dimarts, 9 de maig de 2017

MAR I MUNTANYA-TROBADA ALT EMPORDÀ


L’Empordà situat geogràficament a l’extrem nord-oriental de Catalunya, va quedar dividit en dues comarques, l'alt i el baix Empordà, l'any 1936 basant-se més en criteris comercials que no pas històrics. Terra de pas, últim territori abans de la frontera francesa, ha estat sempre contrada de comerciants i mercaders. 

El seu paisatge ple de contrastos, límita al nord amb la zona muntanyosa dels Pirineus i a llevant amb el mar Mediterrani, amb l’espectacular Costa Brava que fan de l’Empordà un lloc únic, que uneix mar i muntanya, un territori extraordinari que ve marcat per la presència del vent del nord, la tramuntana. Aquesta constitució geogràfica tan variada la dota d'ambients molt diferenciats que afavoreix l'obtenció de molt bons i variats productes de la terra i del mar: caça, bolets, bestiar, horta, cereal, arbrers fruiters, peix i marisc. Destaquem l'esforç i treball que d'uns anys ençà venen realitzant els productors de vins de la DO Empordà que han guanyat cada dia més prestigi i reputació i han aconseguit vins ben diferents produïts arran de mar o a les vessants de l'Albera.



Dissabte una bona colla d'amics bloguers vam gaudir d'una trobada per aquestes màgiques terres, capitanejats per la Cris de Delícies Culinàrias Cris i en Guillem. 
Després d'un bon esmorzar a un dels paratges més bonics de la comarca, el Mas ventós, des del que es pot veure tot el golf de Roses, hem visitat dos cellers de vi DO Empordà: Empordàlia i la Vinyeta.
Aquests dos cellers també produeixen oli de les varietats argudell i corivell, l'oli de Pau, d'Empordàlia i el recuperat Fosc de la varietat argudell que produeix la Vinyeta, d'un olivar del mateix nom on la gent del poble jugava a fet i amagar i on no entrava ni la llum ni el sol i d'aquí el seu nom.




I per amanir aquesta petita entrada us preparo un mar i muntanya, aquests plats, en totes les seves versions, s'atribueixen generalment a aquesta comarca però els trobem a tota la Costa Brava, a València (espardenyada) a Ses Illes (porcella amb anfós) i ocasionalment terra endins com el pollastre amb arengades de la Vall de Ribes o la sípia amb cua de bou d'Olot.

Pollastre amb llamàntol i musclos


Ingredients:



Preparació:
  1. Feu enrossir les cuixes de pollastre, escassament enfarinades, en una cassola de fang amb una mica d'oli. Salpebreu. Reserveu.
  2. En el mateix oli feu el mateix amb els llamàntols tallats a rodelles i les pinces (podeu guardar els caps al congelador per a fer arròs un altre dia o fer-lo servir per fer el sofregit) i també ho reserveu.
  3. Feu un bon sofregit amb la ceba tallada fina, els alls i els tomacons. Cap el final afegiu la copeta de garnatxa. deixeu evaporar l'alcohol.
  4. Afegiu les cuixes de  pollastre i deixeu-ho fent xup-xup una mitja hora o tres quarts, depenent de la mida de les cuixes (la carn s'ha de separar una mica de l'os)
  5. Obriu els musclos al vapor i deixeu-lis només una clova.
  6. Quan faltin 10 minuts per acabar el plat, afegiu els trossos de llamàntol i els musclos. Tapeu la cassola
  7. Quan faltin 5 minuts per acabar el plat afegiu la xocolata.
  8. Deixeu-ho reposar.


4 comentaris:

  1. Entrada amb història, m'encanta! te una pinta estupenda, el mar i muntanya m'agrada molt. 100% Empordà :) :) :)

    ResponElimina
  2. El pollastre amb gambes o amb escamarlans és un clàssic de la cuina empordanesa, un plat que fa festa grossa. Aquesta versió amb llamàntol (llobragant o llangant tal com se'l coneix depenent del port empordanès on arribi la barca) apuja la categoria del plat fins a l'excel·lència.
    La pinta que fa és tremenda.
    Una abraçada.

    ResponElimina