dimecres, 6 de maig del 2015

ARRÒS PORTUGUÈS

Quan era petita vaig anar a viure a París amb els meus pares, allà hi havia molts portuguessos que com nosaltres havien hagut d'emigrar, pintaven les seves cases de colors molt característics, era habitual un blau pastel que nosaltres vam acabar anomenant blau portuguès.

Ara fa 2 nadals com que no sabiem on anar a dinar de tants llocs on ens havien convidat i per a no fer un lleig a ningú vam decidir visitar Portugal i com que els pares de'n Jaume són gallecs, ell s'hi va trobar com a casa.

País monumental, es nota que temps allà va ser una potència. Ara ho tenen tot molt net però una mica deixat, sembla que no hagin destinat cap caler a la conservació dels seus monuments i la veritat, és una llàstima perquè tenen verdaderes meravelles.

Uns 5000 kms amunt i avall gairebé ho vam veure tot: Porto, Braga, Guimaraes, on vam tastar les famoses i boníssimes francesinhes, Coimbra, Estoril, Sintra, Evora, Lisboa.....
Magnífic viatge, em va sobtar però l'amabilitat de la gent i alhora el seu posat trist, riuen molt poc.

A Lisboa vam anar a dinar a la Marisqueria Uma, un restaurant que havia guanyat el 1er premi al millor arròs de marisc. Era un lloc una mica tronat amb les parets alicatades fins dalt d'unes rajoles de color marró que estaven de moda quan jo era petita. Imagino que ho portava una família sinó no s'enten que aquells cambrers, que molt amablement ens van servir el menjar, poguessin encara cotitzar a la seguretat social doncs sumaven entre tots uns 500 anys d'edat. Vam dinar de meravella i per pocs diners. Un lloc molt bo i recomanable situat a la Rua de los Sapateiros. 




De Portugal vaig portar Piri-Piri, però en pols que per aquí jo l'he vist en alguna botiga en forma líquida. És una espècie molt picant, com una mena de xili que sembla va ser introduida pels habitants de les colònies d'Àfrica. Aquestes espècies tan picants se solen utilitzar en aquests païssos on fa tanta caloreta per a conservar millor els aliments.




ARRÒS PORTUGUÈS AMB PIRI-PIRI

Ingredients:
  • 1 Llamàntol (podeu posar un bou de mar tallat a trossos petits)
  • 300 grs de cloïsses de l'Atlàntic (podeu afegir altres closques com musclos, escopinyes...)
  • 70 grs d'arròs bomba per persona
  • 250 cc de fumet per ració d'arròs o podeu fer un sofregit de ceba, alls i tomata i un brou més lleuger.
  • Hi ha qui posa una fulla de llorer però a mi no m'agrada el sabor que deixa.
  • Podeu espolvorar amb cilantre picat.
  • Piri-piri al gust (que picaaaaaa)

Preparació:

Nacareu l'arròs i afegiu el fumet bullint, a foc fort 8 minuts i baix 7 minuts més. Quan baixeu el foc afegiu les pinces del llamàntol i quan faltin 3 minuts la cua tallada en 2 longitudinalment i les cloïsses. Ara espolvareu amb piri-piri i tasteu de sal. Tapeu la cassola i que reposi uns 2 o 3 minuts.




2 comentaris:

  1. Quina pinta tan bona te aquest arroç...amb ganes m'en prendria un bon plat. Saps, quan jo era petita vaig viure 3 anys a Lisboa... Es una ciutat que m'estimo molt.
    Petons

    ResponElimina