregiu les sardines ben enfarinades. Reserveu.
  4. En un pot afegiu el pebrot i l'all, tireu-hi els 2 pimentons i tot seguit perquè no es cremin, afegiu el tomàquet i esperar que perdin tota l'aigua.
  5. Tritureu en un vas i passeu-ho per un sedàs. Rectifiqueu de sal.
  6. Afegiu les sardines, que facin xup-xup un minut i serviu.


dilluns, 28 de maig de 2018

ARRÒS DE RAP I LLAGOSTINS


Ingredients:
  • 320 grs d'arròs bomba #molíderafelet
  • 4 talls de rap
  • 8 llagostins
  • 1 sípia
  • Un bon grapat d'escopinyes ben netes ( vigileu que no portin sorra)
  • 1 pebrot vermell Ramiro
  • 3 tomàquets de ramellet
  • 3 o 4 alls
  • Julivert picat
  • Un bon raig de brandi o whisky
  • Oli d'oliva, sal i aigua
Preparació:
  1. Feu un bon sofregit: a) Marqueu el rap pels dos costats a la paellera i decanteu-lo, en aquets mateix oli fregiu lleugerament els llagostins i també els reserveu. Talleu la sípia ben petita (si us agrada guardeu la salsa per afegir-la) i sofregiu-la amb una mica de sal directament a la paellera on heu fregit el rap i els llagostins. b) Peleu el pebrot vermell cru amb un pelador, o bé escaliveu-lo i un cop tallat, afegiu-lo a la paellera on és la sípia. c) Piqueu un parell d'alls, li podeu treure el gèrmen, i els tireu a la paellera, els hi doneu un parell de voltes perquè desprenguin l'aroma i tot seguit-així no es cremen-afegiu el tomàquet pelat, sense llavors i tallat molt petit. Deixeu que evapori tota l'aigua. d) Quan tot el sofregit agafi textura de melmelada, tireu-hi el brandi, a mi m'agrada amb whisky, i que evapori l'alcohol.
  2. Afegiu l'arròs, li doneu unes voltes i el cobriu d'aigua, podeu posar fumet o un brou de peix, però jo hi poso aigua, queda més el gust del rap i els llagostins. Ho coeu uns 15 minuts.
  3. Obriu les escopinyes en un pot amb una mica d'oli d'oliva, sal i una punteta de pebre negre i les afegiu a l'arròs quan faltin uns sis minuts per tancar el foc.
  4. Quan faltin uns 5 minuts afegiu el rap i els llagostins.
  5. Feu una picada amb all i julivert i ho tireu per sobre l'arròs. Apagueu el foc i que reposi un parell de minuts.
Bon profit!

dilluns, 7 de maig de 2018

LA FIRA DE SANT ISIDRE DE VILADECANS-JAM-CREMA DE CARBASSA


Arriba la primavera i amb ella la 48a Fira de Sant Isidre a la població de Viladecans que enguany se celebra els diés 12 i 13 de maig.
La primera  edició d'aquesta fira, en honor al patró de la pagesia va tenir lloc l'any 1970 i va començar com una exposició de productes del camp i maquinària agrícola. Poc a poc, la fira ha anat incorporant els nous sectors econòmics i socials de la ciutat, encara que mai ha perdut els seus orígens arrelats a l'agricultura local.

La carbassa i el tomàquet en són els protagonistes, així com els horts urbans que a partir del primer trimestre del 2019 comptarà amb 40 d'aquests nous espais a la localitat. Apropa't a l'estand de l'Ajuntament que t'ajudaran a construir-te'n un de cassolà al teu balcó.





