diumenge, 1 de febrer del 2015

TRIPETES DE VEDELLA DE LA TIETA MANOLITA



La tieta Manolita m’ha ensenyat a fer tripes de vedella o “callos” com se sol conèixer aquest plat. A ella li queden boníssims, molts picantets. Jo només he posat un bitxo, ella en posa un parell, però això depèn del gust de cadescú.
Quan ha anat explicant la recepta de cop ha dit: “ceba noooo eh” jeje deu ser el seu secret. Me’l guardo, gràcies tieta Manolita.

Ingredients:
300 grs de puntetes de pernil, xoricet i llom picadet.
500 grs de tripa de vedella tallada a talls fins.
5 tomàquets pelats.
3 alls.
1 bitxo.
1 got de vi blanc.
1 cullerada de pimentó.
Oli d’oliva i sal.

FEMCUINETES:

La tripa de vedella l’he comprat feta, aquella que és de color beig, però en arribar a casa l’hi he fet un bull i així segur que queda neta i sense impureses. Podeu guardar una mica d’aquesta aigua per si la necessiteu, a mi no m’ha calgut.
He posat en una cassola una mica d’oli d’oliva, les puntetes, els alls picats, el bitxo sencer (traieu les llavors) els tomàquets pelats i a trossos i el vi blanc.
A continuació he afegit la cullerada de pimentó, he remenat una mica i he posat  les tripes.
Ha fet xup-xup prop d’una hora.






Escolteu:



diumenge, 25 de gener del 2015

CALAMARS FARCITS DE LLUÇ I GAMBES AMB MUSCLOS I CLOÏSSES



Ingredients:
  • 1 kg de calamars
  • 1 ceba grossa
  • 2 tomàquets
  • 2 talls de lluç
  • Uns 200 grs de gambetes petites pelades
  • 1 ou
  • Panko o farina de galeta
  • Farina blanca
  • Sal, oli d’oliva verge extra
  • Cloïsses
  • Musclos
  • Pel sofregit: 2 cebes, 1 all i 3 o 4 tomàquets
Elaboració:
  • Sofregiu una ceba tallada el més fina possible. 
  • Afegiu els tomàquets pelats i sense llavors i espereu que perdin tota l’aigua. Ha de quedar com una confitura. 
  • Incorporeu les gambetes senceres i el lluç esmicolat. Li doneu un parell de voltes. 
  • Fora del foc hi poseu un ou i una mica de panko o farina de galeta.
  • Farciu els calamars, podeu fer servir una mànega de pastisseria.
  • Tanqueu un per un amb un escuradents. Punxeu-los.
  • Enfarineu-los  i fregiu-los perquè quedin ben segellats. Reserveu.
  • Feu el sofregit, amb les cebes tallades ben petites, l'all picat i els tomàquets sense la pell ni les llavors.
  • Incorporeu els calamars i feu-los coure uns tres quarts d'hora, a foc baix. Podeu afegir una mica d'aigua, si cal.
  • Quan faltin uns 5 minuts incorporeu les cloïses ben netes i els musclos, oberts al vapor.


diumenge, 18 de gener del 2015

MANDONGUILLES DE PORC IBÈRIC, LLAGOSTINS, GAMBES I LLARDONS AMB MELMELADA DE PERA


Per a les mandonguilles necessitem 300 grs de carn picada de porc ibèric,  1 ou, 
1 all, julivert, panko i farina blanca. Una mica de sal i pebre i oli d’oliva per a fregir-les

Pel sofregit farem servir una cullerada de tomàquet concentrat i un parell de cullerades soperes de ceba confitada. En faig de tant en tant i en guardo al congelador, així quan en necessito només ho tinc que treure una estona abans. Triga un parell d’hores ben bones a fer-se, a foc molt baix i remenant sovint perquè no s’enganxi. Amb 5 o 6 cebes de Figueres tallades en juliana i uns quants alls en un bon oli d’oliva una mica de sal i molta paciència.



També farem servir 8 o 10 gambes i uns quants llagostins. Amb els caps i una nyora farem un fumet ràpit. Ho fregim tot junt, penseu a treure les llavors de la nyora. Afegiu mig litre d’aigua i res 10 minuts a foc fort i ho deixeu que faci una mica com d’infusió. Les cuetes de les gambes i dels llagostins els reservem. Més tard les fregirem per montar el plat.











Farem els llardons amb carn de porc amb la seva pell. Els tallem petits i els fregim, quan estiguin torradets els cobrirem d’aigua i salarem. A foc viu fins que es beguin tota l’aigua i que es refredin.

També necessitarem 2 gots de brou de pollastre. A l’hivern en faig sovint, sempre ve de gust una sopeta, però si no en teniu podeu fer servir algun comprat, hi ha que són bastant bons.

