El
nucli originari de la vila de Vilanova i la Geltrú és el barri de la Geltrú,
topònim que deriva del nom de Guisaltrud, del germànic Wisaltrud, però ens diu una llegenda que Vilanova de Cubelles o Vilanova prop de Cubelles, va ser fundada com a resposta dels mals usos que feia un senyor feudal des de la seva residència de la Geltrú, el que va provocar que molts geltrunencs fugissin i s'instal.lessin molt a la vora del mar...
El segle XIX és el segle dels grans canvis en alimentació, per una banda millora l'agricultura que amb la generalització dels aliments vinguts de les amèriques, com per exemple la patata, gran part de la població deixa de passar gana. Els avenços científics contribueixen a l'aparició d'una incipient indústria alimentària, s'inventen nous procediments de conservació, com les conserves, es refrigera la llet, es fabriquen galetes i xocolates, etc.
En aquest segle apareixen i proliferen els restaurants, les fondes i els hotels que donen cabuda a nous clients, als que s'han enriquit força depresa amb pròspers negocis i també a tota una nova classe obrera que no té tant de temps per a cuinar.
La millora dels transports i aquesta nova classe de nou rics facilita un nou fenòmen que propicia l'aparició d'una nova restauració: la dedicada al turisme.
La comarca del Garraf propera al sud, però molt aillada de la Catalunya més rica, la del nord, pel massís del Garraf i la serralada litoral, disfrutava d'una cuina de subsistència molt senzilla, només millorada per algun producte autòcton com els espigalls o els cargolins. Amb la construcció de la carretera de les costes (1880) i l'arribada del ferrocarril (1881), poc a poc la comarca s'obre a noves influències gastronòmiques, tant de les famílies benestants que estiuejan a Sitges i Vilanova, com la dels obrers que venen atrets per la implantació de les primeres indústries a la zona.
La construcció del port, el tercer més important de Catalunya en quant a pesca es refereix, després del de Palamós i Sant Feliu de Guixols, incrementa l'activitat pesquera i potencia una cuina marinera (ranxos, arrossos mariners, suquets, sarsueles, musclos, gambeta i peix fregit) que atrau visitants i turistes d'arreu i afavoreix els desplaçament de les cases de menjar cap a la zona de la platja.
Amb la massificació del turisme i la generalització de les segones residències, s'incorpora també la cuina de pagès que té com a protagonista, l'escudella i el xató a l'hivern i les amanides, a l'estiu. El conill, el xai i el pollastre que es convertirà en gall, amb el temps, són les carns estrella.
Enguany la IV Nit de la Gastronomia de Vilanova i la Geltrú, ha celebrat els quaranta anys del Gremi d'Hostaleria de la població que va néixer amb un objectiu essencial i clar: promocionar el turisme de qualitat, la gastronomia i el teixit associatiu de la ciutat en benefici del bon desenvolupament de Vilanova i la comarca del Garraf.
La Nit de la Gastronomia en la seva quarta edició, ha tingut com a protagonistes, els peixos més assequibles i coneguts per a tothom: sardines, seitons, maires, sípia i pop, així com els espigalls tan representatius de la comarca.
Set establiments s'han encarregat de transformar aquests productes senzills en plats rics en imaginació, bons, boníssims i plens d'il·lusió. Us en deixo les fotos🔻
I per amanir el post 🔻
El segle XIX és el segle dels grans canvis en alimentació, per una banda millora l'agricultura que amb la generalització dels aliments vinguts de les amèriques, com per exemple la patata, gran part de la població deixa de passar gana. Els avenços científics contribueixen a l'aparició d'una incipient indústria alimentària, s'inventen nous procediments de conservació, com les conserves, es refrigera la llet, es fabriquen galetes i xocolates, etc.
En aquest segle apareixen i proliferen els restaurants, les fondes i els hotels que donen cabuda a nous clients, als que s'han enriquit força depresa amb pròspers negocis i també a tota una nova classe obrera que no té tant de temps per a cuinar.
La millora dels transports i aquesta nova classe de nou rics facilita un nou fenòmen que propicia l'aparició d'una nova restauració: la dedicada al turisme.
La comarca del Garraf propera al sud, però molt aillada de la Catalunya més rica, la del nord, pel massís del Garraf i la serralada litoral, disfrutava d'una cuina de subsistència molt senzilla, només millorada per algun producte autòcton com els espigalls o els cargolins. Amb la construcció de la carretera de les costes (1880) i l'arribada del ferrocarril (1881), poc a poc la comarca s'obre a noves influències gastronòmiques, tant de les famílies benestants que estiuejan a Sitges i Vilanova, com la dels obrers que venen atrets per la implantació de les primeres indústries a la zona.
La construcció del port, el tercer més important de Catalunya en quant a pesca es refereix, després del de Palamós i Sant Feliu de Guixols, incrementa l'activitat pesquera i potencia una cuina marinera (ranxos, arrossos mariners, suquets, sarsueles, musclos, gambeta i peix fregit) que atrau visitants i turistes d'arreu i afavoreix els desplaçament de les cases de menjar cap a la zona de la platja.
Amb la massificació del turisme i la generalització de les segones residències, s'incorpora també la cuina de pagès que té com a protagonista, l'escudella i el xató a l'hivern i les amanides, a l'estiu. El conill, el xai i el pollastre que es convertirà en gall, amb el temps, són les carns estrella.
Enguany la IV Nit de la Gastronomia de Vilanova i la Geltrú, ha celebrat els quaranta anys del Gremi d'Hostaleria de la població que va néixer amb un objectiu essencial i clar: promocionar el turisme de qualitat, la gastronomia i el teixit associatiu de la ciutat en benefici del bon desenvolupament de Vilanova i la comarca del Garraf.
La Nit de la Gastronomia en la seva quarta edició, ha tingut com a protagonistes, els peixos més assequibles i coneguts per a tothom: sardines, seitons, maires, sípia i pop, així com els espigalls tan representatius de la comarca.
Set establiments s'han encarregat de transformar aquests productes senzills en plats rics en imaginació, bons, boníssims i plens d'il·lusió. Us en deixo les fotos🔻
I per amanir el post 🔻
Sardines amb tomàquet
Ingredients:
- Unes quantes sardines ben netes
- 1 pebrot vermell
- 1 all
- 1 culleradeta pimentó dolç
- 1 culleradeta de pimentó picant
- 250 grs de tomàquet sense pell ni llavors
- OOVE i sal
Preparació:
- Talleu el pebrot i fregiu-lo en oli d'oliva.
- Afegiu l'all picat.
- Retireu-ho i en aquest oli fregiu les sardines ben enfarinades. Reserveu.
- En un pot afegiu el pebrot i l'all, tireu-hi els 2 pimentons i tot seguit perquè no es cremin, afegiu el tomàquet i esperar que perdin tota l'aigua.
- Tritureu en un vas i passeu-ho per un sedàs. Rectifiqueu de sal.
- Afegiu les sardines, que facin xup-xup un minut i serviu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada