De tots és conegut el gust que tenien els romans per banys públics i termes. En películes i sèries televisives sobre ells, rar és que no surti alguna escena on, sentats tots junts, parlen de negocis, conspiracions o de política.
Tuf, fetor, pesta, fortor, fetidesa, ferum...són paraules que em venen al cap, jajajajaja, de tots és sabut també lo escatològics que som els catalans: fem cagar el tió, posem un caganer al pesebre, regalem cagarades de massapà per a reis...si Freud aixequès el cap!!
De la gran trobada que en Jordi i l'Anna de Retalls de cuina per la vila de Caldes van organitzar el 4 de juny, ja he publicat, amb aquesta, tres entrades i és que aquesta sortida ha donat per a molt.
Com arqueòloga que sóc de formació, ja no m'hi dedico, no me'n puc estar de fer-ne una sobre romans i què millor que de les magnífiques termes romanes que tenen en aquesta vila.
Trobem les primeres termes sempre al costat de fonts naturals d'aigua calenta, com les de Caldes de Montbui. Amb el temps i gràcies a aqüeductes i noves tècniques d'escalfament d'aigua, també en trobem a les ciutats, lluny dels manantials.
Podem diferenciar dos tipus de termes, per la plebs, molt senzilles i pels patricis, monumentals, luxoses, amb teatre, biblioteca, botigues...Són famoses les de Dioclecià o Caracal·la.
L'estructura interna típica de les termes era
una successió de sales amb piscines:
- El frigidari (frigidarium, d'aigua freda)
- El tepidari (tepidarium, d'aigua tèbia)
- El caldari (caldarium o calidarium, d'aigua calenta)
- Els banys de vapor: el laconicum (bany sec) i l'assa sudatio (bany humit)
- Vestidors amb guixetes.
- Gimnàs.
- Piscina a l'aire lliure.
Les Termes Romanes de Caldes són de les poques que es conserven a tota Europa d'aquesta época. La piscina data del segle I ane i és només una petita part del complex, s'han localitzat fins a 15 àmbits diferents per la vila.
L'aigua brolla a 74º ho podeu comprovar posant el dit a la Font del Lleó que es troba a la mateixa plaça.
No us les perdeu! són una meravella.
L'aigua brolla a 74º ho podeu comprovar posant el dit a la Font del Lleó que es troba a la mateixa plaça.
No us les perdeu! són una meravella.
I per a ilustrar-ho us faré una adaptació d'un pollastre recepta d'Apici, romà, ric, estrafolari, considerat un dels primers gastrònoms de la història, escriptor de "De re coquinaria" o això diuen.
Ingredients:
- Quatre cuixes de pollastre, es pot fer amb pintada
- Alls
- Cebes
- Sal i pebre
- Comí en pols (una culleradeta de postre)
- Llavors de coriandre (una culleradeta de postre)
- Pinyons
- Mel
- Garum o salsa de peix Nam pla ( dos cullerades soperes)
- Oli d'oliva de Vera
- Vinagre de moscatell Badia-Gardeny
- Cireres
La recepta original porta ruda i asafetida que són dues espècies molt usades a l'antiguitat. Si en trobeu n'hi podeu posar.
Preparació:
- Bulliu les cuixes de pollastre en aigua amb ceba i alls.
- Treieu-les de l'aigua, salpebreu-les i poseu-les a macerar dues hores amb oli, garum, mel i vinagre.
- Prepareu una picada amb els alls, les cebes, el comí, les llavors de coriandre, els pinyons.
- Rostiu el pollastre afegint la picada, una mica del brou de bullir el pollastre i les cireres.
M'estic aficionant als teus comentaris amb contingut històric! Sempre m'ha fascinat la història de Roma i m'agrada molt poder-ne llegir sobre aquella època. Ben potents que devies ser aquests plats! Una abraçada!
ResponEliminaMolt interessant, com sempre. Un pollaste amb historia, tal i com m'agraden!
ResponEliminaBona semana!