Na Sança Ximenis de Cabrera i de Prades (1393-1474) en no ser l'hereva, el seu pare, Bernat IV de Cabrera, la va casar de ben joveneta amb Arquimbau de Foix, de qui enviudà al cap de pocs anys. Amb dues filles petites, Isabel i Joana, se seguí encarregant, com a senyora feudal, dels seixanta-tres masos i de les mines de la vall d'Osor, on va viure, fins que va ser traida per Francesc de Verntallat que li va fotre tot.
Va morir a Barcelona, gairebé arruinada i va ser enterrada a La Catedral, a la capella de Santa Clara i Santa Caterina, en un sumptuós sepulcre que ella mateixa, com a bona promotora d'obres d'art, havia encarregat a l'escultor Pere Oller, quan es realitzaven les obres de dita obra monumental.
Va ser una dona compromesa, impartia entre els seus masos, justícia personalment, era lletrada i portava la seva pròpia comptabilitat que ha servit per a conèixer aspectes importants del funcionament d'una casa acomodada de l'época.
Entre els seus escrits i cartes apareix aquesta recepta d'albergínies.
Del seu llibre de comptes:
"Seguex-çe la manera com sa fan les elbergènies
en sols per stogar fins a la Corema: Primerament pendre les dites albergènies
qui sien poguetes e fendre-les pel mig, però que stigan que no·s depertenguen,
e feneu la coste e traurem lo fustet que tenen dins, però no fa lavar las
barbas, que bones hi són, e bolir les dites albergènies en aygue ab sal, però
fins que l’aygua bulla no y matau les albergínies. E com conexerets que
comensan a blanir, traure-les de la dita aygua, e stendre-les sobre una post e
posant-la a l’ayra. E com conexerets que sian axutes, a cap d’un dia o un e
mig, agau clavels de girofle e a cada part de la albergènia meten-n·i un o dos, segons que
bons vos sabran. Aprés, agau salses, axí com és pebre, canela e gingibre,
polvoritsat, però ageu més pebre que naguna de les altres salses, e
salpistan-les-ne totes de dins d’una n’una. E fet tot açò, agau vinagre blanch,
e si masa és fort, meteu-hi aygua e meteu-hi cantitat de mel fins que torna
agre-dols; e bolits-ho tot dos o tres buls abans que·n matau les algergènies, e
puys, meteu-hi les albergènies e fent-li donar un bul o dos fins que sien
moletes e cuytes reonablement, e puys treets la parola del foch e a cap d’un
poch trets-ne les albergènies e meteu-les en una ola e fets que sien be
cobertes del vinagra ab què an bulit, e tanttost na poden mengar, però no tapen
la ola fins que tot sia ben fret"
Ingredients:
- Dos o tres albergínies
- Sal
- Vinagre blanc
- Mel
- Pebre
- Clau de girofle
- Gingebre
- Canyella
Preparació:
- Talleu les albergínies en dos o en quatre si són molt grans i bulliu-les en aigua i sal. Afegiu-les quan l'aigua estigui bullint.
- Deixeu-les secar bé.
- Claveu un parell de claus a cada tros d'albergínia.
- Espolvareu amb les espècies.
- Bulliu vinagre, aigua i mel.
- Afegiu les albergínies i bulliu-les fins que es macerin bé, uns 5 o 6 minuts.
- Les podeu guardar en el propi suc on han bullit, quan estiguin ben fredes.
Estan boníssimes en amanida acompanyant per exemple unes bones anxoves o un formatge tipus feta...o ambdós.