El recinte firal de Cúbic a la Pl. de la Mediterrània, esdevé l'escenari on es consolida aquest any la cita. A l'interior hi trobareu el Concurs Exposició de Fruits del Camp, organitzat per la Cooperativa Agrícola, i l'Espai gastronòmic amb tastos i tallers diversos.
A l'exterior, al Mercat de la Cooperativa, hi trobareu tot el producte local i a la zona de Restauració una oferta d'allò més atractiva per a fer un mos i l'insubstituible Esmorzar de Pagès a un preu popular. L'Espai de Cuina li dóna un més gran protagonisme a la cuina en directe del producte de proximitat amb l'estreta col·laboració del Gremi d'Hostaleria i la Cooperativa Agrícola. Cuiners de Viladecans i el col·lectiu comarcal CUBAT seran els encarregats d'oferir diverses receptes senzilles i saludables on el tomàquet i la carbassa seran els protagonistes.





Nosaltres hem participat aquest dissabte a la JAM Session que reuneix per cinqué any cosnsecutiu, cuiners, bloguers i companys de la premsa, com a acte previ de presentació a la fira. Hem rebut la visita d'autoritats de la ciutat que s'han afegit a la sessió de cuina que enguany ha tingut lloc a l'exterior del Mercat de la Pl. Europa, encarregats de proporcionar-nos el producte fresc que hem cuinat entre tots.



Cuinant a la JAM session amb la Silvia de Chupchupchup i la regidora de Comerç i Turisme, Carmen Gimeno.



Crema de carbassa amb pernil i llavors


Ingredients:
  • 500 grs de carbassa neta
  • 1 porro (la part blanca)
  • Aigua o brou vegetal
  • Virutes de pernil
  • Llavors diverses (pipes, sèsam, pipes de carbassa, etc)
  • OOVE, sal i pebre blanc
  • 1 copa de vi blanc
  • 2 cullerades soperes de mantega
Preparació:
  1. Sofregim el porro tallat molt finet en una cassola amb oli d'oliva. Desglacem amb el vi blanc.
  2. Afegim la carbassa tallada a daus d'1cm aprox i l'enrossim. Cobrim escasament d'aigua o brou vegetal i ho fem bullir uns 20 minuts o fins que la carbassa estigui toveta.
  3. Rectifiquem de sal i pebre, triturem i passem per un sedàs.
  4. Mentrestant en una paella, escalfem la mantega que es torri una mica, vigilant que no es cremi, fins que desprengui olor a avellana i la incorporem a la crema remenant suaument.
  5. Decorem amb el pernil i les llavors.



Ens hi trobem!




divendres, 4 de maig de 2018

ESTOFAT DE VEDELLA-LA CUINA DELS TAPERS

Els Tapers, el col·lectiu més gurmet de la Costa Brava, com diu el gastrònom, Jaume Fàbrega al seu llibre "La cuina més exquisida de la Costa Brava" i que avui us presento i en faig una recepta, van crear o preparar, els plats més sorprenents de la cuina catalana.

Peixopalo amb patates o cigrons, el niu, pollastre amb tripa de bacallà o llagosta, guisats de vedella... són només alguns dels plats més significatius d'aquests obrers "aristòcrates" que amb la gran crisi de la indústria tapera, degut a la 1a Guerra Mundial, també van passar gana i es van haver d'adequar als temps i crear una cuina més pobra però igual de digna.

L'estofat de vedella és un plat urbà, que adquireix protagonisme en època barroca, malgrat la nostra cuina, com diu Josep Pla, és una cuina "sense carn". Apareix en els receptaris medievals com vedella amb sosenga (Llibre de Sent Soví) i més tard com vedella ofegada a "La cuynera catalana" (1835). Avui reproduim aquí una recepta dels tapers de Cassà de la Selva, en concret del gran cuiner Colau Pobre.


