ARRÒS DE GALERES, PÈSOLS I TELLINES

La meva besàvia, la iaia Marina, de la que encara no us he parlat mai, era una dona peculiar. Com que a casa seva eren pobres, de joveneta va venir a Barcelona a servir i per aquelles coses de la vida es va casar amb un senyorito, més pobre que una rata, que el deuria coneixer un dijous i del que va quedar vídua molt aviat, sort! la pobre dona es va omplir de fills i si el besàvi no traspassa potser n'haguessin tingut una dotzena, fills i filles " les Lòpez" que un dia ja us contaré...i van passar més gana, que, com s'acostumava a dir, un mestre d'escola, això sí, cuinava molt bo!

El seu nom Marina, per tradició el van portar algunes nascudes a la família, no gaire afortunades les pobres, tot sigui dit.

Quan em va nèixer la nena la meva iaia Júlia, la de les receptes, em va demanar que li poses Marina, i jo vaig dir:

-No, gràcies.

La iaia Marina feia un arròs de galeres, mmmmmmm.

Avui us en preparo un, amb pèsols del Maresme, sípia i tellines.

Necessitem:

• Una tasseta d'arròs per persona
• Dos galeres per persona
• 1/2 sípia per persona
• Un grapat de tellines (tigueu-les força estona en h20, que treguin la terra)
• Pèsols del Maresme (per 4 n'he comprat un quilo). 
• Ceba, all i tomata per fer el sofregit.
• Brou suau de peix o aigua. Com que el farem caldòs uns 300 cc per persona.

Femcuinetes:

1. Fregiu les galeres en oli d'oliva verge extra  i reserveu.
2. En el mateix oli fregiu la sípia tallada a bocins i feu obrir les tellines, reserveu.
3. En aquest oli feu un sofregit de ceba tallada prima, uns quants alls picats i tomata, però molt poca, sense pell ni llavors.
4. Afegiu l'arròs i socarreu una mica.
5. Afegiu el brou o aigua i tot seguit els pèsols i la sípia. Ha de coure uns quinze minuts.
6. Quan faltin cinc minuts afegiu les galeres i les tellines.
7. Podeu fer una picada d'all i julivert i afegir-la amb una mica del mateix brou dos minuts abans que acabi de coure el plat.

Amb aquest plat us dono les gràcies per haver-me fet 25.000 visites al bloc.