dimecres, 28 d’octubre de 2015

ELS IBERS MENJAVEN LLENTIES-LA MOLETA DEL REMEI-FINALISTA 15è PREMI CUINA BONPREU





Avui us faig cinc cèntims d'un trosset de la meva vida i la meva afició per l'arqueologia. Tot i que vaig estudiar Geografia i Història a la UB i hem vaig especialitzar en Prehistòria i Història Antiga i que al cap dels anys vaig fer els cursos de doctorat a l'Autònoma i que vaig tenir el plaer de participar en algunes excavacions en qualitat d'estudiant i que vaig treballar com " picapedrera" en unes quantes excavacions d'urgència que es van realitzar a Barcelona quan les obres per les Olimpiades del 92, no m'hi he dedicat tant com jo voldria. És per això que de tant en tant em surt el "ramalaso" i em poso a escriure sobre "ells".

A Alcanar, entre el Golf dels Alfacs i la Serra d'Irta, molt aprop de la desembocadura de Lo riu Ebre i la mar Mediterrània trobem aquest asentament: LA MOLETA DEL REMEI que presenta una ocupació ininterrompuda entre la 2ª meitat del s-VII i el s-II ane quan s'abandona el poblat per l'arribada dels romans, fet que el converteix en l' únic en aquesta àrea sud de la zona ocupada per la tribu dels ilercavons en que es poden diferenciar totes i cadescuna de les etapes en que es divideix aquesta cultura:

  1. preibèric-650-550 ane
  2. antic-550-450 ane
  3. ple-450-200 ane
  4. tardà-200-romanització


Oppidum de planta oval, del qual dependrien petites poblacions de caràcter productor, envoltat d'una muralla amb torres de guaita, destaca pels seus edificis comunitaris i singulars, aixecats del terra que feien de graners i magatzems, per a guardar els excedents de cereal que controlarien els que anomenem aristòcrates o prínceps  i que intercanviarien per productes de luxe com vi, ceràmica d'importació i salaons amb pobles fenicis i grecs. 

Metal.lúrgics del ferro, pastors d'ovicaprids principalment i agricultors que alternaven el conreu del blat i l'ordi a l'hivern amb la civada, el mill i les lleguminoses a la primavera. Coneixien el torn i el teler vertical, es fabricaven les seves joies i armes i encunyaven monedes.

Els coneixem per les fonts i pels restes arqueològics, però no pas per la seva escriptura que no s'ha pogut traduir per la manca d'algun document bilingüe.

A les campanyes arqueològiques dels anys 1987 i 1988 on vaig tenir el plaer de participar l'arqueòloga Carmen Cubero especialitzada en estudis paleocarpològics hi va trobar llenties (lens culinaris). Van poder ser datades en el s-V ane aproximadament.








La de la dreta que sembla un noi adolescent sóc jo. 


I de pas us penjo la meva recepta finalista al 15è Premi de Cuina Bonpreu, com no! de:

 LLENTIES CAVIAR AMB ALLS TENDRES I OU ESCALFAT.






2 comentaris:

  1. Qué interesant aixó que expliques! Gràcies!
    La foto....sense paraules....jajaja
    i la recepta fantàstic! Ja ha sortit el llibre????? El tinc que anar a buscar!

    ResponSuprimeix