dilluns, 3 d’agost de 2015

ROSTIT DE FESTA MAJOR-CERÀMIQUES TERRAFORTA-CERÀMIQUES GRAUPERA



A la comarca de La Selva, a ponent, al peu del vessant oriental del massís del Montseny s’alça Breda. En mig de 2 rieres , la de Repiaix que neix a Montsoriu i la que porta el seu mateix nom.

3500 bredencs la poblen, alguns dedicats a pagès, altres a la ramaderia  i uns quants a la indústria de la  metal·lúrgia o de la ceràmica, activitats documentades ja al segle XVI i que perduren avui en dia, afegint-se alguns tallers de ceràmica artística.

Breda es va especialitzar cap el 1583 en la fabricació d’olles. Les distribuïen per tota Catalunya i des del port d’Arenys les exportaven fins a les Amèriques. Van arribar a coexistir 144 mestres terrissaires. El 1777 van formar gremi propi...d’ollers.

L’interès que tinc per la cuina catalana em va portar ja fa molts anys, més de 20, a visitar aquesta població atreta ,com d’altres, per la seva gastronomia i per poder-me abastir, com no, d’olles. Cada quant temps agafava el car i m’hi plantava. La meva iaia Júlia, la de les receptes, m’havia donat tota una sèrie de “secrets” perquè les olles no se m’esquerdessin, fregar amb un all el cul de l’olla, deixar-la tota una nit enfonsada en aigua a la banyera, resar 3 parenostres abans de fer-la servir, jajajaja, no sé si funcionaven, però jo ho repetia tot cada vegada, per si de cas. Però fa cosa d’un parell d’anys quan vaig començar tota aquesta aventura del bloc, que m’hi vaig arribar buscant altres peces, més sofisticades com plats decorats, safates, etc. Llavors va ser quan vaig començar a freqüentar Ceràmiques Terraforta. 



Per aquelles coses de la vida, em vaig atrevir a explicar-li a la Dolors que tenia un bloc de cuina i que aquells plats de colors m’anirien molt bé per a les fotografies. I poc a poc vam anar fent coneixença.  Ens seguíem mútuament pel facebock on jo de tant en tant hi penjava un o altre plat de la col·lecció que poc a poc m’havia anat comprant.  Un dia m’assabento que aviat faria 35 anys que el taller terrissaire de 1543  s’havia convertit en la botiga de ceràmica que portava en Francesc Mas i  per a celebrar-ho farien unes quantes visites guiades i jo que últimament no em perdo ni una, m’hi vaig apuntar.



Fantàstica visita amb premi inclòs i això que no em toca mai res. En aquesta ocasió el lot d’olles del ceramista Josep Graupera, que em va fer entrega del mateix, que rifaven en combinació amb el sorteig de la ONCE, ha vingut a engrossir la meva fantàstica col·lecció de plats, olles, pots i  altres estris de cuina, aviat haurem d’emigrar jo i els pots, i de ben segur us puc dir que desprès de fer-los servir,  són una verdadera meravella.




Per a celebrar-ho i com que és temps de festes majors, aquí os deixo la meva recepta i espero que us agradi.

FEMCUINETES

Costella de porc que posarem a confitar en oli d’oliva a 90°, unes 4 hores al forn, amb pastanaga, ceba tendra, alls, llorer, api, sal, pebre negre i romaní. Recordeu que els confitats han de portar una mica més de sal que l’habitual.

Amb els menuts del pollastre, les ales i la carcanada, una pastanaga, una ceba tendra, una cabeça d’alls i un parell de fulles d’api farem un brou suau. Recordeu de posar tots els ingredients dins de l’olla amb aigua freda.

Mandonguilles que preparem amb carn picada (vedella i porc) uns 400 grs, 1 all ratllat, 1 ou, farina de galeta i julivert. Enfarineu-les abans de fregir-les, de pas, aquesta farina ajudarà a espessir la salsa.

El pollastre tallat a octaus, el salpebrem i el fregim en abundant oli d’oliva i una cabeça d’alls. Ha de quedar torrat per fora, però no totalment fet, és només perquè al fer el rostit no perdi el líquid i quedi sec.

Tallem un parell de botifarres a trossos i també les fregim.


Fem un sofregit de ceba, all i tomata, tirem un bon raig de vi ranci i que evapori. Afegim el pollastre, la costella confitada que haurem tallat a trossos grans i ho cobrim de brou. Quant hagin passat 20 minuts afegim les mandonguilles i les botifarres i ho deixem mitja hora més. Quan faltin uns 7 o 8 minuts poseu prunes i pinyons. 


Cap comentari:

Publica un comentari