diumenge, 24 de gener de 2016

ARRÒS DELS HORTS-32a MOSTRA COMERCIAL I AGRÍCOLA DE SANT VICENÇ DELS HORTS





Garrosa (955)
ipsos hortos chometales o sant Vicenç (986)
ortos chometales o Horts comtals (1017)
Sant vicenç dels Horts
Horts del Llobregat (1937)
Sant Vicente dels Horts (1939)

Bon dia Vicentins,

Dins de la Festa Major d'hivern es celebra la #MostraSVH que malgrat té tradició des de 1611 no es va actualitzar fins el 1982. 
Enguany una bona colla de bloguers hem tingut el plaer de participar en la 32a edició, convidats per en Jordi Beumala d' Expogestió. Acompanyats tot el dia per la senyora alcaldessa Maite Aymerich hem pogut assistir a la presentació per part d' Oriol Junqueres i el gran mestre Josep Lladonosa, a una xerrada molt interessant sobre la cuina catalana i vicentina.
La cuina en directe ha estat un dels plats forts de la Mostra 2016.





De secà, vinyes a les vessants de les muntanyes, abandonades per causa de la fil.loxera. A la plana de regadiu, les faves, les hortalisses i els fruiters com els pomés, presseguers i cireres són en l'actualitat els conreus propis del municipi, reduïts per la industrialització intensiva dels anys cinquanta.






I què millor que un ARRÒS DELS HORTS amb faves, carxofes i pèsols per a ilustrar aquesta petita i humil crònica d'una #mostraSVH, que va ser interessant, divertida i perfecte...si no fos pel fred que vaig passar, quinvaparir!








RECEPTA:

  1. Fregiu en una cassola de ferro colat una pastanaga tallada, en oli d'oliva verge extra #OOVE, jo he fet servir un de boníssim que m'han regalat a la trobada: Moli fariner.
  2. Afegiu uns quants alls tendes picats i seguidament un tomàquet sense pell ni llavors i sofregiu bé.
  3. Talleu 4 carxofes en quatre i afegiu a la cassola.
  4. Afegiu un grapat de faves.
  5. I ara una quants pèsols.
  6. Socarreu l'arròs. Uns 90-100 grs per persona. Vos conto un secret, però no li dieu a ningú; l'Ada Parellada en l'arròs que ens ha cuinat n'ha fet servir alhora tres varietats diferents: bomba, rodó i vaporitzat. Queda bo, en dono fe!
  7. Per alegrar una mica l'arròs jo he posat uns quants talls de tonyina de sorra en sal que tenia a la nevera, previament passats per l'aixeta. També podeu posar un bon tall de bacallà, durant molt temps de les poques proteines que menjava la població segons ens ha explicat avui l'Oriol Junqueras.
  8. Espècies: safrà i cúrcuma
  9. Tireu-hi l'aigua o un brou vegetal. Uns 250 cc per ració d'arròs,
  10. Feu coure a foc fort uns 7 minuts.
  11. Baixeu el foc i feu coure uns 8 minuts més o poseu-lo al forn a 180º. 
  12. Picada: all i julivert.


dimecres, 20 de gener de 2016

ESCUDELLA DE PAGÈS



Semblava que no arribaria mai el fred!!
Avui inspirant-me en un llibre del mestre Jaume Fàbrega us porto una recepta que de ben segur ens el farà passar de cop.
Escudella de pagès,  barreixada, o d'arròs i fideus com l'anomenàvam a casa, on aquests dos últims ingredients no hi podien faltar mai, o l'avi s'enfadava. És una sopa que pot portar ciurons, mongetes, pollastre, gallina, butifarra blanca o negre, col, patata, porro, pastanaga, algun trosset de tocino o corder, jo crec que n'hi han tantes versions com cuines, cuiners i cuineres. 




Vos explico com l'he fet:
Ha de coure dues hores en total.
  1. En una olla ben grossa poseu 2 o 3 litres d'aigua bona i en fred afegiu un pit de pollastre o de gallina i ho feu bullir una hora ben bona.
  2. Ara poseu pastanaga, api i porro, tot tallat petit i que segueixi bullint.
  3. Quan falti mitja hora afegiu la col, la patata i si voleu un tros de botifarra negre o blanca. Enfarineu una boleta de sagí i a l'olla també.
  4. Quan faltin uns vint minuts afegiu l'arròs, els fideus i les mongetes o els ciurons ja cuits. Si els voleu fer coure a casa, primer els haureu de remullar tota la nit. Les mongetes sempre es couen en fred, els ciurons sempre quan l'aigua ja bull.

Bon profit!


dimarts, 19 de gener de 2016

UNA DE VEGANA-ESTOFAT DE SEITAN-VERITAS-PREMI CUINA



Ara fa uns mesos al IV DIA CUINA que es celebra cada any dins de la #Festadelporcilacervesa a Manlleu, vaig guanyar un dels tres premis que reparteix la Revista Cuina a:

  • Millor recepta tradicional
  • Millor recepta original
  • Millor recepta saludable

El meu que va ser aquest últim va consistir en un val de compra valorat en 100 euros de la botiga de #menjardeveritat VERITAS.


Rebent el premi de mans de'n Josep Sucarrats,
director de la Revista Cuina



ESTOFAT DE SEITAN
  1. Un paquet de seitan
  2. Dos carxofes tallades en quatre
  3. Dos patates 
  4. Mitja albergínia
  5. Bolets
  6. Un tomàquet
  7. Dos alls
  8. Un potet de pèsols
  9. Julivert
femcuinetes?
  • fregiu les patates i les carxofes juntes en oli d'oliva
  • ratlleu els alls i afegiu el tomàquet sense pell i sofregiu
  • afegiu la mitja albergínia que previament l'hem deixat en un colador amb una mica de sal
  • afegiu els bolets, si són de pot, si són naturals els podeu fregir a part una mica
  • cobriu amb aigua i feu bullir uns 15 minuts
  • fregiu el seitan, tallat a talls
  • afegiu el seitan i els pèsols i que cogui tot junt 5 minuts
  • i una miqueta de julivert picat per sobre






diumenge, 17 de gener de 2016

UNA VALENCIANA SENSE ENTREBANCS-RETO CALDO ANETO




Sempre m'he sentit molt aprop de València, del país Valencià o com ells es vulguin anomenar. Quan tenia 28 anys i volia canviar d'aires em vaig buscar una feina de cap de secció a una gran superfície comercial, vaig agafar una maleta i la meva tele portatil i m'hi vaig plantar allà en dues hores i mitja. Em van destinar a Alfafar on vaig compartir pis amb una colla d'andalusus la mar de "salaos" però molt agarraets, tot i que jo que sóc la catalana, i que m'hi emportava la fama. 
Després de rebre una formació més que precària de mans d'una noia que volia ser monja però ni allà l'havien volgut em van enviar a Benidorm, a La Caleta, però el que allà vaig viure serà la història d'una altra entrada.

De València guardo molt bons records, el cap del departament que es deia Roca, la meva ajudant, la Pepa, que em va tractar com a una filla i em va ensenyar a pelar les tomatas per posar-les a l'amanida, jo això a casa no ho havia vist a fer mai, els seus cantautors, la paella que em fotia cada vegada que em tocava guardia de departament, això sí, de gràtis i amb amanida i postre inclòs. Per això quan aquest setembre en Josep Casquet, un dels responsables d'Aneto Natural, després d'acabar els nostres showcookings corresponents a la Barcelona Degusta,  ens va voler regalar a la Mon d'April's kitch i a mi un "Caldo para Paella" 
jo enseguida vaig dir:
-valenciana, paella valenciana.
 I podriem fer un repte 
-va dir la Mon...
I aci estem.

Aquí us deixo l'enllaç de la recepta de la Mon.





Jo us faig una tradicional amb tavella, bajoqueta o ferraura i amb garrafó. Conill, pollastre, que mai pot faltar, i una mica de pato. carxofa que m'agrada molt i per fer-la un pel original tot tallaet a bocins i sense os, fàcil, fàcil, perquè amb el Caldo Aneto per Paella Valenciana no cal ni que facis el sofregit, ja el porta.

Així doncs, fregiu totes les carns juntes, poseu-els-hi sal, afegiu la ferraura i feu-la bullir. Ratlleu un parell d'alls escalivats, tireu-hi el brou per a paella Aneto i quan bulli, feu caure l'arròs en cascada. Jo els garrafons i les mongetes de tavella les he comprat cuites i les he afegit una mica després de posar-hi l'arròs. Ho feu coure a foc alt uns 7 minuts i ho acabeu al forn a 180º uns 8 minuts més.
Les mides, les de sempre, de 70 a 100 grs d'arròs per persona i 250 cc de brou per ració d'arròs.






divendres, 15 de gener de 2016

PATITO AMB TARONJA A LA MEVA MANERA DEL MARROC




Els que em coneixeu una mica, ja sabeu que m'agrada molt el menjar del Marroc. Això ve de lluny, de quan vaig viure a París i la tieta de França, aquella que hi va fugir després de la guerra, m'hi va aficionar.
Encara no he tingut l'oportunitat d'anar-hi, tot i que una vegada tenia tot el viatge preparat, perquè el Jaumet això de viatjar unes quantes hores cada dia per carreteres interminables de sorra, segons ell, no li fa molta gràcia. A veure si en breu agafo la motxila i faig una escapada. Mentre tant m'hauré de conformar a fer sovint una tagine o un bon cuscús.

Avui us porto una recepta una mica peculiar, un ànec a la taronja, però molt especiat i cuit en una tagine, a foc molt lent.

Ingredients:

  • Un ànec tallat en quatre
  • 2 taronges
  • mel de castanyer
  • Ghee o mantega
  • Un bitxo, sense llavors
  • Llavors de coriandre
  • Gingebre en pols
  • Un canonet de canyella
  • Una ceba
  • Tres alls escalivats

Preparació:

  1. Fregiu el pato en una tagine o una cassola de fang amb tapadora. Feu servir ghee o mantega.
  2. Afegiu sal, el bitxo, la ceba tallada, els alls, les llavors de coriandre, el gingebre i el canonet de canyella i sofregiu. Tapeu, i amb el foc molt baix que cogui una hora.
  3. Vigileu que no quedi sec, jo sempre que faig tagine, poso un got d'aigua.
  4. Quan faltin quinze minuts afegiu les taronges tallades i una cullerada de mel de castanyer.


diumenge, 10 de gener de 2016

UNA DE BEN MALLORQUINA-COCARROIS D'ALBERGÍNIA I SOBRASSADA COENTA DE MALLORCA-II CONCURSO:HOY SOBRASADA DE MALLORCA

COCARROIS DE BERENJENA Y SOBRASADA PICANTE-II CONCURSO:#HOY SOBRASADA DE MALLORCA
  






Este verano 2015, sólo pudimos viajar cuatro días y como ya os he contado en alguna otra entrada, todos los caminos me condujeron a sa illa de Mallorca.
Y qué maravilla, decidimos visitar toda la Serra de Tramuntana, al tener poco tiempo y dejar el resto de la isla para la próxima ocasión, que no tardará mucho porque nos pareció una verdadera maravilla, sus paisajes, sus gentes y mucho, mucho su gastronomía, aunque ya la conocía e incluso me había atrevido a cocinar alguno de sus platos más típicos, comer directamente sus productos en algunos de los restaurantes que amablemente Manu Catman me recomendó, no tiene precio. 

Cada mañana desayunábamos en la terraza de un pequeño hostal, viendo el mar y decidíamos el mejor itinerario para poder visitar cuantas más cosas mejor. el tercer día escogimos  Valldemossa y nos gustó tanto, tanto...

Allí, en esa alquería donde Chopin y Georges Sand pasaron el invierno de 1838 y Sand escribió "Un invierno en Mallorca" probamos las famosas panades, una coca hecha de patata que era bueníssima y los cocarrois. 







Con esta receta participo en el II concurso: #Hoy Sobrasada de Mallorca 
convocado por el Consejo Regulador de la IGP Sobrasada de Mallorca  
a través de los blogs: 


#hoysobrasadademallorca





Para hacer la masa de los cocarrois:
  • 450 grs de harina y un poquito más para trabajar los cocarrois.
  • 2 vermells (yemas) de huevo
  • 100 grs de Saïm (manteca)
  • 60 cc de aceite de oliva
  • 150 cc de agua
  • Una pizca de sal

Para el relleno:
  • Sobrasada coenta (picante) de Mallorca
  • 1 berenjena
  • 2 huevos duros
  • Piñones
  • Aceite de oliva y sal

Preparación:
  1. Mientras se calentaba el horno a 180º, se cocían los huevos duros y la panificadora de mi marido, que he tenido que pedirle permiso para usarla jaja, mezclaba todos los ingredientes para la masa de los cocarrois, he cortado la berenjena a rodajas y la he puesto con un poco de sal en un colador, así cuando la fries no absorbe tanto aceite y además le suaviza el amargor.
  2. He frito la berenjena en aceite de oliva.
  3. He cortado la masa con un cortapastas redondo después de amasarla un poco con las manos y aplanarla con un rodillo de madera.
  4. He rellenado cada cocarrois con un poco de berenjena, un cuarto de huevo duro, unos cuantos piñones y una bolita de sobrasada de Mallorca.
  5. He dispuesto los cocarrois en una bandeja de horno y los he cocido durante 40 minutos aproximadamente.



dimarts, 5 de gener de 2016

BOLLABESSA-JULIA CHILD-COOKING THE CHEF



Por fin!
He escogido esta receta para participar en el reto cooking the chef porque hacía mucho tiempo que quería hacer esta sopa.
Sopa, noooo...la reina de las sopas, la sopa de oro como la llamó Curnonsky, la más famosa de las sopas, caldo de sol segun Escoffier, la mundialmente conocida sopa, de origen provenzal, adaptada y "mejorada" por los parisinos durante el siglo XIX, que se encargaron de darla a conocer a toda Francia primero y a todo el mundo occidental después, se puso de moda entre gente adinerada y le añadieron algunos bichos más como la langosta, pero la receta original no lleva, de hecho esta sopa mediterránea conocida, según la leyenda, desde los tiempos que los Fenicios navegaban por nuestras costas y muy emparentada con el suquet catalán, aunque éste incorpora la patata, se hacía básicamente con los pescados que se rompían enganchados en las redes o aquellos que no se podían vender el día anterior, siempre hervidos a fuego alto en cacerolas dentro de las barcas de los pescadores o en la costa al llegar a la playa, como bien dice la palabra occitana con la que la conocemos originariamente Bolhabaissa, hervir alto y luego bajar el fuego o Bouillabaisse en francés.
Ah y siempre ha de llevar rascasa (corbacho o escórpora)



ESCÓPORA O RASCASA (foto de Carlos Marqués)


Cuando Julia Child a mediados de los años cuarenta, fue a vivir a París con su marido al que ofrecieron un cargo en la embajada estadounidense, aprovechó para matricularse en la Cordon Bleu, y al poco, junto a dos amigas, Simca (Simone Beck) y Louisette Bertholle ya estaba dando clases de cocina (L'École des trois Gourmandes) a estadounidenses que ni papa de francés.





RECETA PROVENZAL  de Jaume Fàbrega
  • 2 kg de peix blanc i de roca: congre, cap-roig, escórpora fosca, lluerna, congre, peix de Sant Pere…
  • 1 ceba
  • 1/2 cabeça d’ alls
  • 2 tomàquets grossos
  • 1 branca de julivert 
  • 1 fulla de llorer,
  • 1 pela seca de taronja
  • 1 branqueta de fonoll 
  • una cullereta de pebre vermell 
  • uns bns de safrà 
  • oli d’ oliva 
  • sal
  • aigua 
  • llesquetes de pa torrat o fregit
  1. En una cassola de ferro al foc amb un cul d’oli  tireu-hi la ceba, pelada i tallada a trossets, els alls, pelats i picats, així com el tomàquet trinxat, sense granes ni pells, afegiu-hi l’ escorça  de taronja, el fonoll, el pebre vermell i el julivert, i el peix, ja net i fet a trossos.
  2. Poseu la cassola al foc amb aigua bullent, que conservarà millor el gust del peix.
  3. Feu-lo coure a foc molt alt els primers minuts, i a foc ben baix després del primer cop de foc tal com indica el plat, en total ha de bullir 20 minuts.
  4. Tasteu-ho de sal i pebre.
  5. Teniu unes llesquetes de pa (sec o torrat, opcionalment fregades amb all) i hi escaldeu la sopa. Serviu el peix conjuntament o a part.
  • Se sol servir el peix amb una salsa picant anomenada rolha (en francès rouille), que no obstant, els pescadors no solien utilitzar. La rolha es una picada amb alls, bitxo, pa i oli, i es deixata amb brou de la bollabessa; també pot ser una mena d’ allioli (salsa que trobem tant als Països Catalans com a Provença) amb bitxo, safrà, etc. Es pot sucar aquesta salsa amb llesquetes de pa que es dipositen al fons del plat.


RECETA DE JULIA CHILD




MI RECETA 


Pescado:

  • Rape (cabeza y cola)
  • Merluza
  • Corbacho (rascasa o escórpora)
  • Langostinos

Para el sofrito: 
  • ajos
  • tomates
  • azafrán

Aromatizantes:
  •  tomillo
  •  laurel, 
  •  hinojo
  •  piel de naranja
  •  piel de limón
  •  pastís (bebida anisada que los franceses toman de aperitivo)

Salsa Rouille:
  • huevo
  • aceite de oliva 0,4
  • ñora (sólo la pulpa)
  • ajo
  • pimienta de cayena o papikra

femcuinetes:
  1. Hacer un sofrito, añadir los aromatizantes
  2. Añadir los pescados y h2o hirviendo (20 minutos)
  3. Hacer la rouille en una batidora
  4. Tostar el pan
  5. Servir el caldo bien colado, con las rebanadas de pan untadas en la rouille y el pescado a parte.






BIBLIOGRAFÍA:

  • Child, J. Bertholle, L. Beck, S.  "El arte de la cocina francesa" Randon House Mondadori. Barcelona (2013)
  • Fàbrega, J.  "La cuina del país dels càtars" Cossetània Ed, col.lecció El Cullerot nº 24 Valls (2003)

dilluns, 4 de gener de 2016

PORRADA-MENÈRBA



A Menèrba, a l'Herault, l'any 1210, un grup de 180 càtars entre homes i dones van preferir ser cremats a la foguera que renunciar a les seves idees.

Avui us porto una recepta catalano-occitana, senzilla, sana i molt vegana, del llibre "La cuina del país dels càtars" que Jaume Fàbrega va publicar l'any 2003, però aquest plat ve de més lluny. Ja es troba al "llibre de sent soví" (1024) anònim, i al "llbre del coch" (1520) del Mestre Robert.

Sent soví: PORRADA; "si vols fer porrada, talla redó los porros;e quan sien tallats, llavat-los bé e puis perbullit-los...e un poc de cansalada...de bona llet d'ametles...

Del Coch: POTATGE DE PORRADA; "los porros pendràs e fer-los has bells e nets de part de vespre. E quan seran ben nets, metràs-los a remull...met-los a perbollir de bona manera...ab greix de cansalada...pren let de ametles...





Recepta de Jaume Fàbrega:

Ingredients

  • 1 kg de porros
  • aigua
  • oli
  • 2 llenques de cansalada
  • sal
  • 1/2 litre de llet d'ametlles

Preparació
  1. Netegeu i talleu els porros (només la part blanca)
  2. Poseu-los en remull
  3. Bulliu-los amb 1/2 l d'aigua
  4. Passeu pel turmix
  5. Torneu al foc i afegiu la llet d'ametlles
  6. Fregiu la cansalada a dauets i afegiu-la
  7. Tasteu de sal

Jo no he posat cansalada, els càtars eren vegetarians!!


Castell de Menèrba (el que queda)


ocell de llum de Séverac a la memòria dels martirs càtars

dissabte, 2 de gener de 2016

FIDEUS DE RAP I LLAGOSTINS




Canelons, escudelles, carns d'olles, galls i galls d'indis......una mica de peix "sivuplé"
Avui fem uns fideus de peix, un plat ben mariner, amb sofregit o sense, amb fumet o no, sempre queden bons. 
A mi m'agraden els gruixuts però sense forat, els faig amb un sofregit d'all i tomata, encara que s'hi pot posar una mica de pebrot i fins i tot ceba.

Com que tenia a la nevera una mica de peix de roca que m'ha sobrat d'una altra recepta que publicaré el dia 5 d'aquest mes, he fet un fumet amb nyora, safrà, una cabeça d'alls i una fulla de llorer. Vint minuts escassos i una estoneta en infusió.



Ingredients:

  • 3 alls picats i 2 tomatas sense pell per a fer el sofregit.
  • 2 talls de rap per persona, millor medallons.
  • 3 llagostins per persona.
  • 100 grs de fideus p/p.
  • fumet.


Quan tingueu el sofregit fet, poseu els fideus, els hi doneu un parell de voltes i afegiu el fumet ben bullent, ha d'espategar molt fort. El rap i els llagostins jo els poso crus cap al final però si us agrada els podeu marcar en oli d'oliva, reservar i en aquest mateix oli fer el sofregit.
Per cert si us queden caldosets molt millor.


Que tingueu tots molt bon any 2016!!