Segons Joan Santacana a "La cuina dels ibers" el fruiter més desenvolupat des de la 1ª Edat del Ferro és la vinya, sembla però que abans del contacte amb grecs no va ser emprat per a vinificar.
A la 1ª meitat del segle VI ane al sud del País Valencià es va començar a fer vi. A Catalunya d'aquest moment no en tenim gaires evidències, el que fa pensar que el raïm era considerat només com una fruita, encara que segurament es començarien a fer alguns assaigs de fermentació alcohòlica.
Fa tres o quatre anys els arqueòlegs de La Ciutadella de Calafell, jaciment ibèric que hem visitat aquest diumenge dins del 16è cap de setmana ibèric, hi van descobrir les restes d'un gra de raïm del segle III ane, el més antic trobat mai al país. Hem tingut el goig de participar i aprendre com es produia el vi a l'antiguitat en una premsa experimental i un lloc per a trepitjar el raïm construit per vint joves vinguts d'arreu del món participants en un camp de treball.
Acompanyo unes quantes fotos amb un plat que avui us preparo, una presa ibèrica amb arrop.
L'arrop és una mena de xarop molt dolç i fosc, típic de València, que s'acompanya amb fruites i carabassa tallades petites, semblant al mostillo de les comarques pirinenques i al defrutum romà, emprat també per diversos pobles germànics com a salsa per a carns i peixos o per a conservar aliments.
Fem un concentrant del most del raïm amb un parell de quilos amb el que naparem uns quants talls de presa fets a la brasa o a la planxa.
A l'arrop hi podeu afegir una poma talladeta, veureu que triga una bona estona a reduir-se el most fins que es transforma en xarop.
Chapeau!!
ResponElimina