Estofat de vedella

Ingredients: 
  • 1 kg de carn de vedella per estofar (falda o cuixa)
  • 1 ceba grossa 
  • 2 o 3 grans d'all
  • 2 fulles de llorer
  • 1 copa de vi ranci o blanc
  • Sal i pebre
  • Oli d'oliva o llard
  • Aigua o brou
  • 1 kg de patates
  • 1 pastanaga (opcional)
  • Julivert
Preparació:
  1. Sofregiu la carn tallada a daus en una cassola amb oli o llard.
  2. Afegiu-hi els alls amb la pell, el llorer i tot seguit la ceba trinxada.
  3. Hi tireu el vi i que evapori una mica.
  4. Cobriu amb aigua o brou, tapeu bé i que cogui una hora ben bona o una mica més. Ho podeu posar al forn a 130º un parell d'hores, la ventatge és que no s'enganxa gens.
  5. Quan faltin 20 minuts afegiu les patates i si en poseu, també la pastanaga a rodelles.
  6. Tasteu de sal i pebre, decoreu amb una mica de julivert picat i deixeu reposar una estona.


dilluns, 30 d’abril de 2018

PICAILLO- TENEMOS UNA HISTORIA QUE CONTARTE-DOPRIEGO DE CÓRDOBA


Tenemos una historia que contarte, como la de Antonio...
Antonio pertenece a la tierra que lo vio nacer, y como ella, es fuerte y generoso. Sabe mucho de cómo cuidar el campo, y es que cada surco de su rostro es una marca de esfuerzo y sabiduría.
Ay, cómo disfruta de un buen hoyo con aceite debajo de un viejo olivo picudo, su compañero fiel desde hace tantos años...
Ama tanto su tierra que, año tras año, sigue mimando su producción. Aunque lo de varear, ya es cosa de sus hijos y nietos.

Como la de Luís...
Luís nació en una familia olivarera, y desde joven tuvo claro que quería seguir con la tradición, con el firme convencimiento de hacer las cosas cada vez mejor. sabe que ahora las cosas han cambiado y debe cuidar minuciosamente de todo el proceso de elaboración para obtener el mejor aceite de oliva virgen extra.
Conoce al dedillo el Parque Natural de las Sierras Subbéticas y es un defensor a ultranza de su buena conservación porque sabe lo importante que es el origen y que solo en un entorno único se puede elaborar un AOVE tan especial.
La recompensa a su esfuerzo se refleja en que sus vírgenes extra son los zumos más premiados a nivel mundial, año tras año.

Como la de Carmen...
Muchas veces tachan a Carmen de exigente y rigurosa. Ella sabe que tiene que serlo, su función es supervisar y controlar que todos los vírgenes extra que examina y analiza tengan el origen garantizado, porque sólo así encuentra la excelencia que busca.
La entrega en su trabajo es indiscutible. Está en continua formación y comparte lo aprendido con los profesionales con los que trabaja a diario, para que, campaña tras campaña, los vírgenes extra de la comarca, se superen.
Además Carmen es creativa, divertida y espontánea y va a contagiarte toda la pasión por el aceite de oliva virgen extra que ella misma siente.

Una historia que nos devuelve al origen, donde todo empieza...
El predominio andaluz en la producción de aceite de oliva proviene de la época en que el Imperio Romano se establece en Hispania, pero fueron los fenicios, los grandes comerciantes de la antigüedad mediterránea los que introdujeron el cultivo de tan preciado árbol en las costas del sur de la Península Ibérica, la actual Andalucía, durante el S-XI ane.




La historia del arraigo y el amor por nuestra naturaleza...
Ubicada en el sureste de la provincia de Córdoba, a unos 100 kilómetros de la capital, Priego de Córdoba se encuentra localizada en pleno corazón de las Sierras Subbéticas, limitando con dos provincias, al este con Jaén y al sureste con Granada. 
Priego de Córdoba posee un clima mediterráneo de influencia atlántica, debido a la lejanía del litoral y favorecido por la escasa influencia marítima, en el que las precipitaciones se manifiestan de forma irregular en invierno y muy escasas en verano.
La Temperatura media anual suele ser elevada, en torno a los 19 °C, los inviernos son suaves aunque se presentan bajadas de temperaturas de forma brusca, llegando a alcanzar grados bajo cero lo que hace probable las precipitaciones en forma de nieve. Los veranos son muy calurosos y secos con temperaturas de hasta 44 °C.



