divendres, 12 de juny del 2015

MONGETA SECA ESTOFADA-PARC DELS BÚNQUERS DE MARTINET I MONTELLÀ



MEMÒRIA D’UN TEMPS DE GUERRA

Dissabte matí. Trobada de blocaires gastronòmics. La Cerdanya Tour 2015. Organitza: la Montse de la cuina de la Mussola.  Degustació de coques del Forn d’en Jordi.  Tast d’embotits Turet. En Michel ens explica el seu nou projecte amb la resina d’avet. Etcètera.






Tres audiovisuals. En Sergi ens fa de guia.







Gairebé puc sentir el fred. Caminant entre la neu. Els peus mig descalços. Les sabates trencades que ni una sola marxa pel mantell blanc del Pirineu resisteixen. Terreny muntanyós.

Paletes, fusters, ferrers, electricistes, mecànics, lampistes, no només construïren aquells búnquers  de ciment armat a mode de catacumbes, laberints de galeries, també els camins que hi portaven. Ajudats només per animals de tir vells i cansats. Cap maquinària. Algun camió tronat que servia més d’ enllumenat a l’hora d’encofrar que d’una altra cosa.

Vint-i-vuit barracots destinats a protegir-los del  fred i la neu, sovint no arribaren. S’aixoplugaren en cases i edificis de tota mena,  la majoria de lleva, 3 anys de servei militar. Alguns es quedaren, alguns desertaren.

Puc sentir la fam. Patates, arròs i llegums que destinades a la tropa oficials falangistes dediquen al estraperlo i al contraban. Magnànims pagesos que els calmeu la gana.

Puc sentir la pudor,  tants d’homes treballant junts, treballant dur, el ciment a les espatlles, vestits amb monos de feina,  desgastats, escassos, aprofitats un dia i un altre.
-No hi ha dutxes!
-Farem servir regadores!
-Bon pagès –teniu feina extra, renteu-me la roba.

Puc sentir  l’enyorança  d’uns homes, la majoria asturians, alguns encara nens, lluny de casa ja fa molt temps, ara soldats, ara incorporats, constructors d’obres silenciades, mai llicenciats, dits inicialment ingeniers, son sapadors, vinguts per voluntat , soldats, miners.

Molts marxaran... alguns quedaran..
- Casaments.
-El Berguedà és a prop. Mines de carbó que mans caldrà.
Altres no tornaran...

Gairebé puc sentir el fred, quasi la fam, segur l’enyorança. 








MONGETA SECA ESTOFADA

Del llibre La cuina de Cerdanya. De Mª Rosa Molins Pons. Ed Farell

He posat les mongetes a remullar, unes quantes hores, en aigua bona. S'escorren i es fan bullir durant 1 hora i mitja. Tres cops els trenco el bull amb un got d'aigua freda. Baixo el foc i tapo, i de peu pla vaig tastant fins que son toves com mantega, ara és quan hi poso la sal.
En una cassola de fang frexeixo la cansalada i els alls, amb pell i tot, el llorer i la farigola.
Ara la ceba i quan comença a canviar de color hi poso el bull negre i els tomàquets tallats en quatre.
Incorporo les mongetes escorregudes i deixo coure tot junt un 10 minuts.






  1. 300 grs de mongeta seca.
  2. 1/4 kg de bull negre.
  3. cansalada.
  4. 1 ceba.
  5. 2 tomàquets.
  6. 1 fulla de llorer.
  7. 1 branca de farigola.
  8. oli d'oliva i sal.


2 comentaris: