dimarts, 6 de juny del 2017

LLETUGAT-ANNA I DE CABRERA-TROBADABLANES2017-SEGONA PART



A la mort de l'ambiciós Bernat IV de Cabrera, el Bernadí, també pare de Sança Ximenis de qui ja us he parlat en una altra entrada, l'any 1423, va repartir la seva herència entre  el seu hereu Bernat Joan de Cabrera, amb qui s'inicià la decadència del llinatge, i un dels molts fills bastards que va tenir amb alguna que passava per allà, dit Ramon i que va participar en les campanyes per conquerir Còrcega.

Al Bernat Joan (1400-1466) li va tocar en sort les senyories catalanes dels Cabrera, a l'altre les sicilianes, per les que en Bernat IV havia fet de tot per mantenir-les, fins i tot enfrontar-se amb Blanca de Navarra pel control de l'illa a la mort de Martí el jove, l'any 1409. Però no content amb la decisió del pare, el Bernat Joan, va protagonitzar uns quants enfrontaments amb en Ramon, fins que una sentència reial i uns quants calers entregats a l'il·legítim, el va convertir junt a la seva dona, na Violant de Prades, en vescomtes de Cabrera, de Bas i comtes de Mòdica. 

Els modicans després d'un parell de revoltes per abús de poder del comte, li van cremar el palau de Ragusa i va perdre en un nou procés judicial bona part de les seves possessions a l'illa. A més a més la decisió de canviar-se de jaqueta quan tothom el creia servidor de la causa de Carles de Viana a la guerra civil catalana, li va costar l'empresonament i la pérdua del patrimoni, l'any 1462.

La mort en pocs anys de Violant (1471) que va intentar recuperar el patrimoni dels Cabrera, sense conseguir-ho, posant-se en aparença al costat de la Diputació del General, la del seu fill Joan I (1474) tres anys després i la del seu net, Joan II, el Joanet (1477), sense descendència va fer perillar la continuitat de la nissaga. Una germana jove d'aquest últim el va succeir; l'Anna.

Anna I de Cabrera (1459-1526) filla de Joan I i Joanna de Carmain, besneta de Bernat IV es convertí en la darrera vescomtessa de Cabrera i comtessa de Mòdica per via legítima. 

Es va casar l'any 1480, com moltes altres hereves de moribundes nissagues catalanes, amb un noble de la corona de Castella, a instàncies de Ferran el Catòlic, de nom Fadrique Enriquez de Velasco, cosí germà d'aquell i fill de l'Almirall de Castella, Alfonso II, quant aquest càrrec ja havia deixat de tenir la importància d'antuvi, creient que tenint bona sintonia amb la realesa, afavoriria el llarg procés de reclamació del patrimoni  dels Cabrera, perdut per l'avi uns quants anys abans, fet gens fàcil i que comportà la necessitat que se celebressin dos casaments més amb dos altres Enriquez, un amb un tal Bernardino l'any 1490 i la germana més petita d'Anna i Joanet, dita Isabel i un altre a la mort d'Anna sense descendència, entre la seva neboda il·legítima Anna II i Luís I Enriquez que ho va perdre tot (les possessions catalanes) l'any 1574 a favor dels Montcada, comtes d'Aitona, borbònics i també amb problemes de descendència per la qual cosa el vescomtat de Cabrera i Bas va passar a pertanya als ducs de Medinaceli i encara avui segueix formant part del seu vast patrimoni.

Ja té collons la cosa!


I després d'aquesta breu introducció sobre els Cabrera que deixaren el Castell de Montsoriu on havien viscut sobretot les dones de la família, des de temps de Guerau de Cabrera casat amb Ermessenda, filla d'Amat de Montsoriu, per traslladar-se a viure al nucli urbà més dinàmic i pròsper de la senyoria que Bernat IV va comprar l'any 1383 al cavaller Ramon de Blanes per 12.000 lliures, on va fer-se construir el Palau Vescomtal al costat de l'actual esglèsia de Santa Maria i que hem pogut visitar fugaçment al igual que la Font Gòtica amb l'escut dels Cabrera a un dels costats a la #trobadablanes2017. 



Palau vescomtal (actual esglèsia de Santa Maria de Blanes

Font Gòtica

Els bloguers enfilant cap el Botànic


I per amanir-ho una mica, mai millor dit, us preparo un plat ben medieval que he trobat al llibre d'en Jaume Fàbrega: "La cuina Medieval i renaixentista" de Viena edicions.


Lletugat


Recepta extreta del Llibre de Sent Soví. El lletugat és una mena de crema freda que també es pot menjar calenta feta bàsicament d'enciam, formatge i la tan usada a l'època llet d'ametlles que podeu substituir a la moderna per crema de llet.

Ingredients:
  • Tronxos i fulles d'enciam
  • Formatge ratllat (de llet crua de vaca vell)
  • Brou de gallina
  • Llet d'ametlles
Preparació:
  1. Netegeu molt bé les fulles de l'enciam i assequeu-les bé.
  2. Feu bullir un bon brou de gallina i afegiu les fulles i els tronxos de l'enciam.
  3. Passeu pel braç elèctric.
  4. Deixeu refredar i afegiu la llet d'ametlles i el formatge.
  • Podeu afegir ceba tendra, porro, espinacs i fins i tot una mica de pastanaga i obtindreu una crema freda de verdures.
  • Podeu substituir el formatge de vaca per un de cabra i acompanyar-ho de panses i pinyons.



Bibliografia
  • Alejandro MARTÍNEZ GIRALT, El poder feudal, els seus agents i el territori. El vescomtat de Cabrera (1199-1423), Santa Coloma de Farners, Centre d’Estudis Selvatans, 2012

2 comentaris: