La iaia Júlia feia uns canelons boníssims. De l'escudella del dia de Nadal guardava el pollastre i la carn de vedella, ho picava a ma. A part bullia un cervell de corder, fregia una botifarra, uns quants fetgets de pollastre i també posava una llauna de foigràs. Ratllava una ceba de Figueres que fregia amb força mantega i anava afegint tots els ingredients, sempre el foigràs l'últim, 2 cullerades de farina i llet fins fer una pasta que deixava refredar tota una nit a la nevera.
Al dia següent bullia les plaques dels canelons, les farcia i ho cobria tot amb una beixamel. Gratinats amb formatge ratllat sense especificar...
Que bons!
El meu pare, que era el seu gendre, se'n fotia 20 de cop.
Jo avui els he fet com els feia la iaia però a la beixamel (2 cullerades soperes de mantega, 2 cullerades de farina i llet) li he posat trompetes de la mort, amb uns 40 grs, n'hi ha prou. He escaldat i picat les trompetes i quan la beixamel estava a mig fer, les he afegit i ho he passat tot junt pel braç elèctric.
Aquí us deixo la recepta tal i com la vaig escriure quan tenia uns tretze anys.
Aquí us deixo la recepta tal i com la vaig escriure quan tenia uns tretze anys.
 |
| La meva recepta |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada