Quan tenia nou anys vaig començar a llegir mitologia grega. Aquelles històries tan humanes de sers sobrenaturals em van captivar de tal manera què en pocs mesos ja coneixia la vida i miracles de tots els déus que vivien a l'Olimp. Desprès van venir l'Odissea, la Ilíada, l'Enèida...
Engolida, Atenea.
De Zeus i Metis vas nèixer,
Del cap del teu pare, armada.
Deesa de la raó, la teva inteligència et precedeix.
Inventora.
Amb Posidó l'Àtica et vas disputar, l'olivera i l'oli d'oliva els vas donar.
Mites a part, sembla però que el coneixement de l'olivera ve de molt lluny. Se sap que durant el Paleolitic (12000 ane) l'arbre ja es feia servir i cap el 4000 ane, al Llevant Mediterrani, la barreja d'una varietat africana amb una d'oriental va proporcionar fruits més grossos que es deurien destinar al consum humà. A Creta està documentat el seu us des del Minoic Antic (2600 ane). Els egipcis els hi van importar, li van donar finalitats cosmètiques, i el van començar a conrear cap el 2000 ane com està documentar en una imatge dins d'una tomba, on uns quants esclaus, esclafen olives en un molí de pedra. Com gairebé tot, els fenicis el van portar cap a la Península Ibèrica en torn el segle XI ane.
Els grecs són grans consumidors d'oli d'oliva que també el fan servir per iluminar-se com ho prova la gran quantitat de lamparetes de pedra i ceràmica trobades a les excavacions, ja el comercialitzaven, però són els romans els que amb l'elevada necessitat d'aquest preuat or líquid per abastir la metrópoli creen tot un seguit de rutes des de la Península, el nord d'Àfrica i a la part meridional de França. Les àmfores per contenir i transportar l'oli prenen una importància cabdal.
Els grecs són grans consumidors d'oli d'oliva que també el fan servir per iluminar-se com ho prova la gran quantitat de lamparetes de pedra i ceràmica trobades a les excavacions, ja el comercialitzaven, però són els romans els que amb l'elevada necessitat d'aquest preuat or líquid per abastir la metrópoli creen tot un seguit de rutes des de la Península, el nord d'Àfrica i a la part meridional de França. Les àmfores per contenir i transportar l'oli prenen una importància cabdal.
Avui fem galetes d'oli, a casa en som una mica adictes, generalment comprades fetes, però com els egipcis hem començat a fabricar-les nosaltres. Això sí, amb la recepta de Tugores i Sureda.
Ingredients per fer unes 40 galetes:
- 110 ml d'aigua tébia
- 100 ml OOVE
- 1/2 culleradeta de sal
- 15 grs de llevat de forner
- 350 grs de farina
Preparació:
- Si teniu una amasadora ho podeu pastar uns quants minuts aneu fent en en aquest ordre, si no a mà.
- barregeu el llevat i l'aigua fins que es fongui.
- Afegiu la sal i l'oli d'oliva verge extra.
- Incrporeu la farina i pasteu.
- Deixeu la masa tapada fins que dobli el volum (ho deixo dins la màquina)
- Ho aplaneu i talleu les galetes.
- Les posau a la llanda del forn, sobre un paper o hi poseu una mica d'oli, separades, que no es toquin entre sí. Tornaran a pujar.
- Escalfeu el forn a 175 º
- Punjeu les galetes.
- Que coguin uns 50 minuts.
Les podeu guardar en un pot hermètic un cop fredes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada