dijous, 2 d’octubre del 2014

MACARRONS DE BULL NEGRE I ROSINYOLS AMB CRUIXENT DE PECORINO


Un dia vaig voler fer macarrons, tenia 13 anys i ja vivia amb el meu pare. Com que no en tenia ni ideia vaig telefonar a la meva tieta Isabel i li vaig demanar una recepta.
La tieta em va dir: macarrons! sí, sí molt fàcils t'ho explico. Primer fas un sofregit de ceba i tomàquet i el guardes. Fregeix algun trosset de carn de porc, algun fetget de pollastre, pernilet del bo talladet i mentrestant en una olla grossa bulls els macarrons amb aigua i sal, una miqueta de formatge ratllat per sobre i ja estaran.
Facilíssims vaig pensar. Així que vaig anar confegint poc a poc tot el que la meva tieta m'havia anat explicant. Com que no em va dir ni les quantitats ni alguns detalls importants, jo vaig anar fent bonament el que em va semblar més adient, així que vaig fer primer el sofregit i desprès vaig anar fregint les carns una a una salant-les com era menester. 
De cop vaig sentir que arribava el meu pare, així que vaig barreixar carns, macarrons, sofregit, ho vaig cobrir amb tres dits almenys de formatge ratllat. Que bons vaig pensar.
Entaulats vaig esperar frissosa l'opinió del meu pare.
Em va dir, paraules textuals, mai ho oblidaré:

- si li dónes això al teu noviu et deixa.

Salmorra, es clar.

Macarrons de bull negre i rosinyols amb cruixent de Pecorino

Ingredients pel sofregit:
1 ceba de Figueres grossa, 2 tomàquets sense pell ni llavors, 1 all, 2 branquetes de julivert, brou i moscatell.

80 grs de macarrons secs per persona
bull negre a trossets petits
Rosinyols
Formatge Pecorino ratllat.

FEMCUINETES

El sofregit el farem a l'antiga, força xup-xup. Ho posem tot tallat molt petit en cru en una cassola de pedra i quan vagi reduint anem afegint de mica en mica brou. Quan sembli una melmelada hi afegim 1/2 copa de moscatell.

Mentrestant bullim els macarrons.

Afegirem al sofregit primer els bolets tallats molt petits però que es notin i molt cap al final els trossets de bull. Ho barreixem tot amb els macarrons li donem 2 voltes i emplatem.

El formatge ratllat el posem en una paella i el torrem una mica.


Ah vigileu la sal!!!!




6 comentaris:

  1. Ha ha ha, una història ben divertida, Montse! I uns macarrons que, amb el temps, segur que han millorat de sal!! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marina, espero que sí, ha ha ha.
      Que vagi bé. Petons

      Elimina
  2. heheh... els inicis cuiners acostumen a tenir anècdotes com aquesta!!!
    ptnts
    dolça

    ResponElimina