divendres, 5 de juliol de 2019

MACARRONS DE POLLASTRE ROSTIT

Canelons, fideus i macarrons

Sembla que les restes de pasta més antigues, de moment documentades, es troben a un jaciment xinès, concretament a Lajia, una mena de Pompeia xinesa, on malauradament una catàstrofe ens proporciona dades interesants al respecte. Els fideus localitzats en un atuell ceràmic, són del tipus mian que tradicionalment són estirats a mà, datats 2000 ane i fets amb farina de mill, un cereal d'alt valor nutritiu que serveix per a fer pa, poc consumit a Europa i als Estats Units que es destina a farratge pels animals. En canvi a l'Àsia, a l'URSS i a l'Àfrica occidental, n'és un dels components bàsics de la dieta alimentària. Els primers productors de mill són els xinesos.

No entrarem aquí a explicar el fals mite de Marco Polo, generat als Estats Units el segle XIX, perquè de tots és conegut que van ser els àrabs els que van introduir la pasta seca  a la Península Itàlica quan van conquerir Sicilia el segle IX, molt abans dels viatges del famós comerciant. Ja el geógraf andalusí Al-Idrissí que va viure a la cort de Roger II de Sicilia (1095-1154) ens parla al seu llibre Kitab Ruyar (el llibre de Roger) publicat al segle XII,  com havien proliferat le "fàbriques" de pasta a Trabia, en torn la ciutat de Palerm.

Però, és Apici en el seu llibre De re Coquinaria (25 ane 37) que ja fa menjar "pasta" als romans en forma de fulla de massa cuinada directament al foc, anomenada lasanum o laganum i que s'ha volgut relacionar amb la lasanya actual, en fi.

De moment, i que jo conegui, la referència més antiga escrita que es coneix sobre la pasta, es troba a un Tractat Culinari Mesopotàmic del 1700 ane en forma de tauletes cuneiformes, traduides i publicades el 1994 per l'assirioleg francès Jean Bottéro, on i, no és tan estrany, doncs és en aquesta zona que comença el cultiu del blat cap el 10.000 ane, els mesopotàmics menjaven bapirru o "pasta ratllada" de blat i aigua bullida en un líquid.



Macarrons


Ingredients:
  • Dos cuixes de pollaste
  • Una ceba
  • Tres tomacons
  • Un canonet de canyella
  • Sal, pebre negre i oli d'oliva verge extra
  • Un got de vi ranci
  • Pel sofregit: un parell d'alls, una ceba de Figueres i un pot de tomàquet natural triturat Ferrer
  • 320 grs de macarrons o penne
  • Formatge ratllat
Preparació:
  1. Una nit abans o 4 hores aprox, poseu les cuixes de pollastre ben salpebrades en una safata que pugui anar al forn. Amaniu amb oove i vi ranci, poseu-hi una ceba i tres tomacons i ho tanqueu al forn a uns 130º. Un cop cuit, l'esmicoleu i el reserveu.
  2. En aquest oli que hem fet el pollastre, sofregiu una ceba tallada molt petita, mai ratllada, una mitja hora llarga, vigilant que no es cremi, afegint si cal rajolinets d'aigua. Afegiu a mig coure els alls picadets i finalment el pot de tomàquet fins que quedi ben cuit.
  3. En una cassola barregeu el sofregit, els macarrons que haurem bullit en aigua amb sal i mig cullerot d'aquesta aigua de bullir.
  4. Espolvareu amb formatge ratllat i si us agrada els podeu gratinar amb unes boletes de mantega.