Bé ara fem les mandonguilles amb tots els ingredients, fem boletes les enfarinem i fregim em força oli d’oliva. Han de quedar molt torredetes sense cremar-se esclar. Les passem a una cassola junt al sofregit de ceba, la tomata concentrada, els 2 gots de brou de pollastre i 1 got del fumet que hem fet amb els caps i la nyora. Ho fem bullir una mitja horeta a foc mig-baix.



Ara fregim les cuetes de les gambes i dels llagostins i passem a emplatar: 2 o 3 mandonguilles, 2 o 3 gambes, algun llagostí, uns quants llardonets i per a sobre una cullerada de melmelada de pera que endolceix un puntet el plat que ha quedat força saboròs.

La melmelada de pera la podeu fer a casa (per cada kg de fruita uns ¾ de sucre i el suc d’una llimona) o comprar-la feta.




diumenge, 11 de gener del 2015

LA CASSOULET

Aquest Nadal teniem tants llocs on anar a dinar...ens havia convidat tanta família que per a no quedar malament amb ningú vam decidir anar de viatge.
Feia anys que volia conèixer l’Aude, regió al nord del Rosselló relativament aprop de Catalunya, conegut com “Pays Cathare”.  Quan estudiava història a la UB havia llegit forces coses sobre els Càtars o Bons Homes com s’anomenaven a ells mateixos i la seva història m’havia anat apasionant de mica en mica. A l’Aude s’hi concentren uns quants castells d’aquests cristians gnòstics cremats a les fogueres per les seves idees. L’Aude és també la terra de la Cassoulet. Bé 3 són les poblacions franceses que s’atribueixen l’origen del famòs plat: Toulouse al Llenguadoc i Castelnaudary i Carcassonne a l’Aude.

La recepta que aquí us presento me l’han ensenyat a fer a Castelnaudary amb productes típics d’aquest lloc, però ja veureu que és molt fàcil fer una “adaptació” amb productes que podem trobar al nostre país.
Sembla que aquest plat es feia originàriament amb faves com les nostres Faves a la catalana,  i no es va anomenar Cassoulet ben bé fins el S-XVIII. Diu la història que l'arribada de productes americans va encuriosir a Cathérine de Médicis, llavors comtessa de Lauragais i a ella es deu la introducció del conreu de " haricots lingots" a la zona.
La cassola o cassole de vora acampanada on es cou el famòs plat i que li dóna nom, la va fer per primera vegada cap el 1377 un italià anomenat Gabaldà a Issel, un poblet a 8 kms de Castelnaudary que té una terra argilosa amb la que encara avui fan aquest estri que reparteix l’escalfor de manera uniforme i li dóna al plat el seu sabor característic.

Ingredients per a 4 persones:

350 grs de mongetes blanques o si en trobeu haricots lingots de la regió de Lauragauis.
2 cuixes de canard confitades tallades en 2 trossos.
Botifarra crua per a 4 o Saucisse de Toulousse (són molt semblants).
300 grs de cornes de porc.
1 peu de porc salat i una mica de cansalada viada, o si ho preferiu una carcassa de pollastre.
1 ceba, 1 porro, 1 pastanaga, 1 cabeça d’alls i farigola i llorer o un bouquet Garni.
Llard del confit.

La NIT abans poseu les mongetes blanques en remull en aigua mineral



Preparació:

Poseu les mongetes a bullir en aigua freda i nova. Quan bullin 5 minuts, desespumeu i afegiu la ceba, la pastanaga, el porro, la cabeça d’alls, les herbes i les cornes el peu salat i la cansalada o bé la carcassa. Feu que bulli 1 hora aproximadament a foc molt baix i tapat.
Mentres fregiu les botifarres i el confit en la llard.
Ara a la cassole poseu unes quantes cornes de les que hem bullit amb les mongetes. A sobre una capa de mongetes, les botifarres o saucisses i les cuixes de canard. Afegiu una mica de  brou de bullir les mongetes, fins a cobrir-les i ho poseu al forn a 150º durant 2 hores aproximadament.
Veureu que es fa una crosta marró a sobre que la tradició diu que s’ha d’enfonsar a dins la cassole 7 vegades.
Si cal podeu afegir més brou.

Se serveix a la mateixa cassole.






diumenge, 7 de desembre del 2014

MAR I MUNTANYA REIAL

Aquest plat el vaig fer el Nadal 2014, pero amb en Josep Casquet de Caldos Aneto, el vam trobar molt adient per a presentar el nou producte que sortirà a la venda aquest proper nadal, es tracta d'un brou de marisc i peix de roca. L'he cuinat en directe a la fira Barcelona Degusta.


Mar i muntanya reial

Ingredients:
  • 4 cuixes de pollastre de pagès
  • 4 escamarlans gegants
  • 2 cues de llagosta 
  • 12 cloïsses
  • Pinyons, dàtils i prunes
  • Vi dolç de Banyuls
  • Brou de pollastre Aneto
  • Brou de marisc i peix de roca Aneto
  • Oli d'oliva, sal i pebre
  • 1 all
  • 2 tomàquets


Preparació:
  1. Fregim les cuixes de pollastre salpebrades i enfarinades i les reservem.
  2. Obrim les cloïsses en oli, ratllem 1 all, ratllem els tomàquets i ho sofregim lleugerament tot junt. Afegim una copeta de vi dolç de Banyuls i esperem que evapori l'alcohol. 
  3. Afegim el brou de pollastre Aneto, el de marisc i peix de roca Aneto i les cuixes i ho fem coure uns 30 minuts.
  4. Incorporem en aquest ordre: la llagosta, en cru o previament marcada a la paella, els escamarlans, els dàtils, les prunes i els pinyons. Ha de coure tot junt uns 10 minuts.



Pere Sans amb el seu caracterític barret

Montse femcuinetes


dilluns, 24 de novembre del 2014

ESTOFAT DE CONILL I BOTIFARRA

En una cassola de ferro colat amb tapadora, anirem col.locant com si d'un puzzle es tractés el conill i els trossos de botifarra que hem fregit primer en oli d'oliva amb una cabeça d'alls. El conill el salpebrem. Jo l'enfarino només per un cantó i així no hi ha tanta farina, però ho podeu fer per les dues bandes i espolsar-lo bé.








El cobrim amb ceba tallada, afegim 2 canonets de canyella, 1 cullerada de postre de mostassa negra en gra i una cullerada de postre de cúrcuma molta. 1 copeta de conyac i una altra de vi dolç de Banyuls.











Tapat 1 hora i ja podeu emplatar, si us agrada el gust d'all, podeu afegir una picada amb un parell d'alls que hem fregit amb el conill i la botifarra i una galeta maria.




dijous, 23 d’octubre del 2014

ARRÒS A LA CASSOLA

Avui és dijous, toca arròs. A la catalana, en cassola de fang.
Mentres vaig fregint, en aquest ordre, un pedrer de pollastre, les salsitxes (dues o tres talladetes), el calamar a talls  i el fetge de pollastre a bocins, faig un brou lleuger amb el coll i la carcassa del mateix bitxo, una ceba tendra i una cabeça d'alls.
Un cop tot fregit hi afegeixo una cullerada de sofregit (ja sabeu: ceba, all i julivert i tomata, 2 hores) que faig de tant en tant i en guardo al congelador.
Ara hi afegeixo les cloïsses perquè s'obrin i deixin anar una miqueta de mar a dins.
Hi aboco l'arròs li dono un parell de voltes i tot seguit el brou. Depèn de la gana que tingueu i si poseu molt de tall, compteu de 50 a 70 grs per persona, i de brou multipliqueu per 3 i una miqueta més.
Uns 7 minuts de foc a tota castanya i desprès el podeu posar al forn (precalentat a uns 200 graus) uns 10 minuts o acabar-lo al mateix foc però molt baixet. Que reposi 2 minuts i a taula.
Quan baixeu el foc o el poseu al forn poseu els escamarlans i els musclos que haureu obert al vapor, consevant només una closca. Jo avui els he afegit directament sense obrir-los previament perquè eren molts petits i estaven molt nets.
Podeu afegir un poc abans d'apagar el foc una picada d'all i julivert.


dimarts, 21 d’octubre del 2014

ELS CANELONS DE LA IAIA JÚLIA




La iaia Júlia feia uns canelons boníssims. De l'escudella del dia de Nadal guardava el pollastre i la carn de vedella, ho picava a ma. A part bullia un cervell de corder, fregia una botifarra, uns quants fetgets de pollastre i també posava una llauna de foigràs. Ratllava una ceba de Figueres que fregia amb força mantega i anava afegint tots els ingredients, sempre el foigràs l'últim, 2 cullerades de farina i llet fins fer una pasta que deixava refredar tota una nit a la nevera.
Al dia següent bullia les plaques dels canelons, les farcia i ho cobria tot amb una beixamel. Gratinats amb formatge ratllat sense especificar...
Que bons!
El meu pare, que era el seu gendre, se'n fotia 20 de cop.

Jo avui els he fet com els feia la iaia però a la beixamel (2 cullerades soperes de mantega, 2 cullerades de farina i llet) li he posat trompetes de la mort, amb uns 40 grs, n'hi ha prou. He escaldat i picat les trompetes i quan la beixamel estava a mig fer, les he afegit i ho he passat tot junt pel braç elèctric.

Aquí us deixo la recepta tal i com la vaig escriure quan tenia uns tretze anys.



La meva recepta