Del esfuerzo y del saber hacer de nuestros agricultores...
El aceite se extrae de aceitunas maduras de entre seis y ocho meses que es cuando contienen su máxima cantidad de aceite lo que suele ocurrir hacia finales de otoño. Las aceitunas se someten a una primera presión con el objeto de extraer su zumo. La calidad del aceite depende sobretodo del procesado posterior, y se juzga por sus propiedades organolépticas y por su contenido en ácidos grasos libres.
Las aceitunas recolectadas mediante ordeño, vareo, vibración o recogida del suelo, se trasladan a una instalación que recibe el nombre de almazara, consta de tres zonas básicas: la nave de recepción, la zona de elaboración y la bodega.
Las aceitunas se limpian y criban, eliminando residuos como hojas, tallos, tierra o pequeñas piedras. El troje es el espacio divido por tabiques donde se guarda la aceituna en la almazara a la espera de ser molida.​
Es mejor procesar las aceitunas dentro de las 24 horas siguientes a su recogida para evitar que empeore su calidad y aumente su acidez (atrojado).
Con la Molienda se rompen las paredes de las células de los tejidos vegetales de la aceituna liberando el aceite que contienen. Tras la molienda tiene lugar el Batido, una separación entre sólidos y líquidos de la pasta obtenida. Antiguamente se realizaba en prensas hidráulicas con cilindros hechos de capachos de esparto, entre los cuales iba la pasta de aceituna molida previamente. 
El Almacenamiento del producto tiene lugar en el almacén o bodega. El material del que estén hechos los trujales o depósitos deben ser inertes como el acero inoxidable, por ejemplo,y dentro de ellos el aceite debe estar protegido de la luz y del aire.
La bodega debe mantenerse a una temperatura entre 15º y 18º para favorecer la maduración del aceite sin llegar a provocar la oxidación. También es necesario que la bodega tenga poca luz.




Una historia que ofrece un sinfín de aromas y sensaciones...
La Denominación de Origen Protegida Priego de Córdoba fue constituida en 1998. Las variedades utilizadas para la obtención del preciado zumo son: Picuda, Hojiblanca y Picual.

Picuda; Los olivos Picudos portan en su esencia la identidad de la tierra donde se cultivan. Son de color oscuro, follaje denso y muy difícil de recolectar por su resistencia al desprendimiento. Producen aceitunas gruesas de generoso rendimiento. Su cata nos adentra en un frutado verde-maduro de intensidad media, con notas de hierba, hoja y frutales como la manzana o el plátano. En boca, la entrada es dulce, con un amargo moderado y ligero picante. Es el condimento ideal para las ensaladas de todo tipo (verde, tomate-mozzarella, pasta), el toque maestro en las verduras a la plancha (espárragos, berenjenas, calabacines), pastas y pescados; en definitiva, de cualquier plato de nuestra deliciosa y saludable gastronomía mediterránea.

Hojiblanca o lucentina; La aceituna de los olivos hojiblancos es redondeada y de un calibre medio-alto en relación a otras variedades, como la arbequina y  la picual. Por esta razón, sus aceitunas, además de ser utilizadas para elaborar aceite, se usan como aceituna de mesa. De contenido medio en ácido oleico, es más resistente a la oxidación a altas temperaturas, por lo que es una variedad adecuada para freír y para usar en crudo. El aceite hojiblanca tiene generalmente un color verde dorado, aunque depende del estado de maduración del fruto en el momento de la molienda. Cuanto más verde sea la aceituna, más verde será el aceite que se obtenga.

