dijous, 7 de setembre del 2017

CATXOFLINO


El catxoflino és un plat molt tradicional de la cuina empordanesa, concretament de l'Empordanet, que inicialment no tenia recepta i que Pere Bahí, el propietari de La Xicra de Palafrugell que malauradament ens va deixar fa uns quants anys, i la cap de cuina de dit restaurant, Anna Casadevall ens han ajudat a conèixer.

La cuina del Baix Empordà, de poc i bo, forma part de la vida quotidiana de la gent del poble, popularitzada per pescadors, surers, pagesos i terrissaires és alhora senzilla, sofisticada i a vegades fins i tot barroca, d'origen medieval i renaixentista, destaco la situació geogràfica i climàtica privilegiada d'aquesta terra, on mar i muntanya ens proporcionen una extensa quantitat de productes de primeríssima qualitat que com diria Pla, malgrat mai hagi estat possible documentar-ho, és ben bé, el paissatge posat a la cassola.

El catxoflino és una barreja de tot el que tens a mà, per a mi no és un plat d'aprofitament, és un plat de sobres o retalls, saborós com pocs, de cuina improvitzada, o de tot allò que queda a la nevera quan s'acaba l'estiu.

És un mar i muntanya indubtablement que es pot fer a partir d'un saltat de ceba o d'un sofregit i la barreja d'ingredients tan variats com: calamars, gambes, llongos, escamarlans, musclos, cloïsses, carxofes, mongetes blanques, bolets, pèsols, morro de vedella, peus de porc, costella i sempre, sempre mandonguilles o pilotilles com anomenen a Girona.

Avui jo el preparo amb pilotilles, mongetes blanques, musclos, escamarlans, gambes i llagostins.


Catxoflino


Ingredients:
  • 1 ceba dita de Figueres grossa o 2 de mitjanes, tallades molt finetes
  • 2 o 3 tomacons sense pell
  • 1 copa de vi blanc
  • Per a fer les pilotilles: 250 grs de carn picada de vedella i la mateixa quantitat de carn de porc, 2 ous, 3 cullerades soperes de farina de galeta, sal i un polzim de canyella.
  • 4 escamarlans mitjans o 8 de petits
  • 8 gambes
  • 8 llagostins
  • 12 musclos
  • 200 grs de mongeta blanca ja cuita
  • OOVE, sal i pebre negre
  • Per la picada: un grapat de pinyons i una presa de xocolata a la pedra
Preparació:
  1. Prepareu les mandonguilles barrejant les dues carns, els ous i la farina de galeta, una mica de sal i el polzim de canyella, feu-ne boletes no gaire grans i fregiu-les en una paella amb oli d'oliva. Reserveu-les.
  2. Salteu els escamarlans, les gambes i els llagostins en una cassola, si és de fang millor, amb un bon raig d'oli d'oliva i reserveu.
  3. En aquest mateix oli fregiu la ceba que haureu tallat ben fina. Quan comenci a enrosir, tireu-hi els tomacons sense pell, tallats a trossos i quan hagi evaporat tota l'aigua afegiu el vi blanc.
  4. Afegiu les mandonguilles que haureu fregit bé per totes bandes i els musclos perquè es vagin obrint. Ha de fer xup-xup uns 10 minuts o fins que s'obrin bé tots els musclos.
  5. Prepareu la picada en un morter, barrejant bé el pinyons i la xocolata, afegiu una mica del suc de la cassola i tireu-ho a la mateixa. Remeneu-ho tot una mica.
  6. Afegiu les mongetes, els escamarlans, les gambes i els llagostins i ho coeu tot junt uns 4 o 5 minuts.
  7. Tasteu de sal i pebre. 
  8. Deixeu reposar un parell de minuts, tapat.


2 comentaris:

  1. Un plat fet amb el que hom té a mà, amb ingredients de la terra i del mar, amb un bon sofregit fet amorosament, què més podem demanar? La tradició a la taula.
    Una abraçada.

    ResponElimina