Picual; Es una de la variedades más amargas, y si el aceite es joven, también es característico su picor. Es una variedad de aromas herbáceos, tales como hoja de oliva, hierba, higuera, tomate y tomatera. Es un aceite con cuerpo potente, su alto contenido en ácido oleico monoinsaturado y su bajo contenido en ácidos poliinsaturados hacen del aceite de oliva picual uno de los más estables a la oxidación y al enranciamiento, por eso es el más adecuado para utilizarlo en la cocina a alta temperatura, puesto que mantiene sus propiedades tras varios ciclos de frituras.



Tenemos una receta para tí...

Picaillo

Ingredientes:
  • 1kg de tomates de ensalada
  • 150 grs de cebolla
  • 100 grs de pimiento verde
  • 150 grs de pepino
  • 1 diente de ajo
  • Sal gruesa
  • Vinagre (opcional)
  • AOVE DOPriego de Córdoba
Elaboración:
  1. Pelar el ajo y machacarlo en un mortero con una pizca de sal y un trozo de pimiento verde, picado muy pequeño.
  2. Lavar el tomate y cortarlo en trozos regulares.
  3. Cortar la cebolla y el pimiento verde en trozos pequeños.
  4. Pelar el pepino y cortarlo en trozos regulares.
  5. Mezclar todos los ingredientes y aliñar con sal gruesa, vinagre (opcional) y abundante aceite de oliva virgen extra de la DO Priego de Córdoba.


dijous, 26 d’abril de 2018

ARRÒS BAHÍA MOLÍ DE RAFELET AMB ESCAMARLANS

Ingredients per a 4 persones:
  • 300 grs d'arròs Bahía Molí de Rafelet
  • 500 grs d'escamarlans
  • 1 sípia
  • Pel sofregit: 1 ceba de Figueres, mig pebrot verd de fregir, 2 alls, 3 tomàquets, un raig de brandi.
  • Pel fons de marisc: 1 cap de rap, un grapat de gambetes blanques o crancs o llagostinets, 1 pastanaga, mitja ceba, 1 all, 1 cullerada de tomàquet concentrat, mitja copa de vi blanc.
  • OOVE, safrà, sal
Preparació:
  1. Per a fer el fons de marisc: en una olla enrossiu els retalls de marisc i reserveu. en aquest mateix oli sofregiu la mirepoix (pastanaga i ceba tallades a daus d'1cm de costat). Afegiu l'all xafat i sofregiu-lo sense que es cremi. Desglaceu amb el vi blanc. Afegiu el tomàquet concentrat, el retalls de marisc i el cap del rap ben net. Descumeu, cobriu amb aigua i feu bullir uns 20 minuts.
  2. Per a fer el sofregit: Peleu els tomàquets i traieu-lis les llavors. Talleu tots els ingredients en brunoise (dauets d'1mm x 1mm) i ho podeu fregir tot junt o per separat, començant per la ceba. Quant sembli una melmelada afegiu el brandi i que evapori una mica l'alcohol.
  3. Fem l'arròs: En una cassola o una paellera fregiu la sípia ben neta i tallada petita i la reserveu. En aquest oli salteu els escamarlans i reserveu-los. Torneu la sípia a la cassola, afegiu el sofregit i remeneu. Afegiu l'arròs, remeneu-lo i tot seguit tireu-hi el fons  de marisc bullint (aprox 1 litre, si cal podeu afegir una miqueta més a mitja cocció, però sempre bullint). L'arròs ha de coure uns 15 minuts en total.
  4. Quan faltin uns 5 minuts per apagar el foc, afegiu els escamarlans.
  5. Torreu uns brins de safrà i afegiu-los amb una mica de brou, abans d'apagar el foc.
  6. Feu reposar l'arròs un parell de minuts i serviu.


dilluns, 23 d’abril de 2018

GALL NEGRE DEL PENEDÈS AL CURRI


Ingredients:
  • Un gall negre tallat a octaus
  • Dues cebes
  • Dos tomàquets
  • Una cullerada sopera de tomàquet concentrat
  • Sal i pebre negre
  • OOVE
  • Per a fer el brou: els retalls del gall negre; coll, pedrer, carcanada i ales. 1 ceba, 1 pastanaga, 4 o 5 grans de pebre negre, romaní i farigola.
  • Per a fer el curri: 5 claus d'olor, 1 cullerada de postre de mostassa negra en gra, 1 cullerada de postre de llavors d'anís, 10 fulles de curri assecades, 1 dau de gingebre fresc, 2 alls, 1/2 bitxo sense les llavors, 1/2 manat de coriandre fresc, 1 cullerada de postre de cúrcuma, 1/2 cullerada de postre de comí i un polzim de nou moscada.

Elaboració:
  1. Fem un brou amb els retalls del gall negre que prèviament blanquejarem i la guarnició aromàtica. ho fem bullir una hora llarga, no oblideu despumar. 
  2. Mentrestant fregim en una paella el gall negre en abundant oli d'oliva, el salpebrem i el reservem.
  3. En aquest mateix oli que colarem, però en una cassola de fang, sofregirem les cebes, els tomàquets i afegirem el tomàquet concentrat. 
  4. Incorporem a aquest sofregit, el gall negre i ho cobrim escassament amb brou. Ha de coure una bona estona a foc molt baix o el gall us quedarà cru.
  5. En un morter piquem tots els ingredients del curri, hi afegim un cullerot de brou i ho incorporem a la cassola. Pugem una mica el foc i ho courem tot junt uns 10 minuts.
  6. Aquest plat és molt més bo si reposa un dia a la nevera.

dijous, 1 de març de 2018

LLENGUADO A LA MEUNIÈRE-MONTSERRAT SEGUÍ

Com deia Jonathan Swift, l'autor de "els viatges de Gulliver" -El peix ha de nadar 3 vegades, al mar, en mantega i en un bon vi-

Avui preparem uns llenguados a la meunière, el llenguado igual que altres peixos plans com els galls, les bruixes, el turbot o les pelaies, són els més nobles dels peixos i molt fins al paladar i alhora fàcils de trobar al mercat i de cuinar. I els fem segons una recepta de la malaguanyada Montserrat Seguí pel repte proposat per la Cristina de Bufet de postres, a la meunière, és un mètode mundialment conegut que consisteix a arrebossar un peix amb farina, fregir-lo en abundant oli i servir-lo amb rapidesa ruixat amb mantega calenta. La farina fa una crosta daurada, però el peix queda tendre i sucós.

Llenguado a la meunière


Ingredients:
  • 4 llenguados sense la pell
  • 75 grs de mantega
  • El suc d'una llimona
  • Julivert
Preparació:
  1. Un cop els llenguados nets i sense pell, saleu-los, passeu-los lleugerament per llet i enfarineu-los.
  2. Fregiu-los bé en una paella amb oli abundant i calent. Decanteu-los.
  3. A la mateixa paella sense l'oli, posseu la mantega i coeu-la a la noisette*
  4. Regueu els llenguados amb el suc de la llimona i tireu-hi per sobre la mantega ben calenta.
  5. Espolvareu amb julivert picat i serviu.
  6. Ho podeu acompanyar amb xampinyons saltats, albergínies fregides a rodanxes o amb patates daurades, jo he preparat un Tabulé de cuscús i ara us en dono els ingredients; 2 tasses de cuscús que rehidratarem amb 3 tasses d'aigua bullint, que un cop fred barrejarem amb: 1 cullerada de ceba tendra tallada molt petita, 2 cullerades de tomàquet sense pell ni llavors tallat petit, 2 cullerades de pebrot vermell escalivat tallat petit, panses i pinyons, tot amanit amb oli, sal, pebre blanc i llimona.
*beurre noisette: coeu la mantega fins que es torni daurada en una paella, a foc baix,     vigilant que no es cremi ni fumeji.